Detall intervenció

Canta Selene (Haikus)

Intervenció de: Sergi Yagüe Garcia | 25-02-2009


Canta Selene (Haikus)


Un cor s'escapa
ferint la tardor quieta.
Fulles que sagnen.

Cirerers rosats
deixen flors a la brisa
de primavera.

El riu baixa clar
de la muntanya neta.
Oblidat hivern.

L'estiu roig crema
les flors de la prunera.
Canta Selene.


Sergi Yagüe


Respostes

  • Canta Selene (Haikus)
    Sergi Yagüe Garcia | 25/02/2009 a les 19:10

    Canta Selene (Haikus)


    Un cor s'escapa
    ferint la tardor quieta.
    Fulles que sagnen.

    Cirerers rosats
    deixen flors a la brisa
    de primavera.

    El riu baixa clar
    de la muntanya neta.
    Oblidat hivern.

    L'estiu roig crema
    les flors de la prunera.
    Canta Selene.


    Sergi Yagüe
  • Moren les paraules (fora de concurs)
    gypsy | 26/02/2009 a les 09:29

    Moren les paraules al costat de les flors,
    les nits s'adormen mentre els pètals minven
    indiferents a l'estat dels inicis, allà
    on el blau bressolava les marees
    d'esperances closes abans de néixer.

    Resten els teus ulls, l'origen de tot,
    a desgrat de comprendre que els déus mai
    no tenen companyia, ni falta que els fa.


  • RE: Prunera Florida i Lluna Plena. Repte Poètic 75.
    brins | 26/02/2009 a les 19:45

    AVENIR


    Nívia prunera dorm,
    puresa de flor d´ivori
    satinada de lluïssor,
    tendal blau turquí,
    abrigall que la vetlla.

    En clarejar nou jorn,
    i enrogir trenc d´alba,
    desdibuixarà infantesa
    esdevindrà magenta,
    pruna dolça i novella.


  • Títol del poema: AVENIR
    brins | 26/02/2009 a les 19:49

    AVENIR


    Nívia prunera dorm,
    puresa de flor d´ivori
    satinada de lluïssor,
    tendal blau turquí,
    abrigall que la vetlla.

    En clarejar nou jorn,
    i enrogir trenc d´alba,
    desdibuixarà infantesa
    esdevindrà magenta,
    pruna dolça i novella.


  • La prunera borda o tankesdel desencís.
    angie | 26/02/2009 a les 22:18

    (és el primer experiment que faig amb les tankes, així que...)

    La prunera borda o tankes del desencís.

    A cada branca
    de prunera salvatge
    mil amors ploren,
    petons rosats de feltre
    miren el cel alhora.

    La llum encercla
    espurnes d'horabaixa
    que el cor refusa,
    l'espera neix eterna
    mentre l'amor s'excusa.

    Penjaré somnis
    escrits amb tinta negra
    dalt la prunera,
    fruits d'amargor sucosa,
    verins de primavera.

    angie
  • Perfum
    Xantalam | 26/02/2009 a les 22:22

    Ensuma la flor
    somnis del teu aroma.
    El suau deliri
    ensinistra el meu desig
    en nits de fragàncies.

    S'escola l'olor,
    per esquerdes d'essència.
    Ones de lliris
    suavitzen la foscor gris
    en sines delicades.

    Em beses el cor
    amb pètals de paraules.
    En el silenci,
    llisca de passió el crit
    i ben junts ens engalta.



  • Kanxi de la foscor
    Onofre de Dip | 27/02/2009 a les 12:11

    Coberta amb les cendres de les flors de l'espera,
    s'encén sense motiu la torxa de la nit.
    A la finestra, descolorida, ella agonitza,
    mentre el vent tragina el dolor de les campanes.
    De sobte, retruny un plor estrident, escataineig
    de gavines
    que l'esquincen, desordenadament.
    Totalment despert
    espero el vuit quotidià del son
    sota un gris de cel que s'enrojola
    adolorit.


