A mi les notícies m'arriben tard. París...

I ja prou costa tot, i que te'n vagin sumant.
Esgarrifós.
Cada persona, un món únic perdut. Fins i tot qui va matar, perquè en algun moment van emmalaltir. I esdevenir la part fosca quan el que cal en aquest món tan tocat, amb tantes tecles damnades, donar llum i amor.
La violència i la crueltat, el dolor.
I la por.
El desig d'evasió, de ser com un gat que ignora i va vivint. No té ansietat ni pensa amb el cerve