Detall intervenció

Aquest, el deixo fora de concurs. Gràcies.

Intervenció de: gypsy | 21-12-2014

Respostes

  • Calma
    helenabonals | 18/12/2014 a les 13:49

    Et miro mentre
    dorms. La llum de l'espelma
    i el raig de sol
    es projecten al llibre
    que s'ha aturat amb tu.
  • RE: Repte Nipo 133 + Poètic 249
    rnbonet | 19/12/2014 a les 15:05
    De les guerres passades,
    la mort, l'absència,
    la desgràcia.

    Del llibre aquell llegit,
    la lletra, la història,
    les imatges.

    Del present,
    el dia a dia il·lusionat,
    sense absència, sense mort,
    sense desgràcia.

    De la vida,
    l'amor i l'esperança.
  • El despertar dels mots
    magalo | 19/12/2014 a les 19:46

    Com d'un gran somni
    cada mot d'aquest llibre
    amb mi desperta.
  • Liesel
    gypsy | 20/12/2014 a les 17:33

    La teva sang jueva és
    vermella com la meva.
    T'amaguem a un soterrani
    dels botxins del genocidi;
    Es mormola que hi ha
    cambres de gas per
    eliminar gent indefensa.
    No tinguis por. A tu,
    no t'enxamparan.
    Has de sobreviure
    perquè els teus morts
    no siguin anònims.
    Seré amb tu en silenci,
    encara que no em vegis.
    • Aquest, el deixo fora de concurs. Gràcies.
      gypsy | 21/12/2014 a les 17:35
  • Liesel (a concurs)
    gypsy | 21/12/2014 a les 17:34

    Sota la runa ofegada respirem. T'observo mentre dorms. Fins i tot, puc veure la por
    que habita els teus somnis, una por malaltissa, atàvica, inhumana. Tot és silenci, sobretot quan cau la nit i les sirenes són a punt, per atacar en qualsevol moment. Marxem al refugi per no aixecar sospites. Et deixem al catau soterrani que hem construït per tu. Allà, on quan es fa de dia podem llegir històries plegats, amic. La teva por m'esqueixa les entranyes, i mentre llegeixo en el refugi en veu alta, et penso. Tots es relaxen per unes hores. Gairebé no tinc saliva, però fins i tot els infants, ja no ploren. Deu ser com un so hipnòtic que els fa sentir més segurs. La Liesel, la lladre de llibres, llegeix els llibres que ha après a robar amb cura a les palpentes. Són el meu tresor, la meva finestra al món. Allà on no hi ha bombes ni pobresa extrema. Però tu, romans a casa, tot sol, gairebé hibernat. Et sento a dins meu, estimat jueu, amic. He après tant de tu. No deixaré que els nazis t'enxampin. La meva mare em va abandonar per salvar-me i visc amb els pares adoptius. El meu germà petit és mort. Cada nit és amb mi, la seva cara blanquíssima, de cadàver prematur. Llegeixo per sobreviure, per salvar-me, per salvar-te. Amic meu, si mors, recorda que res haurà estar en va, i si veus al meu germà, sis plau, tingues cura de la seva ànima.

  • Adolescència i peripècies (o Històries ombrívoles)
    deòmises | 22/12/2014 a les 18:45
    A tota
    Liesel Meminger anònima...



    Perquè l'horror i la sang poden esborrar
    El plaer més gran d'aquest món, llegeix-me
    En somnis o en plena agonia, en l'holocaust
    De l'ànima abans que sàpiga que et perdo.

    Perquè la inquietud i l'esperit lliure peixen
    El guariment i la cendra, el desànim i la por,
    Guia'm entre línies i paràgrafs, cap al teu
    Pit adolescent, tendre, alè gèlid de la boira.

    Perquè ets influx i reflex, flum que transforma
    Els meandres en siluetes per combatre la vetlla,
    Omple'm els llavis d'històries ombrívoles i noves.

    Perquè sóc lligam entre els teus braços, impuls
    Abassegador i clam contracorrent, fàstic i goig,
    Narra'm les peripècies de l'home; també l'horror.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.