Capdelín - o la incertesa de no saber qui som

que es feia passar per un noiet per lligar amb noies?

!!!!!!!!!!!!

Jo, només l'he conegut a través dels seus poemes que m'han fascinat.

Veig que ho hem entès.

No tinc ganes de remenar la merda, ni molt menys, a més, feia temps que les converses estaven enterrades, però trobo que coses com aquestes s'han de saber..

De tota manera, és una acusació greu. Pensa que la família ha deixat algun missatge donant les gràcies pels poemes, la seva filla, si no vaig errada. Francament és quelcom que costa de creure. Si és mort, i el que dius és veritat no ho sé si la seva família es mereix un ensurt així.

Si el que dic no és veritat? T'envio tots els mails? Ho preguntem a les altres?

AnNna, jo tampoc no ens sabia res d'això que comentes.
Vaig obrir l'usuari en record seu pq em va semblar una idea maca fer com amb la Lilith. Em sap greu totplegat...

Dius, AnNna, que “ aquestes coses s’han de saber”, i comprenc perfectament que hagis tingut la necessitat d’explicar-les, tenint en compte que t’has sentit enganyada i decebuda, però també em pregunto si era necessari que ho fessis. En tot judici hi ha d’haver proves i, pel que dius, tu les tens, no ho dubto, però també hi ha d’haver una defensa... i, malauradament, Capdelin ja no es pot defensar; no ens pot explicar el per què del seu comportament.

Lamento molt el que ha passat, però crec que hem de deixar-lo descansar en pau i procurar no causar més dolor a la seva família; una família que estic segura que ell adorava, perquè les paraules de la filla ho evidencien. Crec que hem de recordar d’aquest gran poeta tot allò bo que ens va fer arribar i oblidar-nos de possibles errors que pogués cometre.

Argh, havia escrit un comentari molt llarg però se m'ha esborrat.

Només em queda temps per dir que no fotem allò tan català de tapar les vergonyes i "apa nena tira no ho diguis a ningú que a veure què dirà la gent" i pobre poeta.

Jo no el jutjaré, però els poetes són una arma de doble tall SEMPRE, amb més o menys gràcia i fortuna. No sé si va ser greu o no, però un adolescent i un amor idíl.lic que desapareix són ferides perdurables, i té tot el dret a dir-ho

Només l'Anna pot dir si va ser prou greu com per sentir una lleugera decepció però a la llarga ho relativitzes, o bé una cosa aberrant. Espero que s'entengui a on vull arribar...

Dios, havia escrit aquí una cosa llarguíssima i ara se m'ha esborrat.
I no tinc temps de més, me'n vaig de festa. M'he passat la tarda súpernerviosa i histèrica, però me'n vaig a donar-ho tot a la pista.

Demà, més.

Ho sento els que us sentiu malament, però pitjor m'he sentit jo. Perquè si sospites d'una cosa, quedes decebut, però quan ho saps del cert és un sotrac molt més gran.

Apala, que faig tard.
Bona nit.

penso que no calia escriure-ho al fòrum ARA. Hagués estat millor ser sincer abans.
Segon, lamento la situació, sobretot per l'AnNa, a qui sí conec (i d'altres), però la xarxa té aquests perills, i no cal que digui que sabem de més d'un autor que es feia passar pel que no era i que també hem conegut molts i no se n'ha dit res públicament que jo recordi, només quan ens hem trobat en persona.
Suposo que el ser jove fa que creguis que ningú et pot enredar, que tothom és com diu, però tenint en compte que la literatura es va inventar justament per viure altres vides diferents de la que la gent té, aquest és un "caldo de cultiu" de situacins com la que ha passat.
I com diu en Jeremias, però a l'inrevés, no em xoca.

angie

Jo sols penso que el dolor d'uns i d'altres no el podem jutjar aquells que no sabem res del que va passar.

Podem opinar?

Sí, però mai jutjar que és correcte i que no, qui pot dir una cosa i que s'ha de callar, els sentiments fan mal quan no se'ls deixa sortir del cor, o del fetge, o de la víscera que els domini.

Jutgem la seva poesia, si això ens abelleix, però no jutgem a ningú per posar sobre la taula els seus sentiments, perquè si ho fem... crec que ja podem tancar la plana i plegar.

I sí que tenim moltes personalitats, o encara ens creiem que som realment 10248 escriptors aquí? Ho dic en obert, sense mirar a ningú, tampoc tinc cap mirall aquí mateix... Tant aquells que les tenim, com els que no, poc podem jutjar a ningú per expressar sentiments, això és part del joc a internet.

Ara podeu jutjar les meves paraules, però no els meus motius, si no els coneixeu.

ps
Coneixia la història, i no per la l'AnNna, amb qui per molts cops que hem coincidit, hem creuat quatre paraules i poca cosa més.

No la jutjo, però entenc que ella, com podia haver estat una altra, acabaria per dir alguna cosa.

Sense ànims de remenar entre la merda, però amb un nus a l'estómac des de fa dos dies, aguantant-me la ràbia cada vegada que veia un comentari al fòrum sobre homenatges i històries vàries..i pensant-ho dues vegades abans d'escriure res, ja no puc estar-me'n més.

Haig de dir que les paraules de l'Annna són ben certes, i que ella no és l'única. A mi, en Capdelín també m'escrivia mails fent-se passar per un noiet (que en el meu cas deia que en tenia 19) quan jo en tenia 17, i em feia de confident, mig psicòleg, amor etc

Ja sé que per sort, els fets no van passar de la pantalla i que l'únic que guanyem amb tot això és fer mal a la família del difunt...però ho sento, no podia més. Com bé diu l'Annna..hi ha coses, i coses i ho manifesto ara obertament, i no abans, perquè és quan m'he assabentat de la seva edat real..i m'he quedat sense paraules.

No obstant això, i després d'afrontar el xoc que he tingut quan n'he sabut l'edat, també penso que és inútil continuar parlant de tota aquesta història, així que he decidit esborrar tots els seus mails, que havien quedat enterrats entre el correu i no dedicar ni cinc minuts més a pensar en aquesta història, al cap i a la fi, la vida està plena de mil i una coses i persones que valen la pena..i és a això al que vull dedicar el meu temps... encara que penso que per molts motius que tingués, un comportament així no és justificable.

Els indicis apunten en una direcció peró com s'ha dit nosaltres no som qui ha de jutjar i falta saber coses de l'altra part.
Jo diria que l'agressió crea desig de venjança però alhora aquest setiment és estèril i acaba ferint al posseïdor.
Atès que l'engany suposat però probable no va originar cap denúncia en el seu moment, crec que no havia de fer-se palès en aquest precís.
La creació no és la vida que portem, això queda clar.

us demano k deixeu estar ja aket tema. no teniu ni idea kom era, stik convençuda k si va mentir en l´edat era x no sentir-se rebutjat i ser + proper.
va ser + de 30 anys professor d´escola i en el seu enterro hi havia ex- alumnes de feia + de 10 i 20 anys. no hi buskeu un doble sentit en les seves paraules, pk no i es. x altra banda, el meu pare desgraciadament, no pot defensar-se, x tant agrairia k no embruteu + el seu record. crec plenament en ell i penso k s´ha malinterpretat. x respecte a la familia demano k no hi hagi + comentaris, prou doloros esta sent tot plegat.