Detall intervenció

Cap pedestal

Intervenció de: Mena Guiga | 04-02-2016

No mitificà Camús que escriví 'Que pobres que són aquells que tenen necessitat de mites!'. Depenia del mite...

Mena


Respostes

  • I Sísif va plegar (fora de concurs)
    touchyourbottom | 31/01/2016 a les 19:01
    Tant de pujar la pedrassa cim amunt, quasi ni bevia. Les pedres al ronyó l'obligaren a desistir. Els ho agraí.
  • El llit de 1'50 (fora de concurs)
    Tanganika | 31/01/2016 a les 20:32
    Compartien el mateix llit, de matrimoni, de mida 1'50, perquè de 1'35 era massa atreviment: la distància evitava el contacte. I el silenci.

    Cada dissabte, des del dia del casament, havia quedat pactat-estipulat-consensuat allò de 'un cop a la setmana és cosa sana' i s'hi dedicaven per imitació fins que van haver criat dos cops i ja havien complert.

    Així, amb els anys, els matalassos anaven groguejant, però no els canviaven, no es despertés alguna frescor que, per més que no volguessin, bategava des del físic i des de l'anímic. Els llençols tenien estrips: els sargien i els aprofitaven. Les flassades havien perdut gruix: si elles no els escalfaven passaven fred. La cambra requeria una i dues i tres mans de pintura...i res. Els fongs de la humitat anaven niant. La cortina semblava un parrac: el sol l'havia descolorida i segada. La persiana malaltejava entre intersticis...

    L'home, per tant, va decidir muntar-se una cambra apart a la llibreria. I la dona una llit plegable a la cuina. Els fills continuarien en lliteres i el lloro a la gàbia de ferro bielorús que desprenia unes partícules que li feien perdre gruix al bec fins que va semblar de periquito. També li havien fet minvar la capacitat de reproduir mots esdrúixols.

    Un dia va trucar al timbre un d'aquells etiquetats de 'pesats comercials d'energies'. Calia obrir-lo, per bombardejar algú de mots massa guardats. Els esperaven amb candeletes. El nen i la nena els dibuixaven, mentre els seus pares els oferien un te amb sucre amb bosses pispades en terrasses de cafeteries massa badoques.

    El o la nou-arribat/da ignorava amb què es trobaria. Com que havia d'encolomar el producte havia d'avenir-se a amabilitats i xerramequismes, que hi tenia tant per cent.

    Sortien dues o tres hores més tard, si aconseguien alliberar-se en aquell temps mínim.

    La dona s'hauria endut aquella persona al menjador i li hauria explicat la seva vida pública, privada i embriagat amb la secreta (invenció pura i dura, que la feia excitar-se molt) i li hauria demanat de dur a terme una postura kamasútrica en la cambra de la humitat in crescendo. Fos home o dona, l'altre, endut per un desig inexplicable (què li haurien donat per beure?) accedia. Mentre estaven per la feina, se sentia la tele ben alta, per tal que les criatures, el marit i l'ocell mantinguessin la innocència del bonpensar.

    L'home feia el mateix. S'ho combinaven. Com que el flux de visites era generós, cada setmana pràcticament s'esdevenia aquella alliberació.

    Així, a poc a poc, van apropar-se, novament. Els nens eren a escola i ells eren a l'atur dos mesos sí dos també i tres a mitja jornada. Coincidències.

    Quan no van poder pagar aigua ni gas ni electricitat van aproximar-se encara més. Els reunia l'explicar-se com els havia anat amb aquella patuleia que s'havia avingut a satisfer-los i escoltar-los. La dona era més expressiva, més expansiva descrivint les imatges i els fets i recordant les converses. L'home es captenia més, tot i que afegia picantor i un interès intel·lectual inhabitual a les accions dutes a terme.

    Al final van refer la cambra compartida. Van quedar a deure, és clar.

    Tot i que..es van plantejar una trobada amb cafè i pastes al pintor, el de les persianes, la de les cortines, la dels matalassos i roba de llit...

    No. Ella va riure. Ja en tenia prou. Ara que recomençaven...

    I ell s'hi va avenir.

    I va somriure's per dintre, amb murriera. I amb el fetge ben gros: haver llogat tota aquella gent per a una empresa tan gran havia estat una fructífera idea. S'ho havien passat teta de monja i grana de capellà. La vida no havia de ser avorrida. Calia buscar nexos de comprensió amb la parella. Es sentia molt creatiu. Es va donar uns copets, senyal de gran autoestima.

    Mentrestant, la dona, al seu torn, s'emprovava un picardies. Assajava paraules que transmetessin evolució en la tasca compartida i donava gràcies de tenir un llit tan ample per a gaudi de moviment que interpretava com a transmissió d'alguna cosa profunda de la qual no en tenia massa idea.

    TGNK



  • RE: Nanorepte 834-Mites i llegendes
    montserrat vilaró berenguer | 01/02/2016 a les 10:37
    NARCIS
    Desprès de mirar-se molta estona al espill del aigua , va decidir fer-se top-model en Narcis.
  • Decebedor
    Rubba Bertanero | 01/02/2016 a les 19:34
    Per més que l'Arnauet ficava la mà dins el water: no sortia cap mà negra.Només la seva.
  • Cap pedestal
    Mena Guiga | 04/02/2016 a les 12:03
    No mitificà Camús que escriví 'Que pobres que són aquells que tenen necessitat de mites!'. Depenia del mite...

    Mena
  • Dones deshidratades
    Mena Guiga | 04/02/2016 a les 12:05
    Les dones d'aigua esdevingueren corsecades a mesura que l'element líquid minvava.
    Planes com segells, servirien de punt de llibre.

    Mena
  • Lluentor (fora de concurs)
    Tanganika | 04/02/2016 a les 15:54
    Volien un mite que no fos mate: més brillant. La tendència manava...
    • RE: Lluentor (fora de concurs)
      Tanganika | 04/02/2016 a les 15:55
      ('mate' deu ser 'mat'. Si fos un mite-mite no faria errors, en ello estoy).
  • Tant me fa si és mite o no
    magalo | 04/02/2016 a les 20:26


    Conduïa de nit. Al marge de la carretera aparegué una noia estàtica amb camisó blanc.
    Vaig prémer a fons l’accelerador.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.