Detall intervenció

aquí (sorry)

Intervenció de: Mena Guiga | 20-05-2015

L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.

De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.

Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.

Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.

El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.

Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.


Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.

-Ja és al cel dels gats.

El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre del tot la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar i s'arruleix contra la cadireta per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent mentre les llàgrimes van fent curses.

Mena


Respostes

  • La cadireta de vímet
    Mena Guiga | 20/05/2015 a les 09:47
    L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.

    De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.

    Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.

    Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.

    El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.

    Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.


    Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.

    -Ja és al cel dels gats.

    El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre del tot la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar i corre vers la cadireta per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent.

    Mena
  • aquí (sorry)
    Mena Guiga | 20/05/2015 a les 10:02
    L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.

    De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.

    Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.

    Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.

    El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.

    Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.


    Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.

    -Ja és al cel dels gats.

    El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre del tot la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar i s'arruleix contra la cadireta per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent mentre les llàgrimes van fent curses.

    Mena
  • El definitiu (i disculpes) (sempre pecant del mateix) (no tinc solució) (ni la Gestalt ni la gestbaix si la fes) (rien de rien)
    Mena Guiga | 20/05/2015 a les 11:00
    L'acció de respirar es torna feixuga. Arreplegar un alè d'aire esdevé un esforç èpic .Ni obre els ulls.

    De tant en tant sent mots d'amor, de molt d'amor. Aquelles paraules dites i repetides tantes vegades. Cantarelles alegres de devoció per ell. Les veus dels sers que el volen i que volen per fer-li companyia en el darrer dia.

    Per fi el carrer es silencia. La jornada acabada, els treballadors que renoven una plaça en pre-eleccions pleguen i es regalen cinc minuts abans d'hora. I demà serà un altre dia per parsimoniejar en la feina, que així dura més.

    Per fi no se senten les màquines. Per fi descansa a sobre on li rota tanta pols que han aixecat que podria crear un microdesert si les partícules es posessin d'acord.

    El més petit l'acaricia, agenollat al costat de la cadireta de vímet pintada d'un blau grisós. Li va dient que l'estima.

    Es posa a ploure i aquesta vegada la vista del gat no gaudirà amb les curses de les gotes de pluja. Tan immòbil, abraçant la tenebra.


    Més tard, el nen, que l'han fet sortir, torna al jaç preferit d'en Núvol, el gat blanc amb qui ha jugat i tingut de mascota des que ho recorda. Ja han vingut i l'han punxat.

    -Ara és al cel dels gats.

    El comentari de la mare, per alleujar el dol, obre la bretxa de la desesperació. El nen esclata a plorar, s'arruleix contra la cadireta ara buida per tocar el coixí encara amb pèl i encara un xic calent mentre les llàgrimes van fent curses i l'ànima sent una mena d'asfíxia.

    Mena

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.