Sip, eixa va ser la cançó que va fer que em posara aquest nom a Relats en Català. Per altra banda, i al meu parer, una de les millors cançons del món (com no podia ser menys venint dels Antònia Font).

M'ha agradat el teu poema :)

Salut.

Maleïda ansietat, sempre tan inoportuna... Jo no arribe al punt d'haver de controlar-me la respiració, però si no-menjar, no-dormir i el no-viure al cap i a la fi...

A vegades les grans ciutats acaben sent una persona, o vàries, i això és prou per a considerar-la teua, vostra :)

Una abraçada!

Guau, has aconseguit crear al principi eixe clima d'il·lussió... que has sabut capgirar amb eixe final tan esgarrifós.

T'ha quedat molt bé :)

És realment desesperant quan no eres capaç d'apassionar-te els més mínim per res. Jo, per exemple, quan note que no tinc ganes d'escoltar música o llegir, comence a preocupar-me.

Gràcies pels teus comentaris. Una abraçada.

Ei Francesc! Moltes gràcies pel teu comentari (amb un poquet de retard, ho sé). Caram, he estat llegint algunes coses teues i realment tu ja estàs a un altre nivell, ho fas molt bé.

De joves, per a redreçar el País Valencià, em som un bon grapat. Poc a poc, i amb moltes ganes, algun dia aconseguirem canviar el món!

Una abraçada.

A vegades cal rafirmar-nos en la nostra pròpia existència. Existisc. Per damunt de totes les circumstàncies, sóc jo. És bo no oblidar-ho.

Gràcies pels teus comentaris, t'aniré llegint ;)

Tots hem sentit aquesta sensació alguna vegada, quan vegem que els nostres braços es queden curts per atrapar algú que marxa inevitablement, per sempre.

Gràcies pel teu comentari i seguix escrivint, que ho fas molt bé ;)

Un a vegades es pregunta si és millor una mitja vida que la mort, però personalment, jo trie viure, encara que siga a mitges.

M'ha recordat a mi mateix mirant als ulls d'aquella persona i intentant que em digueren allò que jo volia sentir... allò que mai arribaria.

Em sent plenament identificat. Gràcies per regalar-nos aquest relat.

Tots ens hem sentit així alguna volta a la vida. Ho has sabut descriure perfectament. La fredor, el silenci... I l'absència d'algú que ens faça sentir bé.

Amb poques paraules m'has fet ganes d'anar. No ens deixem enganyar per típics tòpics, totes les terres del món tenen el seu encant.

Haurem de fer notar la presència de valencians a RC ;)

:P

És difícil mesurar algunes coses. Quan sabem que massa és massa? Massa patiment, massa treball, massa amor, massa problemes... I a sobre tot a corre-cuita. Quan sabem si tot plegat és massa per suportar-ho?

Un relat molt redó. Per sort o per desgràcia hi ha sentiments, sensacions, que ens acompanyen a totes hores.