AQUÍ, ÉS AQUÍ el relat de 'El senglar...' (i li toca a rnbonet, si ningú altri s'hi engresca)

Al temps de Maricastanya, això era una vegada que, en aquell país costaner, muntanyenc, un senglar pasturava per la part obaga del massís de Santa Marta. Era un dia de tardor, assolejat, sense boirina al bosc, i els bolets creixien pertot arreu. (fins aquí rnbonet)

Aquella bèstia desitjava atipar-se d'aglans i anava furgant pel terra humit ple de fullaraca. L'animal pensava:

-Si un dia trobés una obsidiana amb aquells cristalls en forma de cristobalita, impensable per aquests verals, potser el mossèn me'l compraria per a fer rosaris per a les beates a bon preu.

I va somriure com només aquesta mena de porcs saben fer-h.(fins aquí Tangnika)

******mot obligat al següent paràgraf: dentadura******************

D'altra banda, aquell dia a la rectoria hi havia enrenou. El mossèn esperava una visita important i tenia tot el personal atabalat deixant totes les estances immaculades, com s´escau en un indret d´aquestes característiques. Fixeu-vos si n´era d´important la visita esperada que fins i tot havia fet posar en remull la seva dentadura. Aquella nit, per no embrutar-la faria sopetes de farigola, i a dormir. ( /Rubba)

********* paraula següent: quisca***************

Però abans d'anar a dormir aniria fins al riu per banyar-se i treure's tota la quisca que duia adherida a la pell. No volia semblar-se a aquell senglar que de tant en tant venia a la parròquia per vendre-li les coses que trobava per l'obaga. No fos el cas que alguna de les beates, amb molt bones intencions, això sí, els confongués i anés a confessar-se amb el senglar enlloc del mossèn.

-Mossèn, mossèn- diria la beata- crec que avui he pecat d'obra en baixar al riu a fer un riu, perquè m'he tocat allà baix a l'eixuga amb la fulla d'un til·ler.

La cara del senglar seria un poema d'aquells de començar i no acabar. (/David Gómez Simó)

***********paraula següent: petejar************