Hola de nou,

Benvolgut dozomitetzo, he expressat una opinió i un comentari i crec que per això està la pàgina.

No necessito escriure per opinar.

No he llençat cap mena de crítica a les altres opinions tot i ser contràries, com ha de ser; el mateix respecte demano.

Aquí la gent escriu perquè vol i aplaudeixo i animo a aquells qui escriuren. No em faig càrrec de les interpretacions de mala llet que vostè en tregui. El comentari era suficientment clar i respectable. Sense ironies.

PD: Per xatejar està el messenger.

Hola,

M'agrada l'estil dinàmic del text, vinculat estretament amb la relació a la carrera.

Final encertat, breu com la mort mateixa. Per a mi, excel·lent metàfora de la vida.

Personalment és original, tot i que potser no transmet prou força el final dramàtic. Però força bé, m'ha agradat molt.

Adéu.

Hola,

La gent somriu i per dins plora a cascades. I aquesta trista realitat ha estat ben reflectida en aquest escrit.

El sentiment de solitud i buidor interior descriu perfectament el que tots sentim algunes vegades.

M'encanta la idea del coixí, ja que és precisament allò que sempre tenim i mai valorem ni donem importància, ben al contrari de les coses superficials. També crec que és un element força interessant i encertat per ser personificat.

Admirable el contrast d'allò que diem i allò que realment sentim. Molt convincent.

Adéu.

Hola,

Sóc sincer com en tots els meus comentaris.

El tema crec que dóna molt per parlar i que molt segurament el tractament del tema és molt millorable. És directe i en aquest sentit m'agrada, però manca l'originalitat i elaboració d'altres escrits teus.

Personalment m'agrada que es tracti el tema, tot i així el relat crec que no està al nivell de les prespectives que aquest ofereix.

Crec que l'escrit tampoc mereix més comentaris. De bon rotllo.

Adéu.

PD: I gràcies per despertar-me.

Hola,

La meva humil impressió és que el tema dóna molt a parlar en l'actualitat i s'agraeix que gent hi dediqui aquest sentiment humanista i tendre com s'ha fet en aquest relat d'una manera molt profunda.

També m'agrada per l'estil ja que és un text força equilibrat de principi a fi, despertant un sentiment de tristor i inquietud, però cómode a la vegada.

M'agrada el final especialment ja que no només evita un final típic d'aquest tipus de relats sinó que a més a més se li afegeix una intenció irònica de la realitat que viu la Jacinta, molt encertat.

Enhorabona, m'ha agradat de debó.