Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Bèsties (o Túniques gèlides)
Intervenció de: deòmises | 24-03-2015Des del llogarret s'olora la proximitat del desert i de les muntanyes i del llac. Una brisa humida i àrida alhora. Es pressent el pànic de les noies que, encaputxades, han estat transportades de forma rudimentària per camins polsosos, d'argila resseca. Són bèsties, menys valuoses que les de càrrega però. No valen res; a ulls dels seus captors són carn que els oferirà nous soldats per al seu exèrcit. Res més. El silenci envolta cada racó d'aquella extensió de terreny. Les quatre cases, construïdes amb materials que no garanteixen una durabilitat mínima, semblen delimitar l'espai per retenir-les sense massa esforç. El cap del grup, armat també com la resta dels membres, ordena encendre una foguera. Servirà per cuinar-hi les provisions que duen i alimentar aquelles desgraciades. Les tonalitats ocres del paisatge es barregen amb el caqui i negre de la indumentària dels homes, i aquesta uniformitat els camufla i els confereix un aspecte marcial, intractable. Són una canilla assedegada de sang i de mort, implacable com l'avanç de les dunes.
La fusta crepita, en encendre's, i trenca la quietud obligada i la tensió palpable. Les dues-centes setanta-sis noies somiquen entre murmuris desesperats, encaputxades i vestides amb túniques negres, emmanillades en parelles. Amb aquestes condicions, l'escapatòria és impensable. Mentrestant, el cel canvia el cromatisme i dibuixa formes sinuoses amb l'enjogassament dels núvols. Fins que el foc encès és l'única font d'il·luminació en aquella contrada, juntament amb el pleniluni. Després de l'àpat —frugal per a les joves, copiós per als captors—, les rialles i els acudits s'alternen amb les insinuacions i les vexacions. Han de treure'ls del cap aquelles ínfules d'aprendre i d'investigar. En el nom d'Al·là. També en el seu nom, caldrà triar i tastar la mercaderia abans d'obtenir-la o de vendre-la. Al voltant dels narguils, la diversió està assegurada.
d.
PS: he abusar d'adjectius... ho reconec
Respostes
-
Bèsties (o Túniques gèlides)
deòmises | 24/03/2015 a les 17:25Des del llogarret s'olora la proximitat del desert i de les muntanyes i del llac. Una brisa humida i àrida alhora. Es pressent el pànic de les noies que, encaputxades, han estat transportades de forma rudimentària per camins polsosos, d'argila resseca. Són bèsties, menys valuoses que les de càrrega però. No valen res; a ulls dels seus captors són carn que els oferirà nous soldats per al seu exèrcit. Res més. El silenci envolta cada racó d'aquella extensió de terreny. Les quatre cases, construïdes amb materials que no garanteixen una durabilitat mínima, semblen delimitar l'espai per retenir-les sense massa esforç. El cap del grup, armat també com la resta dels membres, ordena encendre una foguera. Servirà per cuinar-hi les provisions que duen i alimentar aquelles desgraciades. Les tonalitats ocres del paisatge es barregen amb el caqui i negre de la indumentària dels homes, i aquesta uniformitat els camufla i els confereix un aspecte marcial, intractable. Són una canilla assedegada de sang i de mort, implacable com l'avanç de les dunes.
La fusta crepita, en encendre's, i trenca la quietud obligada i la tensió palpable. Les dues-centes setanta-sis noies somiquen entre murmuris desesperats, encaputxades i vestides amb túniques negres, emmanillades en parelles. Amb aquestes condicions, l'escapatòria és impensable. Mentrestant, el cel canvia el cromatisme i dibuixa formes sinuoses amb l'enjogassament dels núvols. Fins que el foc encès és l'única font d'il·luminació en aquella contrada, juntament amb el pleniluni. Després de l'àpat —frugal per a les joves, copiós per als captors—, les rialles i els acudits s'alternen amb les insinuacions i les vexacions. Han de treure'ls del cap aquelles ínfules d'aprendre i d'investigar. En el nom d'Al·là. També en el seu nom, caldrà triar i tastar la mercaderia abans d'obtenir-la o de vendre-la. Al voltant dels narguils, la diversió està assegurada.
d.
PS: he abusar d'adjectius... ho reconec -
abusat
deòmises | 24/03/2015 a les 17:25 -
Bèsties (o Túniques gèlides)[un lleu canvi...]
deòmises | 24/03/2015 a les 17:35Des del llogarret s'olora la proximitat del desert i de les muntanyes i del llac. Una brisa humida i àrida alhora. Es pressent el pànic de les noies que, encaputxades, han estat transportades de forma rudimentària per camins polsosos, d'argila resseca. Són bèsties, menys valuoses que les de càrrega però. No valen res; a ulls dels seus captors són carn que els oferirà nous soldats per al seu exèrcit. Res més. El silenci envolta cada racó d'aquella extensió de terreny. Les quatre cases, construïdes amb materials que no garanteixen una durabilitat mínima, semblen delimitar l'espai per retenir-les sense massa esforç. El cap del grup, armat també com la resta dels membres, ordena encendre una foguera. Servirà per cuinar-hi les provisions que duen i alimentar aquelles desgraciades. Les tonalitats ocres del paisatge es barregen amb el caqui i negre de la indumentària dels homes, i aquesta uniformitat els camufla i els confereix un aspecte marcial, intractable. Són una canilla assedegada de sang i de mort, implacable com l'avanç de les dunes.
La fusta crepita, en encendre's, i trenca la quietud obligada i la tensió palpable. Les dues-centes setanta-sis noies somiquen entre murmuris desesperats, desorientades i vestides amb túniques negres, emmanillades en parelles. Amb aquestes condicions, l'escapatòria és impensable. Mentrestant, el cel canvia el cromatisme i dibuixa formes sinuoses amb l'enjogassament dels núvols. Fins que el foc encès és l'única font d'il·luminació en aquella contrada, juntament amb el pleniluni. Després de l'àpat —frugal per a les joves, copiós per als captors—, les rialles i els acudits s'alternen amb les insinuacions i les vexacions. Han de treure'ls del cap aquelles ínfules d'aprendre i d'investigar. En el nom d'Al·là. També en el seu nom, caldrà triar i tastar la mercaderia abans d'obtenir-la o de vendre-la. Al voltant dels narguils, la diversió està assegurada.
d.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Aquell que caminava (4 comentaris)
- Mandíbules (4 comentaris)
- FRICANDÓ (1 comentaris)
- La bellesa de Medusa (1 comentaris)
- Gavardina i pijama de cotó (1 comentaris)
- Un i mil cops (1 comentaris)
- CULPABLE! (4 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- La paraula Gràcies. (4 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
Nous més llegits
- Ànimes I coses (21821 lectures)
- FRICANDÓ (2233 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1714 lectures)
- Álex 34 (470 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (459 lectures)
- Respon a la calma (447 lectures)
- POESIA (424 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (411 lectures)
- Seny i Rauxa (409 lectures)
- Colònies especials (405 lectures)
Nous més comentats
- POESIA (20 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- La mare de Déu (9 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (6 comentaris)
- auto-crim (6 comentaris)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (6 comentaris)
Nous més votats
- POESIA (Agrada a 7 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 3 relataires)
- Tard (Agrada a 3 relataires)
- Colònies especials (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 3 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)
- Sóc famosa (Agrada a 2 relataires)