Detall intervenció

Amarat de Sang

Intervenció de: LlancerFort | 07-01-2008


Amarat de sang
tot llegint la mort
un cos girbat
la tinta en peus
la ploma a la mà
el final d'una vida
en la pell.

Apunyalada carn
amarat de mort
un cos groguenc
la carta t'ha mort?
les paraules són la teva fi?

Punyal i ploma
carn i paper
Ploma i punyal

Amarat de mort
Amarat de sang
un punyal clavat
ets mort al bany....


Respostes

  • Figura Torta
    Sergi Yagüe Garcia | 05/01/2008 a les 10:56

    Figura Torta

    (El fred metall
    devora la carn:
    s'escapa la vida
    per la ferida,
    junt amb la sang…)

    L'amic plasma el trasbals,
    la traïció i la mentida,
    llunyana escena corcada i morta,
    de mort sobtada, a la figura torta.

    La dalla arriba
    i vessa l'aire i el buida
    de la carcassa extingida.
    Es congela el moment final
    imatge fictícia de l'abandó real.

    (I la Mort s'emporta
    els colors amb les gotes
    del flux vital escampat;
    l'amic fidel immortalitzat
    al moment que la vida s'esgota).


    Sergi Yagüe
  • Vella Europa
    bufanúvols | 05/01/2008 a les 12:11

    Un renec per encàrrec
    de la senyora Abisme,
    pels clubs de la vella Europa
    ha trobat per fi un esguard.

    Els menestrals, mentrestant,
    treballen, així com les dones,
    i els infants, també esperant
    el temps del seu guany.

    Heus ací el company mort
    i la desesperança més viva:
    l'eixuta ventura d'un ahir
    que encara ens atenalla.
  • Pam a pam, Lentament
    kispar fidu | 05/01/2008 a les 17:07

    A la mà,
    la traïció.
    Lletra desconeguda
    que el dugué a la perdició.

    L'esglai
    al pit.
    D'aquell crit pres pel temor,
    que quedà retingut en l'horror.

    La por
    al cos.
    Que abans sentia
    i ja no respira.

    Al cor,
    el temps.
    Que ja no és present
    ni futur; tan sols espai detingut.

    Als ulls,
    la mort
    descendint pestanyes
    que amaguen grans plors.

    Caigut el cos,
    en etern repòs.
    Al rostre el dolor
    de l'abandó d'una salvació.

  • Últim
    drocera | 05/01/2008 a les 17:27

    Aquesta nit escriuré els versos més buits
    Sé escriure les paraules més insensibles
    Puc parlar dels fets més irrellevants.
    Parlo d'allò superflu.

    O puc callar
    Per sempre.


    Fred rere cada cantonada
    Vent en tombar el carrer
    Gel sense fondre's des de fa massa temps
    I flocs de neu caient com meteorits de realitat.

    Un any més
    L'últim.


    Ha discorregut un any més, escapant-se entre les meves mans.
    No puc aturar el temps, i tampoc puc aturar-me jo.
    No sé viure sense caminar, malgrat cada pas m'acosta més a la mort.
    I no puc viure sense pensar, tot i que pensar em fa més infeliç que alegre.
    Pensar m'ajuda a sobreviure: viure més per allargar el meu patiment.

    Un alè més: tres batecs i un pensament.
    L'últim?


    La vida és un instant
    I només ho comprens mentre mors.
    Deu anys no són res
    I mil encara menys.

    Un obrir i tancar d'ulls, i els hauré recorregut.
    Un tancar d'ulls... L'últim.
  • RE: 16é REPTE POÈTIC VISUAL
    rnbonet | 05/01/2008 a les 19:46

    Ja saps que en això dels 'renglons curts' vaig una mica perdut. Però he decidit participar-hi i engrossar el nombre de 'voluntaris'


    Pintor David, ens mostres al ciutadà Marat,
    l'amic del poble, a l'hora de la mort.

    Assassinat, han dit els uns; ajusticiat, segons uns altres.

    El vostre cos menut, Jean-Paul,
    -veterinari un poc batraci, somniador boig;
    metge de comtes i després d'indigents;
    senyor ‘progre' amb mala llet, inventor de "llistes negres"-
    jau a la banyera.

    Ai!, Maria Anna, Carlota, quasi paisana!Aristòcrata amb punyal que fereix i mata.

    El rictus, ciutadà Marat, ganyota recolzada de mort
    permetrà al vostre cos descurat en l'aspecte,
    per mor de l'amic pintor, recordar-vos.Vida eterna, ara per sempre!

    Les gens recordaran també, però, molt a pesar vostre,
    aquella gran matança que, ulls clucs, permetéreu.
    I potser, la mort de Lavoiser.
    Per altres, aquells anomenats "sans-coulotte", una esperança;
    un sant, un Jesús Crist rediviu i remàrtir a la creu.

    Cancerós de pell, escriptor de banys de tinta,
    instigador de banys de sang mesclada
    amb el vinagre de la vostra cuidadora.
    Que qui patí no fóreu ser vós. Sinó la pacient amiga
    a la qual invocàreu davant mort: "A mi!".

    Al cap i a la fi éreu, segons tots els indicis
    un ‘trepa' -amb perdó-. I d'acord amb els temps
    que corrien per la France, carn de guillotina.


    • RE: RE: 16é Repte--- Títol. "Entre Corday i David" (NO+)
      rnbonet | 08/01/2008 a les 15:48

  • Variacions
    ginebre | 07/01/2008 a les 11:40

    No m'agrada aquest record,
    el del cos mort.

    No m'agrada aquest vestit
    de sang al pit:
    tinc desig
    d'un món bonic!

    El punyal que et va fer mal
    va exercir el seu poder
    de decidir el final
    del teu cos, del teu batec.

    Però el gran pintor David
    t'ha ben fet inmortal!
  • Revolució
    F. Arnau | 07/01/2008 a les 20:41

    L'esguard de l'amic
    dignifica la mort
    del polític Marat,
    convertit en botxí
    del partit girondí.

    Llibertat sense pa
    és inútil també,
    la paraula esdevé
    dalla, espasa o coltell,
    les raons ja no valen,
    ara parla la força...

    Cal vessar tanta sang
    per guanyar el progrés?


    ***

    FRANCESC



    • Revolució (versió definitiva)
      F. Arnau | 08/01/2008 a les 16:19

      El quadre de l'amic
      magnifica la mort
      del ciutadà Marat,
      botxí dels girondins
      i autor de llistes negres.

      Llibertat sense pa
      és inútil també,
      la paraula esdevé
      dalla, espasa o coltell,
      les raons ja no valen,
      ara parla la força...

      Cal vessar tanta sang
      per guanyar el progrés?


      ***

      FRANCESC

  • Amarat de Sang
    LlancerFort | 07/01/2008 a les 23:25

    Amarat de sang
    tot llegint la mort
    un cos girbat
    la tinta en peus
    la ploma a la mà
    el final d'una vida
    en la pell.

    Apunyalada carn
    amarat de mort
    un cos groguenc
    la carta t'ha mort?
    les paraules són la teva fi?

    Punyal i ploma
    carn i paper
    Ploma i punyal

    Amarat de mort
    Amarat de sang
    un punyal clavat
    ets mort al bany....
  • Apunts sobre la Carta (de Marat)
    Bruixot | 08/01/2008 a les 12:31

    Als carrers la gent canta i balla, que la festa
    ja fa temps que dura, amb les mans de cantants
    d'opereta replenes de llaminadures.

    La gesta és com les d'abans, diran, a destemps.

    Joan i Pau, que ja no sé quantes coses ets,
    masacrar i massa sang i massa tostemps,
    esdevindràs màrtir i sant després d'aquests fets.

    Així, he vingut, i sóc aquí, que collons,
    per acabar amb tota aquesta patuleia,
    de revolucionaris com tu, d'epopeia,
    que ja n'estem farts del retronar dels canons.

    Primer, es fa l'estreta, i després te la enfonya
    endins endins. Faràs un gemec i caput
    que fa baixada. Que comenci la tempesta!

    Tu li has suplicat: A moi, ma chère amie
    El punyal és una rosa sense camí.
    La carta senyala un llòbrec filaberquí.
    La mà és un mapa que just s'acaba aquí.
    Qui ho havia dit que no hi ha cap més destí?

    L'arma li pesarà com un nen mort de fam,
    com el cap decapitat per la guillotina,
    com l'últim pensament dut a la xirinxina,
    com els presos penjant balandrim-balandram.

    Al néixer feia dos quilos vint-i-cinc grams.
  • Homenatge a Marat
    Carme Cabús | 08/01/2008 a les 17:21

    Amb la ferida tendra se li va escolant l'ànima
    sagnant en el martiri com Jesús a la creu;
    igual que el Redemptor, té el rostre ple de calma
    i el cos se li il·lumina amb llum que ve del cel.

    Una tenebra fosca, clos del mortal abisme,
    gravita dins la cambra on la vida se'n va;
    i hi ha una resplendor com aura de celístia,
    l'indret on Déu el mira i li dóna la mà.

    El tors innocent vincla, vençut, ja cap a terra,
    i el seu costat li sagna, colpit en la tendror;
    li han dat la punyalada on hi ha el cor, a l'esquerra,
    i sa mà encara branda l'escrit amb la traïció.

    La daga jau a terra i implora al cel justícia;
    un home bo, indefens, ha estat ferit de mort;
    és com un sant d'altar que ha fet el bé a la vida,
    que ha pres els béns dels nobles per dar-ho als pobres tot.

    La dona que l'ha occit, emissària terrible,
    l'ha enganyat amb l'escrit i ha entrat al seu redós;
    damunt el seu capell de noble cruel i altiva
    penja la guillotina, sang i Revolució.

    Marat prenia el bany i una carta escrivia:
    s'adreçava a una mare per oferir-li ajut;
    la ploma s'alça encara com la bondat divina
    que emana del seu ésser, i que no s'ha abatut.




    • Homenatge a Marat (amb una estrofa més, fora de concurs)
      Carme Cabús | 08/01/2008 a les 17:25

      Estimats amics i amigues, del poema en concurs he retallat una estrofa per emmotllar-me als requisits del repte.
      Envio ara el poema complet. Crec que l'última estrofa acaba de fer-lo comprendre.

      Una abraçada, guapíssims i guapíssimes!

      ------------------------------------------------

      Amb la ferida tendra se li va escolant l'ànima
      sagnant en el martiri com Jesús a la creu;
      igual que el Redemptor, té el rostre ple de calma
      i el cos se li il·lumina amb llum que ve del cel.

      Una tenebra fosca, clos del mortal abisme,
      gravita dins la cambra on la vida se'n va;
      i hi ha una resplendor com aura de celístia,
      l'indret on Déu el mira i li dóna la mà.

      El tors innocent vincla, vençut, ja cap a terra,
      i el seu costat li sagna, colpit en la tendror;
      li han dat la punyalada on hi ha el cor, a l'esquerra,
      i sa mà encara branda l'escrit amb la traïció.

      La daga jau a terra i implora al cel justícia;
      un home bo i indefens ha estat ferit de mort;
      és com un sant devot que ha fet el bé a la vida,
      que ha pres els béns dels nobles per dar-ho als pobres tot.

      La dona que l'ha occit, emissària terrible,
      l'ha enganyat amb l'escrit i ha entrat al seu redós;
      damunt el seu capell de noble cruel i altiva
      penja la guillotina, sang i Revolució.

      Marat prenia el bany i una carta escrivia:
      s'adreçava a una mare per oferir-li ajut;
      la ploma s'alça encara com la bondat divina
      que emana del seu ésser, i que no s'ha abatut.

      David, el pintor-àngel d'una època convulsa,
      dóna vida a l'instant que penetra la mort,
      i amb el recolliment de qui estima la víctima
      li ret un homenatge que fa apiadar-se el món.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: