Detall intervenció

als experts

Intervenció de: estel | 03-02-2006


pregunta del dia: com desempallegar-se d'uns pares en un marge de 12 hores i 25 minuts?

ells mai arribaran a saber què vol dir ser jove em penso... T_T deurien passar la seva amargats com ara... doncs això, si corren per aquí experts en mentir descaradament (s'accepten mals polítics i tot), en sortir-se'n amb la seva... sense repressàlies futures com em passa a mi... ¬¬' i la paraula negociar n oestà dins del seu diccioanari. si abans eren els nens problemàtics, ara ho són els pares, que són uns malcardats en això, per parlar clar.

resum: ajudaaaa!!!!


Respostes

  • Anti-experta
    Carme Dangla | 03/02/2006 a les 23:51

    En carnt pròpia, afortunadament no tinc cap experiència així.
    Amb companyes i amigues, què he de fer?
    Recomanar resistir, donar la mà, dir allò tan elemental que no hi ha mal que duri cent anys, encara que durant els cent (o tres) anys fot molt.
    I sobre tot fer servir la intel·ligència, crear-se l'espai propi on ser feliç.
    Xerrar amb els amics.
    I jo que vinc d'una família de militants no violents, puc donar un consell una mica difícil que és d'en Gandhi:
    -Col·labora amb el teu enemic, per dur que sigui, per arreglar la situació.
    I continuant amb Gandhi, un consell que m'aplico jo:
    En cas de conflicte entre dues violències, sempre estaré del bàndol de la més feble
  • RE: als experts
    AINOA | 03/02/2006 a les 23:53

    Per quant temps es?
    Si es per una tarde, sempre pots pagarlis un dinar i unas entrades el cinemá com una acte de agraiment per lo que te en donat.
    Els i toca la sensibilitat.

  • Sigues forta
    jordi domènech i arnau | 04/02/2006 a les 01:16

    Tinc dos fills més grans que tu, i sempre la meva prioritat ha estat que no acabi malament la nostra relació.
    Negociar i parlar-ho tot és clau, i evidentment evita molts conflictes.
    Que poden venir per altres bandes, però sempre saben que em tenen del seu bàndol.

    Si això en el teu cas s'ha trencat, hauria d'escoltar les dues parts, però sempre amb la sospita que els pares són més responsables que els fills en les desavinences.
    No t'hi enfrontis, la teva vida és teva i aviat podràs ser independent, no s'ha de perdre el temps fent la guerra, sobre tot quan tens les de perdre.
    Si no es pot negociar, evita la confrontació, de la manera el més subtil possible.

    Jo sóc expert en haver tingut greus problemes amb la meva madrastra, fins el dia que vaig dir prou i vaig començar una vida diferent, aïllat d'ella interiorment, encara que salvant les aparences, si em podien castigar per manifestar la meva opinió -que ho feia- la solució va ser no opinar davant d'ella.
    En definitiva, m'ha acabat afectant ben poc, no em van canviar i potser amb més experiència, puc dir que em mantinc en les mateixes posicions desprès de 40 anys, vaig guanyar sense lluitar.
    No he volgut que els passés res similar als meus fills, alguna vegada els nervis m'han traït, i he xisclat, però sempre els he demanat perdó i els he demanat que fessin el mateix si eren ells els qui perdien el control.
    En definitiva 21 i 19 anys i ben avinguts.
    • RE: Sigues forta
      Àfrika Winslet | 04/02/2006 a les 01:31

      Estic molt d'acord amb en Jordi, jo de vegades també he tingut moltes desavinences amb els meus pares però mai m'he barallat amb ells. (només alguna picabaralleta per expressar alguna opinió en discordia...) No et recomanaria que "t'hagafessis la justicia per la teva mà" doncs al cap i a la fi segur acabaràs perjudicada (tens moltes possibilitats que t'acabin enxampant i la que et caigui sigui més grossa). Al cap i a la fi, pensa que són els teus pares i suposo que lluiten per fer-te millor i no pijor, oi? Tindràn les seves raons per les seves decisions... tot i que tu no les comparteixis.
      Intenta passar-ho el millor possible i pensa realment si val la pena enfrontar-s'hi. D'aquí a poc seràs tu la que hagis de decidir per on vols que vagi la teva vida i encara que ara pensis que ser vols ser lliure per poder pendre les teves pròpies decisions, fins i tot de vegades et trobes prenent le mateixes que haguéssin pres els teus pares (increïble, oi?) La vida és dura, però has d'intentar viure-la el millor possible. La confrontació a casa no és gens agradable. I després et quedaran molts anys per davant per fer tot el que ara desitges!!
      (això t'ho diu una noia que no ha pogut fer moltes coses i que de vegades se'n penedeix... d'altres agraeix als seus pares i la seva antiga escola que l'hagin fet tal com és!!)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: