ah! i això de Rasquera...

M'he encarregat el nou llibre de Marie-Monique Robin: Nuestro veneno cotidiano, sobre les seves investigacions en terreny "alimentari", ho poso així perquè, qui sap què mengem, ja...i tampoc llegeixo- aix- novel.les d'amor...sobre posts d'aquí, jo també estic igual: l'edat em deu haver fregit algunes neurones ;-)) i em perdo. Però bueno. I sobre fer poemes i metàfores, no pateixis: surten quan volen, ja saps.En qualsevol moment, pum! surt una història de les bones, o un poema inspirat.

N'hi ha que d'això en diuen etapes.
Potser,amb humor, entendre que hi són i anar de tapes (l'etapa també ve) a riure tot bevent vi negre, per exemple.
Trobar el què, que és molt gran, als contes. I a les carones a qui són explicats.
Jo no he passat gaire dels contes.
Filosofia, poca.
Autoajuda, la suficient. També crema, tu. No ens passessim.
Entendre, anar entenent, crec (so que farà la patata chip de les tapes, si no les tapes amb un tovallor de paper perquè hi ha mosques).
La vena poètica surt quan la cridem. Jo crec (que cruixent!) que sempre la cridem. Però també li cal fer vacances.

Aquestes chips están de muerte, salades i temptadores. La pressió arterial que passi d'etapa!

La economia és molt difícl d'entedre: cap economista de la branca oficial que ens mana (directos de bancs centrals, ministres d'economia, etc) no va pronosticar la crisi (la OECD deia que tot anava de meravella a l'agost del 2007 quan va esclatar el tema de les hipoteques basura) O sigui que això no és cap dislèxia.
Els fills petits absorveixen moltes energies: és normal quedar tarumba,..

Però els fiills petits mai no tornen ( bé, el record, bé, es queden adins encara que es facin grans) i val la pena fer un esforç superlatiu per DONAR tant com puguem, d'entatxonar-los llavors a puntapala. Són el futur i som nosaltres un xic.
Som responsables de la seva personalitat, vaig llegir, i encara em treu el son.
I jo en tinc tres!!!
A vegades tinc la imatge de ser al mar, dins l'aigua (i jo sóc de foc i no d'aigua) i els veig venir, tots tres com si tinguessin la mateixa edat, nedant cap a mi, contents. No vull perdre aquesta visió.
Es pot ser nena,com ells, amb ells, A estones. És gratificant. A estones.
Hi ha l'adult, uf!

No ets una excepció, Leela!. Sembla que les connexions nervioses van més lentes i necessitem més concentració. Curiosament, ara, no puc llegir si algú parla al costat o la tele/ràdio funcionen (suposo que tanta ona sonora al voltant creen una baralla per entrar a la meva oïda i el pabelló auditiu s'acaba "tancant per vacances", hehe).
Estic convençuda que un retir espiritual, dels quals sempre he ironitzat, seria una bona solució... (amb un cap de setmana de relax en solitari també n'hi hauria prou).
Això sí, com diu en Mena Guiga, el temps i la concentració, la "perdem" (no m'agrada el terme) amb els nostres fills, i això se suposa que ens compensa, tot i que aposto per "una prova de recuperació" en format relax individual per poder continuant compartint amb ells noves estones... Veus com jo també filosofo de més??

Petons!

angie

Consell de vell: Neurones a la mar! (I no acostume a donar consells, perquè de veritat, són una merda).
Dita exemplar: "Laissez faire, laissez passer". Recollons, què afrancesat!

He llegit els post i se m'ocorre que ni retir espiritual, ni concrecions neuronals, ni filosofies, ni economia... Experiència personal: els vaig deixar al pou del país de no mai més. Oblidats.

En canvi, els llocs comuns d'aeroports, estacions de tren, metro, autobús, acomiadaments, i etc. sempre han estat bons i excel·lents!!!! per 'inventar' una història, per escriure ens renglons curts ('Andele" amb la rossa d'anys i el 'moreno'...!!! De ben segur que la història seria MOLT DIFERENT escrita per tu, o 'angie', o 'l'allan lee', o la 'Leela' o la 'Mena Guiga'...

Tenim un projecte que potser us 'enganxe'. Ens sembla ebgrescador.

Aneu pensant... i escriviu la història!!!

Tindreu molt prest notícies.

Salut i rebolica!

Jo he llegit en algun lloc que la cafeïna no va del tot bé pel cervell. Em penso que van fer un estudi amb els nanos que estudiaven fins tard per l'examen (i prenien cafeïna per seguir desperts) i van veure que la cafeïna perjudicava la tasca de l'estudi.

Tema apart és que la realitat que ens envolta s'entengui més o menys. Jo, personalment, tinc la sensació que l'època actual és alhora convulsa i confusa.

D'una banda hi ha temes en els quals calen uns coneixements específics per entendre què passa (temes científics com l'escalfament global, el peak oil i d'altres socials com la globalització, les noves teconologies,etc). I de l'altra, internet ha donat un altaveu a tothom que s'hi passa, independentment de si té alguna cosa a dir. I sovint passa allò que diuen de "qué atrevida es la ignorancia", que com més ignorant és la gent, més vol opinar i tenir la raó.

Llavors passa una mica això que diu l'angie, que no es pot concentrar en una lectura quan hi ha soroll de fons. Jo crec que a la societat també li passa això. És difícil concentrar-se per entendre els problemes quan tothom crida tant.

Diria que deixar un poc -no pas tot- el cafè va bé... la dislèxia és evident quan vas al super amb una bossa re-utilitzable i compres pebrots plastificats individualment o pa embossat en un híbrid de plàstic i paper... i la desconnexió és necessària... no es llegeixen d'igual forma les notícies quan tornes d'un mes de vacances que després d'estar embotit durant tres mesos entre mitjans i mitjans d'informació... ara bé, això de Rasquera em fa més gràcia que plorera :)

Salut!

aix! gràcies a tots!
He trobat la solució: regalar-me una copeta de marquès d'alella pansa blanca per sopar. Prèviament he anat un moment a la biblio a llegir el muy interesante. Hhahahahahah... m'he adonat que la millor manera de desconnectar és la que sempre he fet servir: llegir notícies però frikis, de ciència i descobriments (però a un nivell intel·ligible). Està clar que tanta lectura de l'ara i mirar-me les portades dels diaris (entre ells la razón) al matí no podien ser cosa bona.
Allan: ja em diràs què tal el llibre. Jo, ara que no estic massa bé "espiritualment", m'apunto massa sovint a les patates xips de la Mena Guiga, i no miro massa això dels additius (tot i que sé que ho hauria de fer).
T. Cargol- un cop més t'agraeixo les info que ens passes sobre economia. Penso que és una mena de jocs d'espies, una novel·la negra, mooolt negra...
Si, els nens són cansats però està clar que ho són perquè estem a un nivell diferent al seu, si abaixo el nivell (i ho dic per la seva estatura, no per la seva saviesa)i no em preocupo de res i, les hores passen plàcidament. Angie, la desconnexió és super necessària... quan anem al balneari? (m'enduré el llibre que m'has recomanat de trens... mmmmmm..... gràcies!)
Rnbonet, ets un mestre. Escriure és la solució, crear móns imaginaris i compartir-los amb vosaltres... una bona recepta!
Qwark, tens molta raó, massa soroll per pensar amb claredat. Potser això és el que volen. En tot cas, buscaré silenci.... shhhsss
I si, cargolsalalluna (per cert, gràcies al comentari a mare endins) el cafè no va bé, i porto una intoxicació que déu n'hi dó. "lo" de Rasquera és divertit, llàstima que ara l'alcalde vol dimitir... :-DDD

Una enorme abraçada a tots!