Detall intervenció

Canta Selene (Haikus)

Intervenció de: Sergi Yagüe Garcia | 25-02-2009

Canta Selene (Haikus)

Un cor s'escapa
ferint la tardor quieta.
Fulles que sagnen.

Cirerers rosats
deixen flors a la brisa
de primavera.

El riu baixa clar
de la muntanya neta.
Oblidat hivern.

L'estiu roig crema
les flors de la prunera.
Canta Selene.

Sergi Yagüe

Respostes

Canta Selene (Haikus)
Sergi Yagüe Garcia | 25/02/2009 a les 19:10

[Respondre]

Canta Selene (Haikus)

Un cor s'escapa
ferint la tardor quieta.
Fulles que sagnen.

Cirerers rosats
deixen flors a la brisa
de primavera.

El riu baixa clar
de la muntanya neta.
Oblidat hivern.

L'estiu roig crema
les flors de la prunera.
Canta Selene.

Sergi Yagüe

Moren les paraules (fora de concurs)
gypsy | 26/02/2009 a les 09:29

[Respondre]

Moren les paraules al costat de les flors,
les nits s'adormen mentre els pètals minven
indiferents a l'estat dels inicis, allà
on el blau bressolava les marees
d'esperances closes abans de néixer.

Resten els teus ulls, l'origen de tot,
a desgrat de comprendre que els déus mai
no tenen companyia, ni falta que els fa.

RE: Prunera Florida i Lluna Plena. Repte Poètic 75.
brins | 26/02/2009 a les 19:45

[Respondre]

AVENIR

Nívia prunera dorm,
puresa de flor d´ivori
satinada de lluïssor,
tendal blau turquí,
abrigall que la vetlla.

En clarejar nou jorn,
i enrogir trenc d´alba,
desdibuixarà infantesa
esdevindrà magenta,
pruna dolça i novella.

Títol del poema: AVENIR
brins | 26/02/2009 a les 19:49

[Respondre]

AVENIR

Nívia prunera dorm,
puresa de flor d´ivori
satinada de lluïssor,
tendal blau turquí,
abrigall que la vetlla.

En clarejar nou jorn,
i enrogir trenc d´alba,
desdibuixarà infantesa
esdevindrà magenta,
pruna dolça i novella.

La prunera borda o tankesdel desencís.
angie | 26/02/2009 a les 22:18

[Respondre]

(és el primer experiment que faig amb les tankes, així que...)

La prunera borda o tankes del desencís.

A cada branca
de prunera salvatge
mil amors ploren,
petons rosats de feltre
miren el cel alhora.

La llum encercla
espurnes d'horabaixa
que el cor refusa,
l'espera neix eterna
mentre l'amor s'excusa.

Penjaré somnis
escrits amb tinta negra
dalt la prunera,
fruits d'amargor sucosa,
verins de primavera.

angie

Perfum
Xantalam | 26/02/2009 a les 22:22

[Respondre]

Ensuma la flor
somnis del teu aroma.
El suau deliri
ensinistra el meu desig
en nits de fragàncies.

S'escola l'olor,
per esquerdes d'essència.
Ones de lliris
suavitzen la foscor gris
en sines delicades.

Em beses el cor
amb pètals de paraules.
En el silenci,
llisca de passió el crit
i ben junts ens engalta.

Kanxi de la foscor
Onofre de Dip | 27/02/2009 a les 12:11

[Respondre]

Coberta amb les cendres de les flors de l'espera,
s'encén sense motiu la torxa de la nit.
A la finestra, descolorida, ella agonitza,
mentre el vent tragina el dolor de les campanes.
De sobte, retruny un plor estrident, escataineig
de gavines
que l'esquincen, desordenadament.
Totalment despert
espero el vuit quotidià del son
sota un gris de cel que s'enrojola
adolorit.

Onofre de Dip

Claror rodona
Carme Cabús | 27/02/2009 a les 16:06

[Respondre]

Claror rodona,
gran ull del cel,
blanca, ara ornada
amb flors de mel.

Tiges alçades,
dolçor, sentor,
florida d'ambre,
nit de cotó.

Resplendor nívia,
cèrcol suau
de pleniluni
al pic del blau.

La història d'un grill lleig d'orient
perunforat | 27/02/2009 a les 18:45

[Respondre]

eus aquí un grill
panxut i pelut
(és la saba que l'infla
i el pèl li surt)
que s'enfila com pot
pel tronc escurat
és d'antena curta
i estràbic de l'altra
va de tort
o s'ajuda d'un suport
té un cant reprimit
(car no té ales
sino aixelles)
amb les que fa com pot
la seva serenata
una espècie de xerric
d'ànima d'un deprimit
com d'indi malferit
quan a la fosca
la nit té gana
ensenya el gruyérè
que es cruspirà
ell no té menjar
només flors per mastegar
i baveja d'enveja
per la immesa bola
que no provarà
ni per dinar, ni sopar

RE: La història d'un grill lleig d'orient
perunforat | 28/02/2009 a les 10:54

[Respondre]

eus aquí un grill
panxut i pelut
(és la saba que l'infla
i el pèl li surt)
s'enfila com pot
pel tronc escurat
té l'antena curta
que el desorienta del tot
i l'estrabisme
el fa anar de tort
és de cant reprimit
(car no té ales
sino aixelles)
una espècie de xerric
d'ànima d'un deprimit
com d'indi malferit
quan a la fosca
la nit té gana
(i no és
de les que es mengen una cama )
ensenya el gruyérè
que es cruspirà
(odia la nit
sempre té menjar
i ell, insípides flors per mastegar)
i baveja d'enveja
per la immesa bola
que no provarà
ni per dinar, ni sopar
-salut, podrit-
li diu amb despit
esperaré demà
algun mosquit despistat
que com jo destrabic
s'hagi desorientat

aquí el correcte: La història d'un grill lleig d'orient
perunforat | 28/02/2009 a les 10:55

[Respondre]

eus aquí un grill
panxut i pelut
(és la saba que l'infla
i el pèl li surt)
s'enfila com pot
pel tronc escurat
té l'antena curta
que el desorienta del tot
i l'estrabisme
el fa anar de tort
és de cant reprimit
(car no té ales
sino aixelles)
una espècie de xerric
d'ànima d'un deprimit
com d'indi malferit
quan a la fosca
la nit té gana
(i no és
de les que es mengen una cama )
ensenya el gruyérè
que es cruspirà
(odia la nit
sempre té menjar
i ell, insípides flors per mastegar)
i baveja d'enveja
per la immesa bola
que no provarà
ni per dinar, ni sopar
-salut, podrit-
li diu amb despit
esperaré demà
algun mosquit despistat
que com jo destrabic
s'hagi desorientat

hi havia una falta...La història d'un grill lleig d'orient
perunforat | 28/02/2009 a les 12:12

[Respondre]

La història d'un grill lleig d'orient

eus aquí un grill
panxut i pelut
(és la saba que l'infla
i el pèl li surt)
s'enfila com pot
pel tronc escurat
té l'antena curta
que el desorienta del tot
i l'estrabisme
el fa anar de tort
és de cant reprimit
(car no té ales
sino aixelles)
una espècie de xerric
d'ànima d'un deprimit
com d'indi malferit
quan a la fosca
la nit té gana
(i no és
de les que es mengen una cama )
ensenya el gruyérè
que es cruspirà
(odia la nit
sempre té menjar
i ell, insípides flors per mastegar)
i baveja d'enveja
per la immesa bola
que no provarà
ni per dinar, ni sopar
-salut, podrida-
li diu amb despit
esperaré demà
algun mosquit despistat
que com jo destrabic
s'hagi desorientat

RE: Prunera Florida i Lluna Plena. Repte Poètic 75.
Rafael Soteras i Roca | 27/02/2009 a les 19:21

[Respondre]

100 VISTES SOBRE EDO

Sí, 100 vistes magnífiques sobre Edo
encara que per nosaltres vulgui dir una altra cosa però no deixa de ser un número magnífic
més que el set o tal vegada el tretze
recolzat per sempre més en les tres arts:
pintura - dibuix i gravat; no cal afegir-hi
res més sinó que caldria mirar els anys del dinou i nosaltres que no hi tenim res a veure
hauríem de subratllar la curiositat per tot nord;
així arribaríem a bon port que no és en cap altre lloc ques'hagi d'anomenar d'una diversa manera sinó Edo / Tòquio...

Rafael Soteras i Roca

Murmuri d'abelles (Haikus)
F. Arnau | 28/02/2009 a les 22:09

[Respondre]

"Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles..."
- J.M. Serrat -

I

La pell de l'arbre
ha esclatat a les branques
en primavera.

II

I ja s'albira
l'opulenta collita
de la prunera.

III

La llum de l'astre
per la nit il·lumina
les flors vermelles.

IV

I al migdia
quan t'apropes s'escolta
brunzir d'abelles.

***

FRANCESC

En la vall, una abraçada
deòmises | 01/03/2009 a les 13:41

[Respondre]

I

En l'espill una
Munió de reflexos
Esperant el pètal.

II

A la vall un anhel esdevé desig
I ímpetu perpetu imparable.
Neix la llum dins seu, enmig
De l'espiral de la florida.

Branca tendra, circumferència
Imperfecta on la faç amable
Del món sencer és presència
Per al record i per a la vida.

I sabrà què és la negror de l'espera
Quan dins seu floreix la primavera
I intenta abastar la llum a recés.

En l'espill de l'aigua, la flor sola.
Mentre la brisa la bressola,
El reflex sembla abraçar-la un cop més.

III

Retall unànime,
Dins del toll l'abraçada
Existeix. Tota.

d.

Ukiyo-e
mjesus | 01/03/2009 a les 16:30

[Respondre]

El pintor s'enamora
de la natura efímera
abans que el jonc erecte
carregi el fruit de la prunera.
Com la llum, festeja la poncella
com el ventijol, l'acarona
i ella, esponerosa, obre els pètals
perfumant la nit platejada.

Música de haikú
preludi d'amor:
el burí es delecta
en el traç dolç
i la blanor de la fusta.
L'estampa és a punt
fent del gest etern,
poesia.

A-relaT
ambre | 01/03/2009 a les 20:49

[Respondre]

A

tu
de nit i sense rostre
de nit
de nineta als ulls
de flor de volts
i enroc aquí i ara

donçs ara
des d'ancorats troncs
on entre branques
devers ponent
i deliberadament nua
al rastre del vent sovint
amb aquell tènue gest
just toc lilàs per cadascuna

relaT

ja que tu i jo
i una enreixada volta
vers la mateixa torxa
llambreig-destral
profund dins la boira

ja que tu i res
i una per cada bessa
udol per ara al cel
després al pou i només
per ella

reflex sencer de llum
de so de tot desig
al fons queixós
ja que tu i prou i una

per aquell buit de cercle
blanc d'anell a fruit nier
granat i ara ja bruit
d'un altre no
Jo
per tu i per mi
com potser si
o potser no

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Canta Selene (Haikus)

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats