Xafec

Barcelona,

12 Relats, 8 Comentaris
13590 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nasquí a Barcelona fa molts anys.
Sóc un fill de la Veritat. Em limito a pensar-la, a imaginar-la, a callar-la.

Un pare, quan el seu fill té quinze anys, el crida i li diu:
-Puc salvar la teva vida si em fas cas!
Quan el fill compleix vint-i-quatre anys, s'acosta al pare i manifesta:
- Tu fores una vegada el llamp que em cegà; però ara sé que les nostres vides en res no es diferencien, que la gran llum que per mi és la literatura ve d'aquell llamp intens que, lentament, em féu obrir els ulls.

Últims relats de Xafec

  • El boig

    Xafec - 12-09-2006 - 971 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Un home que escollí la bogeria. més

  • La biblioteca

    Xafec - 12-09-2006 - 935 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un record del no-res. més

  • Lamentació

    Xafec - 29-08-2006 - 923 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poesia més

  • El museu

    Xafec - 22-08-2006 - 838 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Un conte rebuscat. més

  • HIMENEU

    Xafec - 21-08-2006 - 989 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una poesia . més

  • Cant dels ocells

    Xafec - 07-08-2006 - 2014 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    Respons més

  • El misogin

    Xafec - 23-07-2006 - 1132 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    Els enamoraments de Joan Bru, el pintor. més

  • Els fantasmes

    Xafec - 19-07-2006 - 1046 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    ELS FANTASMES Un dia, en una reunió del pare amb uns amics seus, vaig sentir que algú deia quelcom semblant a això: "No hi ha poble que no estigui subjecte a l'abús de poder, al colonialisme, a l‘explotació, a la tirania pura i simple... Es pot oblidar la submissió anant a la muntanya, o al mar, ... o fent una vida purament vegatativa, com fa el poble català ja fa massa anys. L'asserviment no desapareix. Com si es convertís en fantasmes, segueix i s'envigoreix. El seu fi últim és anihilar tota mena de llibertat individual, és a a dir, la creativitat, l'esperit de la llibertat. I l'única solució per alliberar-se'n és afrontar els fantasmes amb una pistola i assassinar-los". Aquesta imatge em va servir per escriure el relat que segueix. Si l'assassinat de fantasmes deixa sang és perquè els fantasmes no són utopies sinó realitats. més

  • Els passatgers

    Xafec - 17-07-2006 - 947 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Un relat sorgit del meu primer llarg viatge en vaixell. més

  • Conte d'un nen

    Xafec - 14-07-2006 - 1237 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Conte d'un nen que es feu molt amic d'un arbret més

  • Confessions d'un solitari

    Xafec - 12-07-2006 - 809 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    La solitud és, de vegades, recomanable. Les confessions del nostre solitari ens semblen que no permeten afirmar que la seva solitud formi part de les solituds recomanables. més

  • Història d'un navegant

    Xafec - 09-07-2006 - 1749 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    Un navegant del Mar Carib, en una època com moltes... més

Últims comentaris de l'autor

  • Xafec | 16-01-2007 | Valoració: 10

    Havia llegit alguna notícia sobre "Colom, català" en un article del President del Centre d'Estudis Colombins. Crec, doncs, que convindria que els doctes erudits d'aquest Centre comentessin el relat d'Esquitx.
    Els interessats en el tema, que crec que hauríem de ser tots els catalans, agrairíem la seva opinió, que és, en definitiva, en part, l'opinió de Ulloa i de Costa-Amic.
    Enhorabona, per endavant, al narrador de la història.

  • Xafec | 25-08-2006 | Valoració: 10

    Atrevit, per remoure aigües passades, i per dur al lector errades inimaginables de la Sagrada Inquisició.
    Però, també, insuficient, perquè per sobre de tots els errors humans hem de creure en un Ens superior que hagi fet possible un quelcom en comptes del no-res.

  • Xafec | 08-08-2006 | Valoració: 10

    Ela qui tenim pocs coneixements de cosmologia hem d'agrair, crec, el relat. És una exposició simple de les nostres limitacions humanes, és a dir, de la nostra absoluta ignorància en intentar contestar les preguntes fonamentals que ens hem anat formulant des que raonem. I el final del relat, ben inesperat, és magnífic. És el descrèdit més elegant que mai havia llegit d'un dels llibres que més sang , més intoleràncies malignes, ha dut al planeta.

  • Xafec | 16-07-2006 | Valoració: 10

    No sóc comentarista. És un ofici difícil per exercir el qual no tinc aptesa suficient.
    Tanmateix, m'atreveixo a fer el comentari que he abreujat en el Titol. Perquè és admirable la vostra capacitat d'inventar, és admirable la vostra manera d'escriure, i és admirable l'atracció que emanen els vostres escrits. M'heu recordat, i no us molesti que ho digui, un bon conte philosophique de Voltaire. Posat al segle XXII, que deu ser el segle on les Ciutats Perfectes poden ser creades i subsistir, sense el color verd, naturalment! Que per molts anys pogueu seguir el votre humor, i amb la vostra ironia voltairiana!

  • Xafec | 14-07-2006 | Valoració: 10

    El conte de Xafec recorda Pope quan demostrà que el nostre món és un bon món, i encara més Voltaire, quan fa dir al Doctor Pangloss que el nostre és "el millor dels móns possibles".
    Benvingut, doncs, al món feliç dels Relataires de RELATSENCATALÂ.

  • Xafec | 09-07-2006

    Un encertat estudi dels caràcters de la gent, i un trist estudi del que fa la gent. La meva única pregunta és aquesta: ¿per què us uniu a la plebs? La solitud, amic Achtung, és molt més rendible que la multitud.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: