Cercador
Llista categories
Detall intervenció
aquí (sorry)
Intervenció de: Mena Guiga | 20-05-2015L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.
De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.
Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.
Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.
El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.
Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.
Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.
-Ja és al cel dels gats.
El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre del tot la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar i s'arruleix contra la cadireta per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent mentre les llàgrimes van fent curses.
Mena
Respostes
-
l'extensió... entre 200 i 250 paraules
deòmises | 20/05/2015 a les 00:05
-
La cadireta de vímet
Mena Guiga | 20/05/2015 a les 09:47L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.
De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.
Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.
Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.
El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.
Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.
Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.
-Ja és al cel dels gats.
El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre del tot la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar i corre vers la cadireta per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent.
Mena
-
aquí (sorry)
Mena Guiga | 20/05/2015 a les 10:02L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.
De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.
Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.
Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.
El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.
Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.
Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.
-Ja és al cel dels gats.
El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre del tot la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar i s'arruleix contra la cadireta per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent mentre les llàgrimes van fent curses.
Mena
-
El definitiu (i disculpes) (sempre pecant del mateix) (no tinc solució) (ni la Gestalt ni la gestbaix si la fes) (rien de rien)
Mena Guiga | 20/05/2015 a les 11:00L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.
De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.
Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.
Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.
El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.
Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.
Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.
-Ara és al cel dels gats.
El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar, s'arruleix contra la cadireta ara buida per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent mentre les llàgrimes van fent curses i l'ànima sent una mena d'asfíxia.
Mena
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- Una màgia que pasa (2 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1195 lectures)
- RETORN AL NO RES (763 lectures)
- POST MORTEM (605 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (285 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (262 lectures)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (244 lectures)
- QUÈ FAS...? (231 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (205 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ORFES (7 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
Nous més votats
- L’ÚLTIMA GENERACIÓ (Agrada a 5 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)