aháaaaaaa...

per mi és un dels principals atractius de la pàgina; pensa que això és un espai públic, que hi estem molt "exposats", i per escriure i debatre et proporciona més llibertat, no perquè vulguis ocultar-te sinó perquè no vols estar en un aparador a la xarxa.

Pots tenir més d'un pseudònim per diferents motivacions com ja t'han explicat alguns companys (separar l'obra en temàtiques, en gèneres, per participar als reptes si el jutge no especifica que no es pugui fer, per fer gresca al fòrum…), sempre que no es faci mal a ningú és tan respectable com tenir-ne tan sols un; fet i fet és més creatiu, i si es té gràcia, si els personatges no són fàcilment identificables amb l'autor principal, proporciona un enriquiment per a qui ho fa i també per a qui ho llegeix.

Hi ha molts exemples en literatura, però un del paradigmes de l'us de pseudònims, o millor heterònims, és en Fernando Pessoa que en va arribar a utilitzar decenes. El pseudònim és tan sols el nom fictici que utilitza l'autor per firmar les seves obres, amb l'heterònim es crea una altra identitat amb què l'autor s'identifica també plenament.

Sobre la participació als reptes amb diferents nicks, per mi és totalment respectable, i admirable, sempre que el jutge no digui el contrari en les bases del repte. Si descomptem algun cas flagrant que vam tenir fa uns anys, no crec que sigui l'afany de guanyar, sinó més aviat les ganes de participar, de donar vida als reptes el que els mou. Si et fixes bé veuràs que qui participa amb més d'un pseudònim vota només un cop, i mai vota les seves obres. Per mi és suficient prova d'honestetat.

Per mi que la gent faci servir més d'un nick és prova d'alguna mena de designi secret, segur que tèrbol, o bé signe d'alguna mena de patologia mental.

Que a la nova pàgina només es pugui estar amb un sol nick seria un gran avenç.

Lluís

a on et pots fer passar per dona, per tio o tia bo o bona, per home gran o jove, a on no hi ha edat, no hi ha sexe, no hi ha ciutat (potser jo penso que tots els que escriuen aquí són de Barcelona, doncs no) no hi ha ciutat/poble, no hi ha res de res més que un nom inventat i el que dius i el que fas és el que et fa valer, i no les aparences. Té el seu costat bo i el seu costat dolent.

Al marge d'això, recordo saber que Fernando Pessoa publicava amb cinc o sis noms diferents en funció de les seves diferents 'personalitats poètiques', ningú no es queixava.

Una abraçada
Daniel