Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

Ara no,amor!

Intervenció de: magalo | 01-09-2016


Sé que ell m’estima, però sovint quan li parlo i no aparta la vista de l’ordinador, no em sento estimada.

Respostes

  • Durant la sessió
    Vicent Terol | 01/09/2016 a les 00:55
    [Respondre]
    Amb els ulls tancats, efímerament confusa, va dir al psicòleg:

    —Senyor Geni... El meu desig és ser estimada per tothom.
  • RE: NANOREPTE 858: SABER-SE ESTIMAT
    montserrat vilaró berenguer | 01/09/2016 a les 09:52
    [Respondre]
    Paciència
    La dona quan el seu marit li va dir estúpida per centèsima vegada. Va dir prou, continuar amb ell seria no estimar-se
  • Ara no,amor!
    magalo | 01/09/2016 a les 19:53
    [Respondre]

    Sé que ell m’estima, però sovint quan li parlo i no aparta la vista de l’ordinador, no em sento estimada.
  • Manipulació
    Mena Guiga | 01/09/2016 a les 23:57
    [Respondre]
    -Així és que no m'estimes!
    Amb aquests mots, l'Elionor obtenia sempre el que volia.
  • Incomoditat
    Mena Guiga | 02/09/2016 a les 00:11
    [Respondre]
    -Mare, no em facis petons quan dormo!
    No li havia d'haver dit, que li ho feia, al fill adolescent.


    Mena
  • Valoració
    Joan G. Pons | 02/09/2016 a les 06:40
    [Respondre]
    Valoro i molt el sentiment d'estimació.
    I notar-ho molt més.
    Cal no posar barreres.
  • Per terra, mar i aire
    SinKaLip | 02/09/2016 a les 09:36
    [Respondre]

    És al meu costat, sento la seva olor. Tot ell és aigua salada i jo sóc estrella de mar.
  • Així ho entenia (fora de concurs)
    Tanganika | 02/09/2016 a les 15:33
    [Respondre]
    Tingué moltes amants, però no es separava: la seva muller era garantia de casa neta i menjar a taula.
  • Poder eteri
    Rubba Bertanero | 03/09/2016 a les 04:59
    [Respondre]
    Tothom l'aplaudia. Quan el nen va cridar: Va despullat!...al rei li va caure l'ànima als peus.
  • Des d'un raval del cel (fora de concurs)
    brins | 03/09/2016 a les 09:38
    [Respondre]
    Vivia submergit dins de fosca tristor, però quan algú li oferia somriures rebia la carícia d'un raig de sol.
  • El cap de l'oficina
    Vicent Terol | 04/09/2016 a les 12:29
    [Respondre]
    Sé que els meus treballadors m'estimen. De vegades —això sí—, els ho he de recordar.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats