Saps captar l'interès del lector i això et dóna punts per a que seguim el segon capítol. Miraré que no se'm passi per alt.

Has conformat una trama que en el seu inici fa molt bona pinta, et seguiré llegint.

i venturós 2012, i un acròstic ben lligat i rematat amb el numeret de l'any.

Felicitats

F

en aquest hauries d'haver participat tu, Alícia!

espero que al mil ho facis, valen?

Si puc, jo també ho faré, tu prometo, però sols si tu hi participes.


500 nanus, com passa el temps!!

Tens un estil força agradable de llegir, no ho fas malament, però et cal tenir més cura amb el corrector, però la teva prosa és fluida, i això és d'agrair.
Aquesta societat teva, tot i ser fantàstica, em sembla molt propera, el relat és amè i distret i crec que amb aquest final no tanques del tot la història, esperem més capítols, però si et va bé un consell que aquí es donen encara que no els demanis, fes-ne capítols més curts, d'uns deu minuts aprox, publicaràs més sovint, això sí, però facilitaràs que n'anem seguint la història.

Bona feina company del fantàstic!

Ah! per cert, si t'agrada el fantàstic, hi ha un blog vinculat més o menys amb relats en català, que es diu Catarsi i que fa un concurs mensual de terror, fantasia i ciència ficció que potser t'interessa. és una manera fàcil de posar-te a prova, segueix aquest enllaç...
CATARSI

Bona sort company!!

Ferran

he entrat pel títol, aquesta "i" solitària m'ha sobtat, i he pensat que com a mínim i abans de penjar el conte, el títol que no tingui cap error tipogràfic!!.

Bé, després he llegit el conte, l'he percebut molt original i dinàmic, amb una estructura força personal, la teva amb el teu estil; està bé tenir estil propi. Et diria que quan escriguis un conte, o un relat més o menys llarg, no el facis acabar despertant d'un somni, mates el conte i la gràcia. Però bé pots avisar dient al començament que... l'altre dia vaig tenir un somni, o potser no... hi ha maneres que tu mateix aniràs veient (lliçons del meu mestre de contes i literatura de l'Ateneu).
T'he vist una certa tendència a focalitzar escenes i escriure-les com petits talls cinematogràfics, o això m'ha semblat. Però això implica un ritme de lectura que trenca la seva comprensió ràpida, amb repetició de conceptes i imatges, però que ben bé poden ser flaixos d'un somni, cosa que voldria dir que ho has fet molt bé. Sí, però ens has de avisar, sense dir-ho...
Què com es fa?, això tu mateix ho aniràs veient.

De totes maneres, el final obert t'ha quedat molt bé

I com em diuen a casa, abans de penjar un relat, llegeix-lo i mira els errors tipogràfics... tot i així, sempre s'escapa algun o altre. (Ostres, però en títol no!!)

Felicitats pel llibre publicat i endavant les atxes!

Ferran.

PS
no deixis que els correctors d'estil et facin la feina, el millor d'escriure és veure com vas creixent en comprensió i facilitat de lèxic.

un relat molt ben estructurat, amb aquest canvi de visió temporal, el flaix back d'on entres i surts amb molta suavitat i sense entrebancs. Potser sí que per manca d'espai marcat pel repte no has acabat de perfilar el motiu de la seva desfeta humana per explicar millor com un pidolaire es connecta al facebook. Bona localització Ravalera que el fa més realista, malgrat hi ha pidolaires per altres barris.
Bona evolució literària la teva, es nota que el taller t'ha provat. Hi ha qui diu que aquests tallers no calen, però sempre hi ha algun que altre Mozart "sueltu" per aquest món.

Una abraçada!

F.

bon relat i ben situat, el Montseny et té ben lligat i ens el descrius sense parlar-ne, però ara m'he quedat amb les ganes de saber si la foto es teva i la podem veure, o sols és ficció i ja tinc prou amb la imatge que tu ens has ofert tan rebé literàriament.

Una abraçada.

F.

Una història que va més enllà de la literària lectura del relat, un conte gore potser, diria que molt actual i amb la seva banda sonora que ens situa millor en l'atmosfera ideal que ens inspires.
Molta sort company!

F.

un Robinson de l'espai, a veure com continua aquest relat per capítols, no ens deixis amb l'angoixa, a veure com te'n surts, està interessant.

Xolnir d'Styr

que com tots els que fem nosaltres els relataires per aquí, sols ens serveixen per esbravar el cirerer personal. No és una crítica, és una observació; el que comentes ens fa a tots els mateix mal, ja que tots acabarem per acceptar una situació, que per avorrida, ja cansa, i a la fi, com qui ho fa amb els "tontos", els donarem la raó, i poca cosa més, ja que la cartera ens la tenen intervinguda de fa temps.
Salut tinguem per que covards i traïdors puguin gaudir, juntament amb nosaltres, la independència que ens hem guanyat a pols. Perquè una cosa tinc molt clara, tots aquests que diuen seriosament el que tu escrius (allò del que tu en fas burla), i que els importa un rave ser o no una nació, si ho som, la providència ens il·lumini, ells també o celebraran com a una victòria seva. Bé, que ho puguem veure amb salut.

Jo el 10 de juny estava en un vaixell al port de Barcelona, tancat amb mig miler de persones més. No ens varen deixar baixar fins gairebé les deu de la nit, quan hauriem d'haver arribat a Barcelona a les set de la tarda. Balearia és una companyia de vaixells que ja no tinc a la meva agenda.

Segueix penjant relats Joan, i que tinguem un bon i tranquil curs creatiu!

Ferran

alguna engruna de nosaltres, a cada pas, a cada hora, i sempre som nosaltres i som diferents.
Una "S" de senzillesa, tal com tu distribueixes les paraules i crees un llenç fàcil de reconèixer, reconfortant i senzill, sí.

Ferran

per a una història banal per odiada, el tema de la crisi vull dir, no el relat en si.
I el millor el final, sense dubtar-ho.
Ja veus, cal tenir paciència, que ells no veuen el moment de fer-se auto retallades, ni baixen del vehicle oficial, que pot ser que corri massa.

Bona nit, i bona sang!

Ferran

sols he retrobat aquest vell poema, i m'ha fet gràcia tot l'enginy que hi vas posar i la mestria mostrada. Una abraçada per tu i els teus.

Ferran

i escriure un dels capítols que proposa en Marc Freixas sobre allò de "a l'univers ja parlaven la nostra llengua.
Avui al fòrum hi ha un enllaç a tot plegat.

I sobre el relat, ja saps que en penso, ja t'ho vaig dir més avall.

X

Capítol 5.- Star Gate a la catalana, o com diu el Obèlix: Estan de boixos aquest catalans!", d'Alícia Gataxica