    Onofre de Dip
  • Claror rodona
    Carme Cabús | 27/02/2009 a les 16:06

    Claror rodona,
    gran ull del cel,
    blanca, ara ornada
    amb flors de mel.

    Tiges alçades,
    dolçor, sentor,
    florida d'ambre,
    nit de cotó.

    Resplendor nívia,
    cèrcol suau
    de pleniluni
    al pic del blau.


  • La història d'un grill lleig d'orient
    perunforat | 27/02/2009 a les 18:45

    eus aquí un grill
    panxut i pelut
    (és la saba que l'infla
    i el pèl li surt)
    que s'enfila com pot
    pel tronc escurat
    és d'antena curta
    i estràbic de l'altra
    va de tort
    o s'ajuda d'un suport
    té un cant reprimit
    (car no té ales
    sino aixelles)
    amb les que fa com pot
    la seva serenata
    una espècie de xerric
    d'ànima d'un deprimit
    com d'indi malferit
    quan a la fosca
    la nit té gana
    ensenya el gruyérè
    que es cruspirà
    ell no té menjar
    només flors per mastegar
    i baveja d'enveja
    per la immesa bola
    que no provarà
    ni per dinar, ni sopar
    • RE: La història d'un grill lleig d'orient
      perunforat | 28/02/2009 a les 10:54

      eus aquí un grill
      panxut i pelut
      (és la saba que l'infla
      i el pèl li surt)
      s'enfila com pot
      pel tronc escurat
      té l'antena curta
      que el desorienta del tot
      i l'estrabisme
      el fa anar de tort
      és de cant reprimit
      (car no té ales
      sino aixelles)
      una espècie de xerric
      d'ànima d'un deprimit
      com d'indi malferit
      quan a la fosca
      la nit té gana
      (i no és
      de les que es mengen una cama )
      ensenya el gruyérè
      que es cruspirà
      (odia la nit
      sempre té menjar
      i ell, insípides flors per mastegar)
      i baveja d'enveja
      per la immesa bola
      que no provarà
      ni per dinar, ni sopar
      -salut, podrit-
      li diu amb despit
      esperaré demà
      algun mosquit despistat
      que com jo destrabic
      s'hagi desorientat
    • aquí el correcte: La història d'un grill lleig d'orient
      perunforat | 28/02/2009 a les 10:55

      eus aquí un grill
      panxut i pelut
      (és la saba que l'infla
      i el pèl li surt)
      s'enfila com pot
      pel tronc escurat
      té l'antena curta
      que el desorienta del tot
      i l'estrabisme
      el fa anar de tort
      és de cant reprimit
      (car no té ales
      sino aixelles)
      una espècie de xerric
      d'ànima d'un deprimit
      com d'indi malferit
      quan a la fosca
      la nit té gana
      (i no és
      de les que es mengen una cama )
      ensenya el gruyérè
      que es cruspirà
      (odia la nit
      sempre té menjar
      i ell, insípides flors per mastegar)
      i baveja d'enveja
      per la immesa bola
      que no provarà
      ni per dinar, ni sopar
      -salut, podrit-
      li diu amb despit
      esperaré demà
      algun mosquit despistat
      que com jo destrabic
      s'hagi desorientat
      • hi havia una falta...La història d'un grill lleig d'orient
        perunforat | 28/02/2009 a les 12:12

        La història d'un grill lleig d'orient

        eus aquí un grill
        panxut i pelut
        (és la saba que l'infla
        i el pèl li surt)
        s'enfila com pot
        pel tronc escurat
        té l'antena curta
        que el desorienta del tot
        i l'estrabisme
        el fa anar de tort
        és de cant reprimit
        (car no té ales
        sino aixelles)
        una espècie de xerric
        d'ànima d'un deprimit
        com d'indi malferit
        quan a la fosca
        la nit té gana
        (i no és
        de les que es mengen una cama )
        ensenya el gruyérè
        que es cruspirà
        (odia la nit
        sempre té menjar
        i ell, insípides flors per mastegar)
        i baveja d'enveja
        per la immesa bola
        que no provarà
        ni per dinar, ni sopar
        -salut, podrida-
        li diu amb despit
        esperaré demà
        algun mosquit despistat
        que com jo destrabic
        s'hagi desorientat
  • RE: Prunera Florida i Lluna Plena. Repte Poètic 75.
    Rafael Soteras i Roca | 27/02/2009 a les 19:21

    100 VISTES SOBRE EDO

    Sí, 100 vistes magnífiques sobre Edo
    encara que per nosaltres vulgui dir una altra cosa però no deixa de ser un número magnífic
    més que el set o tal vegada el tretze
    recolzat per sempre més en les tres arts:
    pintura - dibuix i gravat; no cal afegir-hi
    res més sinó que caldria mirar els anys del dinou i nosaltres que no hi tenim res a veure
    hauríem de subratllar la curiositat per tot nord;
    així arribaríem a bon port que no és en cap altre lloc ques'hagi d'anomenar d'una diversa manera sinó Edo / Tòquio...

    Rafael Soteras i Roca


  • Murmuri d'abelles (Haikus)
    F. Arnau | 28/02/2009 a les 22:09

    "Sota un cirerer florit
    murmuri d'abelles..."
    - J.M. Serrat -

    I

    La pell de l'arbre
    ha esclatat a les branques
    en primavera.


    II

    I ja s'albira
    l'opulenta collita
    de la prunera.


    III

    La llum de l'astre
    per la nit il·lumina
    les flors vermelles.


    IV

    I al migdia
    quan t'apropes s'escolta
    brunzir d'abelles.


    ***


    FRANCESC


  • En la vall, una abraçada
    deòmises | 01/03/2009 a les 13:41

    I

    En l'espill una
    Munió de reflexos
    Esperant el pètal.

    II

    A la vall un anhel esdevé desig
    I ímpetu perpetu imparable.
    Neix la llum dins seu, enmig
    De l'espiral de la florida.

    Branca tendra, circumferència
    Imperfecta on la faç amable
    Del món sencer és presència
    Per al record i per a la vida.

    I sabrà què és la negror de l'espera
    Quan dins seu floreix la primavera
    I intenta abastar la llum a recés.

    En l'espill de l'aigua, la flor sola.
    Mentre la brisa la bressola,
    El reflex sembla abraçar-la un cop més.

    III

    Retall unànime,
    Dins del toll l'abraçada
    Existeix. Tota.



    d.
  • Ukiyo-e
    mjesus | 01/03/2009 a les 16:30

    El pintor s'enamora
    de la natura efímera
    abans que el jonc erecte
    carregi el fruit de la prunera.
    Com la llum, festeja la poncella
    com el ventijol, l'acarona
    i ella, esponerosa, obre els pètals
    perfumant la nit platejada.

    Música de haikú
    preludi d'amor:
    el burí es delecta
    en el traç dolç
    i la blanor de la fusta.
    L'estampa és a punt
    fent del gest etern,
    poesia.

  • A-relaT
    ambre | 01/03/2009 a les 20:49

    A

    tu
    de nit i sense rostre
    de nit
    de nineta als ulls
    de flor de volts
    i enroc aquí i ara

    donçs ara
    des d'ancorats troncs
    on entre branques
    devers ponent
    i deliberadament nua
    al rastre del vent sovint
    amb aquell tènue gest
    just toc lilàs per cadascuna

    relaT

    ja que tu i jo
    i una enreixada volta
    vers la mateixa torxa
    llambreig-destral
    profund dins la boira

    ja que tu i res
    i una per cada bessa
    udol per ara al cel
    després al pou i només
    per ella

    reflex sencer de llum
    de so de tot desig
    al fons queixós
    ja que tu i prou i una

    per aquell buit de cercle
    blanc d'anell a fruit nier
    granat i ara ja bruit
    d'un altre no
    Jo
    per tu i per mi
    com potser si
    o potser no

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: