Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Això, rai! (fora de concurs)
Intervenció de: Mena Guiga | 04-05-2014Que les ones, boques voraces, els engoleixin,
això rai.
Que l'astre rei, implacable i encegador, els socarrimi,
això rai.
Que la gana i la set, de letal bracet, els anorrei,
això rai.
Que el vent, allunyaire, bufi esperances,
això rai.
Això rai,
i qui no s'immuta s'adorm
Mena (que la poesia no és 'lo' meuuuuuu!!!!!, besllum) (au, i ara tu a fer el clàssic i el mini. No, és broma. Que hi passi qui ho senti, ho vulgui, s'inspiri, li surti, tot en subjuntiu, res d'imperatius i molt menys de condicionals). Apa, bon diumenge!.
Respostes
-
RE: Repte Poètic Visual 229
besllum | 01/05/2014 a les 14:22
-
RE: Repte Poètic Visual 229
besllum | 01/05/2014 a les 19:43
"La Medusa era una fragata que formava part d'una divisió de quatre naus enviada de França a Senegal per conduir-hi un grup de funcionaris colonials. La incapacitat i imprudència del seu capità, un vell oficial reialista que havia tornat a l'exèrcit amb la restauració francesa i ignorava els avanços marítims de l'època napoleònica, feren que el vaixell acabara separant-se dels altres del seu grup i topant amb un escull el 2 de juliol de 1816. La situació, agreujada per una tempesta, es féu insostenible i es va decidir l'evacuació mitjançant un rai construït amb peces de fusta, remolcat per unes xalupes. Es donà la circumstància que els oficials -membres de la noblesa- es reservaren les xalupes, més segures, i deixaren el rai per a la tripulació i els elements menys privilegiats del passatge. Quan les cordes que unien el rai a les xalupes es van trencar, aquestes es van allunyar i abandonaren el rai, que va quedar a la deriva durant tretze dies, en el quals es produïren ofegaments, motins i episodis de canibalisme. Finalment, el rai va ser rescatat el dia 17 d'aquell mes, amb quinze ocupants dels vora 150 que hi havien embarcat. El quadre de Géricault reproduirà aquest moment en què els supervivents albiren en l'horitzó el vaixell que ve a salvar-los.
Aquests fets van causar una forta commoció a França i una onada d'indignació contra l'armada, l'aristocràcia i el règim monàrquic del Borbons, sobretot després que dos dels supervivents, el cirurgià Henri Savigny i l'enginyer naval i geògraf Aléxandre Corréard publicaren un fullet on explicaven la seua experiència a bord del rai titulat Naufrage de la Frégate la Méduse."
Font: Viquipèdia
-
RE: Caram besllum, quina història...
iong txon | 04/05/2014 a les 16:41i quina pintura!
enganxo l'obra sencera, més reduïda:
-
Això, rai! (fora de concurs)
Mena Guiga | 04/05/2014 a les 20:25Que les ones, boques voraces, els engoleixin,
això rai.
Que l'astre rei, implacable i encegador, els socarrimi,
això rai.
Que la gana i la set, de letal bracet, els anorrei,
això rai.
Que el vent, allunyaire, bufi esperances,
això rai.
Això rai,
i qui no s'immuta s'adorm
Mena (que la poesia no és 'lo' meuuuuuu!!!!!, besllum) (au, i ara tu a fer el clàssic i el mini. No, és broma. Que hi passi qui ho senti, ho vulgui, s'inspiri, li surti, tot en subjuntiu, res d'imperatius i molt menys de condicionals). Apa, bon diumenge!.
-
Oceà
Anthony Rain | 05/05/2014 a les 18:35No us salvareu de la basarda
Encara teniu les onomatopeies de la nit rosegades a les dents
On els dubtes dels amos?
Senyor d'aquesta cuixa beneïda de sal i mar
No ensopegueu la meva ànima
Maleïda
Penseu que el llunyà velam és esperança
Sentiu la raó de la terra I penseu que jutjareu aquells
Aquells perduts en la nit
Aquells que us cridaven i no escoltaven
Vostre gemec
Vostra súplica
Vostre silenci
Tanmateix la terra voldrà saber
Vostra misèria sí
I l'assassinat
És segur que la misèria
I l'odi
La misèria al detall
Era de vidre l'esguard?
Mentre escanyaveu des de vostra fam
Misèria?
Fam, el seu esguard?
Vidre?
Us penseu que arriben a salvar-vos
Velam i esperança
Però sou morts ja
Dins la basarda i la pena
I el fàstic
Arrossegats terra endins
Més despullats que les descobertes de l'alba
Per sempre oceà
Per sempre sereu naufragi
-
Nàufrags
diamant | 08/05/2014 a les 17:42
La salabror
crema la matinada a l'oceà,
els cossos morts
s'enfonsen dins la seva tomba líquida.
Vida confosa
es desplega damunt el fràgil rai,
del tot retuda
a la tenebra del monstre que anihila.
Inescrutable,
tot l'avenir són els sotracs de vent,
el percudir
de la bèstia voraç que amb fam s'agita.
Desferra i dol
en ànimes que baten tènuement,
xiscle i lament
quan la vida de sobte deshabita.
Com per encant
flueix de nou la sang roja entre els nàufrags,
la fe potent
que la mort sigui de sobte arrasada.
A l'horitzó
com un miratge en la mar paorosa
hi ha una nau
que solcant ones navega delerosa.
-
Ui, perdó. Aquí millor!
diamant | 08/05/2014 a les 17:46Nàufrags
La salabror
crema la matinada a l'oceà,
els cossos morts
s'enfonsen dins la seva tomba líquida.
Vida confosa
es desplega damunt el fràgil rai,
del tot retuda
a la tenebra del monstre que anihila.
Inescrutable,
tot l'avenir són els sotracs de vent,
el percudir
de la bèstia voraç que amb fam s'agita.
Desferra i dol
en ànimes que baten tènuement,
xiscle i lament
quan la vida de sobte deshabita.
Com per encant
flueix de nou la sang roja entre els nàufrags,
la fe potent
que la mort sigui del tot arrasada.
A l'horitzó
com un miratge en la mar paorosa
hi ha una nau
solcant les ones, navegant delerosa.
-
RE: Repte Poètic Visual 229
rnbonet | 08/05/2014 a les 20:11SENSE TEMPS
Engabiarem desitjos sense temps.
Sense temps ens trobarà la nit, la mar, l’oratge,
davant d’una abraçada sense temps.
Amb poc de temps, fabricarem enigmàtics
misteris i desitjos. Sense temps de complir-los.
I sense temps inventarem somnis
per omplir silencis de pors i angúnies
tot esperant l’albada.
Per no tenir ni temps, mirarem el devenir
amb un somriure amarg
abans del mutis ansiós del temps que arriba.
Ni temps tindrem per un pensament esperançat.
Sense cap temps cap el teló final:
només aquell que ens concedeix la Parca.
-
RE: Repte Poètic Visual 229
diamant | 08/05/2014 a les 22:59Estimat/da besllum, he canviat l'estructura del poema. Oblida el que he penjat abans. Em fa l'efecte que així és més eficaç. Ep! Ja veus que hi treballo.
Nàufrags
La salabror
crema dins l'oceà,
els cossos morts
s'enfonsen a la tomba,
els mig vius resten
entre onades i embats,
quasi retuts
a la mar monstruosa.
Inescrutables
són els sotracs de vent,
el percudir
de bèsties que s'agiten.
Desferra i dol
s'eleven imponents,
un xiscle clama,
més vida es deshabita.
I per encant
flueix de nou la sang
la fe potent
que la mort foragita.
A l'horitzó,
en la mar abismal
una nau ve
navegant decidida.
-
Terra somiada
magalo | 09/05/2014 a les 20:14
Miro al cel tot pregant
perquè veig que la mar
aliant-se amb la força del vent
no té cap compassió
i sens treva em castiga.
Però amb el sol mossegant-me la pell,
desmuntat tot el rai,
l’esperança i velam estripats,
des del cim d’una onada jo veig
terra ferma somiada.
-
Tot per un sugus
iong txon | 09/05/2014 a les 21:49Realitat de malson, son dels meus somnis.
Hores eternes al llindar de l’abisme golafre
quants cossos has engolit, insaciable
entre les aigües grises, l'escuma i les ones?
Matinada freda sota els estels tremolosos
impossible quedar sec en la mar grossa.
i migdies de foc en la calma, xardorosos
Quants més encara? Quin destí ens espera?
perduts enmig de l’oceà!
conxorxa del corrent i el vent de llevant
Mal abrigat, se m’acluquen
els ulls i somio; he vist la llar
la mare i la Marie em cridaven
Un grapat de nàufrags demanen al Cel
un miracle: l’esperança d’ albirar
el dia de salvació.
-
Bitàcola
deòmises | 11/05/2014 a les 17:51Tot era pedra, inclús el futur sotjat amb pupil·les impassibles,
I l'heroi potser qui devorava la carn germana havent-la convertida
Abans en anònima, ignota com la distància que encara restava
Fins a l'horitzó salvador de la terra ferma o a la silueta de la vela.
Tot era pedra, inclús els núvols, que anunciaven la tempesta,
I la fam i la set ingents creixent en l'ànima i en l'estómac, alienes
A tot ensenyament i a l'ètica difosa quan, damunt de les fustes,
La balança del seny desapareixia i l'home esdevenia carn comestible.
Tot era pedra, sense tenir gorgones, sols el rumb per sobreviure,
Que suposava llast i dificultats entre peripècies ínfimes en silenci,
Com una mar que s'eixamplava, convertint-nos en sorra en l'onatge.
Tot era pedra, sense tenir constància de la demència que s'apoderava
Dels nostres cossos, i l'ànim, petri també, s'enfonsava com una elegia
Irremeiablement pou negre avall, amb el temor de ser el següent àpat.
d.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Curtcircuit (9 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- LA TEVA VEU (22 comentaris)
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1199 lectures)
- RETORN AL NO RES (767 lectures)
- POST MORTEM (633 lectures)
- MÓN DE GATS (406 lectures)
- Optar (305 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (280 lectures)
- QUÈ FAS...? (250 lectures)
- Revisió (a cal metge) (220 lectures)
- Preguntes amb resposta (219 lectures)
- Un nou preludi (218 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Comiat (5 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)