wynelland

25 Relats, 20 Comentaris
5235 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de wynelland

Últims comentaris de l'autor

  • wynelland | 14-02-2018 | Valoració: 10

    M'ha sabut greu, pobre Calimer. I també pel gat. Això és perquè amb unes quantes línies has aconseguit que, com a lectora, li agafi afecte als personatges, cosa gens fàcil de fer. Em queda un consol, però: el pollet mai no es convertirà en pollastre, per tant no el podran fer servir com a font de proteïnes.

  • wynelland | 07-02-2018

    Un relat molt ben ambientat. És veritat que la ciutat està plena de temptacions i que de tant en tant ens cal fugir. Desconnectar. Estar només amb nosaltres mateixos. De sobte, m'he adonat de com de perilloses poden ser unes inofensives fruites (dibuixades en una màquina d'un bar), i com de bones són si ens les mengem.

  • wynelland | 07-02-2018

    M'ha semblat un relat angoixant. En molts sentits m'ha fet pensar en la vida mateixa. Quan no saps com anirà alguna cosa i no saps cap a on tirar... Però tot i així continues endavant perquè confies que tard o d'hora ho aconseguiràs: deixaràs la boira enrere. Molt ben trobat.

  • wynelland | 07-02-2018

    M'ha semblat un relat angoixant. En molts sentits m'ha fet pensar en la vida mateixa. Quan no saps com anirà alguna cosa i no saps cap a on tirar... Però tot i així continues endavant perquè confies que tard o d'hora ho aconseguiràs: deixaràs la boira enrere. Molt ben trobat.

  • wynelland | 07-02-2018 | Valoració: 10

    Molt bon retrat d'una època. Trobo que has estat molt hàbil de comparar de la vida de la Maria amb una pel·lícula en blanc i negre censurada, i també amb la metàfora de l'escola, que està plena de vida, però que té les portes tancades a la llibertat.
    Ara la societat ha canviat. Ha basculat cap a l'altre extrem. Ara les portes són ben obertes; el problema és que molts cops no sabem com gestionar tanta llibertat.

  • wynelland | 31-01-2018 | Valoració: 10

    Ben mostrada, aquesta sensació de desarrelament amb un mateix. Amb poques paraules aconsegueixes fer vívida una impressió que segur que tots hem tingut alguna vegada.

  • wynelland | 23-01-2018 | Valoració: 10

    Molt interessant i divertit. Amb sinceritat, no m'havia parat a pensar mai com s'havia de col·locar el paper de vàter en un porta-rotlles (a casa el tenim ficat en un calaix), i molt menys a qui se li havia acudit inventar-lo. De totes formes, és força clar que 3000 xinesos no devien ser :)

  • wynelland | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Gran recurs, això d'humanitzar un tros d'ambre per fer-lo servir de narrador que, per altra banda, supura poesia pertot arreu. Molt bé.

  • wynelland | 03-09-2017

    Un gran personatge, aquest Paco. Jo també m'he quedat amb les ganes de tornar-lo a veure!

  • wynelland | 10-08-2017

    M'ha fet molts gràcia això de l'entremaries... :) Potser demanar un cafè amb llet i anar-se passejant entre glop i glop és una nova moda (i per això el cambrer no s'ho ha endut).

  • wynelland | 10-08-2017

    Em pregunto si en Gonzalo també en tenia un, de "traductor". D'aquesta manera es podrien haver enamorat dos Ziranos completament desconeguts. Bon recurs narratiu! :)

  • wynelland | 06-08-2017

    Tens raó que va provar de volar massa alt. I, ironies del destí, va morir a prop de la Flemme de la liberté.

  • wynelland | 06-08-2017

    Al diable li has donat una caracterització més humana del que és habitual. Fins i tot m'ha semblat generós. En tot cas, encara que el relat no sucumbeixi a l'horror més fosc, m'ha semblat que té força i que enganxa.

  • wynelland | 01-08-2017

    Bon desenllaç :). M'ha fet pensar en aquell episodi de Polònia en què el Felip vi se n'anava de "campamentos"

  • wynelland | 01-09-2013

    Molt bo, sobretot el final! ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: