Hola,


M'jha agradat. L'he trobat d'una durrada ideal per ser llegit a la xarxa, amb una bona trama i a més està ben documentat,

Les reflexions estan molt bé. Confio un dia llegir la teva novel.la. Estic segur que serà boníssima.


Ànims que ets molt bo. Millor que els autors
que llegeixes.

Un bon tema. Dóna per molt ,

Curt i colpidor. Una història de la infàmia del món.

La get som presoners de les nostres necessitats i a vegades patim les conseqüències de les necessitats dels altres. Siguin animals o persones.

Proposta de títol: Les necessitats

El món és lluita sense somnis. Els somnis sempre són pels mateixos pels escollits, Però nosaltres com deia Maria Mercè Marçal


Sal oberta a la nafra.


Tirem doncs sal, si cal esperit de vi a la ferida que ens fa escriure . Endavant Renée Vivien, Els estandarts flamejants al vent, el cap dret i el cor encès. No perdem ni un segon en vanalitats perquè a la vida tot és combat.

Beget està molt aprop d'on jo visc. Ets per aquesta zona o ja has tornat a Sabadell.

Es veu que no fa tant de temps es van voler endur la majectat per reparar-la o canviar-la de lloc i després d'una estona de camí els bous que duien el carro es van aturar. No els van poder fer caminar. Els animals només van caminar per tornar. Ara fa poc sí que se la van endur, la van restaurar i ara ja torna estar al seu lloc.

Com ho veus això de la crisi ?

Te'n recordes que fa uns 3 anys,jo t'escrivia que passaríem coses groses . Que els polítics estaven fora de la realitat del carrer i que la situació ja llavors era molt greu. te'n recordes, Doncs ara va venint.

JUbilació a 67 anys (frança a 60)
Acomidament amb 20 dies per any treballat
Acomidament per inadaptació
Congelació de les pensions
Dismimnució del sou dels funcionaris entre un 5 i um 7%
Augment del rebut de la lluny.

Vaga de funcionaris. (freacassada)
Vaga General (no se sap com on pot anar)

Un dia de sobte se'ls petarà a les mans. El dia que hagin d'afrontar les frustracions social que han provocat pot setr pitjor que la revolució francesa.


NO se si tu hi entens de psicologia de masses.

Trobo que és un relat molt ben escrit, S'hi nota una dedicació i una experiència. És un relat molt ben estructurat amb la presentació d'uns personatges molt versemlants. La història és tendre i el final té un punt de sorprenent perquè surt del final feliç de conte de fades. Trobo que ho fas molt bé.

Que el vidre incrustat en continuï aportant idees. El teu humor és una necessitat en l'època que estem vivint.

S'ha d'anar invetsigant, de pous de glaç n'hi havia pertot arreu. A Olot hi ha el carrer Pou del Glaç. El carrer marca la situació d'un pou que quedava al costat de la ciutat, però fora. A Argelaguer n'hi ha un altre queestà a la muntanya. i ja no en sé més.

Em trobaves a faltar, Era que entre la feina i la UOC no podia fer relats. Ara a l'estiu en faré més. Per això havia avaixat la producció. S'ha de parar una mica per donar temps a millorar,

Publicar una obra en paper no vol dir res. Ara un llibre ja no és el que era fa 70 anys. Però és una cosa que fa il.lusió, si algú té una il.lusió i disposa dels diners doncs, per això són. Ara no es pot lligar publicar amb ser un escriptor famós o solament una mica reconegut ., Publicar de la manera que dius és com aquell que es compra un cotxe que no necessita però li fa il.lusió.

De quines dimensions; el vidre? El microrelat està molt ben lligat i acabat és sorprenent i amb molt poques paraules provoca un somrís barreja d'admiració i barreja de sorpresa. Admiració per poder arribar a imaginar una situació com la que es descriu. Hòstia.... ! Déu n'hi do, i sorpresa per com s'acaba la cosa.
En tot cas s i el vidre al cervell seveix per fer relats tant provocatius com aquest benvingut sigui,