Detall intervenció

Antípodes (Supervivència IV)

Intervenció de: deòmises | 09-04-2014

Per què deixar-te anar, amb tot el llast que suposa,
És més dolorós que el silenci sembrat en la requesta
Si la calma no és garantia després de la tempesta
I ca primavera no recupera l'esplendor de la rosa?

Per què enlloc és llar des que l'alba no s'omple de tu
I els mots són dagues que divaguen endins del cor
Si, malgrat tot, sobreviure és sentir que l'ànima mor
Degut a rònegues faules carregades pel dol escrú?

Per què lliscar vall avall és salvar de la desesperació
El seny i la joia i la guspira que encén l'esperança
De nou, si el món s'alia amb l'ombra més immunda?

Per què, digues, el camp d'ortigues d'enyorar-te inunda
El meu ésser, si l'oxigen que respiro és la teva mansa
Mirada, que m'encega, tan plena de pau com d'inspiració?



d.


Respostes

  • Sol a la sang
    magalo | 03/04/2014 a les 00:53

    Travessant-me la pell
    el sol avui
    m’ infiltra vida,
    i més que bronzejar
    vol dur escalfor
    molt més endins.

    Com expert navegant
    porta el timó
    creuant les venes,
    i a través de la sang
    ve a ensopegar
    amb el meu cor.

    Un llampec d’il•lusió
    per tot el cos
    aviat s’escampa.
    Els meus ulls de llum plens
    van oblidant
    aquell meu plor,
    doncs la llàgrima es perd
    en un camí
    de llum i sol.
  • Crit
    diamant | 04/04/2014 a les 15:09

    La negra nit
    cau de bursada,
    el dolor neix
    d'una estrebada,
    l'ignot no-res
    mostra la cara,
    el crit sofrent
    el vent l'escampa.
  • Antípodes (Supervivència IV)
    deòmises | 09/04/2014 a les 00:38
    Per què deixar-te anar, amb tot el llast que suposa,
    És més dolorós que el silenci sembrat en la requesta
    Si la calma no és garantia després de la tempesta
    I ca primavera no recupera l'esplendor de la rosa?

    Per què enlloc és llar des que l'alba no s'omple de tu
    I els mots són dagues que divaguen endins del cor
    Si, malgrat tot, sobreviure és sentir que l'ànima mor
    Degut a rònegues faules carregades pel dol escrú?

    Per què lliscar vall avall és salvar de la desesperació
    El seny i la joia i la guspira que encén l'esperança
    De nou, si el món s'alia amb l'ombra més immunda?

    Per què, digues, el camp d'ortigues d'enyorar-te inunda
    El meu ésser, si l'oxigen que respiro és la teva mansa
    Mirada, que m'encega, tan plena de pau com d'inspiració?



    d.
  • Ei, anul·la l'altre poema i posa a concurs aquests, si us plau, deòmises
    diamant | 09/04/2014 a les 12:58
    M'havia malfixat i pensava que el repte s'acabava el divendres dia 4 d'abril. Per això el primer el vaig fer a corre-cuita. Gràcies!


    Ceguesa

    Desolat dolor
    colpejant constant
    al clot ofegant
    d'on no puc sortir.
    Persistent metzina
    que m'estrafà arreu,
    estaborniment
    que em fa anar a palpentes.
    Amb els sentits cecs,
    el desfici estès
    i el dany arrelat
    escampant desgràcia.




Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.