A MI NO EM REPRESENTEN

A MI NO EM REPRESENTEN

Jo formo part del CDR del meu barri, la Marina, sóc soci d’Omnium, voluntari de l’ANC, vaig ser-hi el 20-S, vaig defensar el meu col·legi el primer d’octubre i els dos darrers anys he participat en la major part de les accions i mobilitzacions que s’han produït. Dit tot això em refermo en el títol: A MI NO EM REPRESENTEN! I parlo dels aldarulls nocturns d’aquests dies.

El nostre és un moviment basat en la resistència activa: Ghandi, Sharp, Luter King ... han estat els nostres referents. En hem format, els CDRs, en tallers de com resistir, com evitar ser lesionats, com dialogar enfront de l’acció policial... mai hem fet un curset de coctels Molotov ni de guerrilla urbana. Aquesta ha estat la nostra estratègia. I això per tres motius: primer per convenciment moral, la major part de nosaltres creiem que la violència és sempre rebutjable i un mal innecessari; el segon motiu és que molts creiem que quan es vol construir alguna cosa, un «edifici» ferm i sa calen materials de bona qualitat i que construir sobre la violència porta a tenir un «edifici» malalt; i per acabar sabem que tenim moltes més possibilitats de reeixir des de l’activisme democràtic i pacífic que no pas des de la violència.

Per altra banda, el que està passant ens perjudica, allunya la possibilitat d’una solució. A Madrid estan contents, ja no cal que s’enfrontin a les nostres raons (drets bàsics, dret a decidir, democràcia, majories...) ara ja ho poden considerar un assumpte d’ordre públic. Als del trifachito els era igual però a alguns de les esquerres encara devien tenir mica de mala consciència.

El que em sorprèn és que als xats independentistes o a alguns digitals (vilaweb, elnacional...) aquest rebuig clar i sense fisures no es manifesti. Tot són coartades i excuses: infiltrats, provocadors, gent aliena, mala praxis policial... Sí tot això és possible i probable però, i què? Que no ho sabíem totes les trampes que ens podien parar? Que no sabíem de la catadura moral dels defensors de l’estat? A mi no em valen aquestes excuses ni em serveixen de coartada per a res. Jo admiro molt en Partal però no l’encerta quan es desvia de l’estratègia que hem seguit fins ara.

Proposo i demano que es rebutgi aquesta violència (sí, és violència encara que no hi hagi morts) i que apostem sense excuses ni hipocresies per la desobediència civil activa i pacífica: com el 20S, com el primer d’octubre, com les Marxes per la Llibertat o el Tsunami democràtic, o com els talls i les manifestacions pacífiques d’aquests dies. Jo hi sóc, surto cada dia i participo en alguna d'aquestes protestes. I hi persistiré fins que guayem!

Cal que aïllem aquests elements que sovint, penso, no es mouen per conviccions sinó pel gust per l’aldarull i la destrucció. Són com els hooligans que els agrada més la violència que no pas el futbol.

Salut i República.

Lluís Julian Barrachina