Detall intervenció

A l'últim carboneret

Intervenció de: ambelma | 21-03-2010


Dedicat a B. el gato, l'ultim carboneret del meu poble i un bon company de feina.


Ennegrides les mans, ennegrit el vestit
no deixis mai ennegrir el teu cor.

Juganer a les nits,
es pintava el seu rostre
amb bigotis felins

i mirava el cel fosc
contemplant els estels
des dels teulats,
amb una sardina a les mans

Ennegrida la pell, ennegrides les dents
passen els anys i el teu cor és blanc.

Mª Antònia et somriu,
li acarones els gats
fidels companys
de les nits en soledat

Pels carrerons, jugues a amagar
menys el teu somriure
tot és carbó.

Com el soldadet de plom
sols quedarà el teu cor


Respostes

  • Torno a demanar permís...
    Joan Gausachs i Marí | 16/03/2010 a les 23:24

    ... deixeu-me, una vegada més, participar, però no em decideixo a fer-ho diguem-ne... de manera oficial.
    Gràcies!


    El jove carboneret

    El jove carboneret,
    alegre i enriolat,
    per a ésser retratat
    es repenja a la paret.

    Du la cara emmascarada,
    i un somrís d'orella a orella,
    i a l'esquena una senalla
    amb un xic de terregada.

    L'alegria que es desprèn
    de la cara de l'infant,
    és captada en un instant

    que el retrat reflectirà,
    i sempre conservarà
    la tendresa del moment.




    16/03/2010
    Gentilment revisat per PiCaPi


    • Gràcies per la teva aportació, Joan,
      brins | 17/03/2010 a les 10:43

      Es respectarà el teu desig de no participar d'una manera "oficial", tot i que el poema és preciós.
  • Té un bonic somni
    Núria Niubó | 18/03/2010 a les 16:20

    Té un bonic somni

    És vincla l'espatlla
    del carboneret,
    l'antracita brilla
    dins el seu cabàs.

    La seva rialla
    llueix de marfil,
    entre el blanc i el negre
    ell, hi viu feliç.

    Després de l'escola
    no juga al carrer,
    li guarda la feina
    el vell carboner.

    El cabàs és ple
    d'il·lusions de nen,
    per cada remesa
    en guanya un diner,
    sota del seu llit
    en teu un pot ben ple.

    Té un bonic somni
    el carboneret...

    Quan jo sigui gran
    seré carboner!

    ...................


    Núria

    15 de març / 10

  • Ha caigut un núvol
    Xantalam | 18/03/2010 a les 21:35

    Ha caigut un núvol de sutge
    quan colpejava el cel amb força
    -manetes empedreïdes i aspres,
    indeleble ronya, ungles negres,
    ales de corb al rostre d'un infant-
    No he vist mai ulls tan endurits
    i blancs, ni llàgrimes tan denses.


  • Sentències
    deòmises | 19/03/2010 a les 17:38

    I


    Tinc fred en trepitjar les llambordes de la ciutat.

    L'esperit es ressent acompanyat de les taques externes que el posim negre deixa.

    II


    Sutge i fems, els carrers s'emplenen de les penúries i de les misèries del gènere humà.

    III


    He agafat el vímet per recollir el mos que em pertoca.

    La tarda és freda si el carbó no es ven.

    IV


    La pujada em cansa les cames.

    No tinc esma per beure l'aigua regalada de la font, que rememora la frescor de les muntanyes de la infantesa veritable, quan jugar i menjar eren les úniques tasques a realitzar.

    Llunyans em semblen aquells dies ara.

    V


    L'ombra d'un pollanc és el present perfecte per a una becaina si el cansament acora.

    VI


    Sense defectes, la puresa del cel és en la lleugeresa d'un núvol, en el bri d'herba que mastego amb parsimònia.

    Res més pot alegrar-me en aquests moments.

    VII


    Negra nit, carbó que no vendré demà m'impregna la pell. El sabó traurà el sutge que s'acumula jornada rere jornada.

    Però la pobresa que tant costa d'esquivar, continuarà amb mi, amb la meva família. Un dia més.


    d.
  • Carboneret, carboneret
    llamp! | 20/03/2010 a les 21:45

    Carboneret, carboneret
    Que n'ets d'innocent!
    Que en vas de carregat!
    Com n'ets de bona fe!

    Marrec, marrec
    T'han ben ensarronat!
    T'han ben enganxat!
    Vas ben carregat!

    Sagal, sagal
    Quinze lliures de carbó!
    Un cistell i una corda!
    I un mono per davantal!

    Vailet, vailet
    Tu ben embrutat!
    Tu ben content!
    Tu ben rebregat!

    Jovenet, jovenet
    Qui et defensa?
    Qui et dóna les virolles?
    Qui gosa fer-te treballar?

    Xiquet, xiquet
    Ai ai ai, quin retrat!
    Com és aquest posat!
    Com hi ha món!
    _______________________
    llamp!

  • Joguines desades
    brins | 21/03/2010 a les 10:21

    JOGUINES DESADES


    Coberts per negre polsim de pobresa,
    carreguen senalles pesants a l'esquena;
    senten com els davalla la infantesa,
    però no perceben encara la injustícia;
    saben, tan sols, que més valuós que els jocs,
    és no haver de passar fam, no tenir gana.
    Caminen esgotats la fredor de l'asfalt,
    però un càlid somriure, mai no s'esborra,
    cada matí el dibuixen bocins de cel
    que els viuen a dins, molt endins del cor.

    Ja han deixat arraconades les joguines,
    les han substituïdes carregosos farcells,
    però caminen drets... amb el cap ben alt.
    els han explicat que poder sobreviure,
    nodrir-se cada dia... és el més important!

  • A l'últim carboneret
    ambelma | 21/03/2010 a les 13:13

    Dedicat a B. el gato, l'ultim carboneret del meu poble i un bon company de feina.


    Ennegrides les mans, ennegrit el vestit
    no deixis mai ennegrir el teu cor.

    Juganer a les nits,
    es pintava el seu rostre
    amb bigotis felins

    i mirava el cel fosc
    contemplant els estels
    des dels teulats,
    amb una sardina a les mans

    Ennegrida la pell, ennegrides les dents
    passen els anys i el teu cor és blanc.

    Mª Antònia et somriu,
    li acarones els gats
    fidels companys
    de les nits en soledat

    Pels carrerons, jugues a amagar
    menys el teu somriure
    tot és carbó.

    Com el soldadet de plom
    sols quedarà el teu cor

  • Sobrevisc en ulls aliens
    gypsy | 21/03/2010 a les 16:48

    Sóc un infant perdut en el passat
    quan el dies eren impregnats de boira,
    sobrevisc; m'acompanyen els que van,
    els que vénen i perden un segon fitant-me,
    em reflecteixo en els seus ulls, i sóc
    el carboner dels segles perduts,
    sóc la memòria que els percudeix
    a càmera lenta - com d'un altre temps -
    i els fa recordar que van existir en
    una existència més pobra i veritable,
    a vessar d'una tendresa anònima,
    que ara i avui ja han perdut per sempre.


  • Què ho fa
    Galzeran (homefosc) | 21/03/2010 a les 18:49

    Què ho fa,
    que els ulls et riuen,
    i les dents et brillen
    dins d'un rostre
    pintat al carbó.
    Aquesta mirada,
    teva, no té por.

    Què ho fa,
    que tens tanta vida
    en un paper eixut,
    on els anys no han caigut,
    on encara hi raus
    més viu que perdut.

    Què ho fa
    que quan et miro
    sóc jo qui
    un somrís dibuixa
    en uns llavis de minyó...

    I un regust de passat
    em retorna als ulls,
    tan distants dels teus,
    tan distant,
    tant...

  • La rondalla d'en Carabruta
    angie | 21/03/2010 a les 22:20

    Amb la roba feta parracs,
    emmascarades les galtes
    per la pols de cendra,
    dibuixa un somriure
    alçant les celles
    sota un barret tronat,
    carrega més que el seu pes
    per un plat d'escudella.
    La butxaca se li ha foradat
    i les monedes ha perdut
    per la vorera,
    quan se n'adoni segur plorarà,
    i perles negres rodolaran
    pel rostre erm de complaença.
    Els nens de la burgesia
    fugen del seu costat
    i riuen cada cop que ell els saluda,
    si en Carabruta no anés a casa seva
    a dur-los carbó per cuinar,
    no durien els pantalons apretats a la cintura.
    Carboneret!, has trigat massa en arribar,
    la senyora està que bufa!.
    Digueu-li que ho lamento `
    però he ensopegat
    i m'he fet al turmell una fissura.
    No em vinguis amb romanços
    i porta el carbó,
    que ja et pagaré el cap de setmana.
    I el pobre Carabruta, marxa sense sou,
    a peu coix i sommiant amb una nit sense gana.

    angie

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.