Foto de perfil de Violant Barquet

Violant Barquet

7 Relats, 39 Comentaris
4586 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de Violant Barquet

Últims comentaris de l'autor

  • Violant Barquet | 05-04-2017 | Valoració: 10

    Semblant al relat dels excursionistes, ens sorprens altre cop a l'última frase. M'agrada molt com mostres, sense dir, que una persona amb els quatre sentits pot percebre i entomar el món amb la mateixa intensitat que un altre, o més encara. Hi veiem amb el llenguatge, amb les mans, amb el so... Un cop llegit, crec que l'home hi veia a través de la veu dels germans, de les seves respostes, en un joc de preguntes que ell proposa. Els nens sempre són expressius i xerraires, i sincers. Un relat senzill, que commou.

    A part, agraeixo el teu comentari, que ja m'havies fet i que em sabia greu perdre en la revisió última que vaig fer.

    Una abraçada, Aleix!

  • Violant Barquet | 24-03-2017 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat perdut en el bosc, amb tants matisos. Molt agradable, la relació bondadosa i harmònica entre l'home i el bosc. Pura bonhomia.

  • Violant Barquet | 28-02-2017 | Valoració: 10

    És començar-lo a llegir i no poder parar fins al final. Molt ben escrit. Diuen: esforçar-se a escriure perquè es pugui llegir fàcil. Sempre lluminosos, els teus escrits, i amb aquest punt d'optimisme i vitalisme, petjada de l'autor. Una abraçada.

  • Violant Barquet | 01-11-2015

    Hi ha imatges molt boniques en aquest poema.
    L'absència que pren la forma d'una petxina imperfecta, o del fum d'una cigarreta que és sempre un desdibuixar-se fins al no res. El pescador, representa l'espera.
    Imatges sensuals. La de l'altre (o altra), lluny, estenent el llençol... ¿tacat de nit? ¿O de blau suc de taronja? M'agrada aquest joc d'imatges, del mar, que es com un immens llençol marcat per l'absència, al llençol estès que no sabem a qui embolcalla.

    Una abraçada, Aleix.



  • Violant Barquet | 10-03-2015 | Valoració: 10

    per l'estil límpid, que va lliscant com qui beu assedegat un vas d'aigua fresca, i pel què ens expliques. Carn de gallina. Bona literatura la que serveix per a fer visible el què passa al nostre voltant, i amb aquesta bellesa!
    Un plaer tornar-te a llegir, admirada Sílvia. Se't trobava a faltar.

  • Violant Barquet | 17-12-2014

    Prosa neta i fluïda, Joan. Diria que fa temps que escriviu, veritat? En altres relats parles del passat i de les pessetones, i crec que és necessari recuperar sempre el passat, no deixar-lo morir, al contrari, mantenir-lo viu, perquè respira en el present i ens ajuda a entendre'ns. Aquest de l'inspector Morales també m'ha agradat molt, l'he trobat àgil, molt ben escrit.

    Gràcies pel comentari. M'obliga a passar-me per aquí de tant en tant, àgora de lletraferits.

    Una abraçada,

    Violant

  • Violant Barquet | 21-11-2014

    Si el propòsit és no amagar la intenció suïcida del personatge, llavors, que quedi clar, i et guardes una altra sorpresa o matís pel final. Així el lector també està atrapat en voler saber si al final es llança o no. (Veus? Les opinions i valoracions també s'han de revisar) Però, en tot cas, més introspecció. (Ei, seguim pel Facebook, si vols!)

    Bon dia,

    Violant

  • Violant Barquet | 20-11-2014

    Anna, abans m'has demanat l'opinió per aquest relat, cosa que m'encanta que ho hagis fet i aquí em tens.
    A veure...
    El que hi veig és que des del principi sabem quines són les intencions del personatge, i això li treu aquella mica d'expectativa que ens agrada tant als lectors.

    Després, és evident que el personatge està obsedit per una passió, estima apassionadament i no suporta els alts i baixos de la relació. Jo treballaria més aquest punt. Com el viu ella, com se sent sense ell, o havent discutit o sentint-se incompresa... jo què sé, però en tot cas el rotllo dels enamorats interessa molt més que la descripció de la tanca, del cotxe, de les cares dels conductors. Aquí et desvies de l'atmetlleta del relat. Ens fas sortir cap enfora, quan volem saber l'endins.
    Pensa, què vull transmetre en el meu relat? Ho transmeto? VA bé revisar les vegades que calguin, deixar-lo descansar al calaix un temps, tornar-lo a agafar, i sant tornem-hi.

    Una abraçada, Anna. Estem en connexió.

    Violant



  • Violant Barquet | 20-11-2014

    Ai, Anna..., quan ho escrivia vaig pensar en el teu llibre, i vaig tenir por de ferir sensibilitats. Però després vaig pensar: què carai, és literatura! Ho diu el personatge, té un prejudici clarament. Si fos un assaig, per suposat que MAI hagués etiquetat de boja una persona que pateix qualsevol tipus de fòbia. És el bonic de la literatura, la llibertat que et dóna.
    Ho sabem, la “bogeria” és un concepte social i ambigu, sense cap tipus de validesa objectiva. Gràcies per la crítica.
    Una abraçada.

  • Violant Barquet | 13-10-2014

    Després dels ben intencionats comentaris no podia més que cercar-te i llegir-te. La meva sorpresa ha estat veure que entre l’últim relat, aquest, i els demés, hi ha una separació de set anys!
    Ets dels antics, doncs.
    De tant en tant va bé regalar un bocí de mots, encadenats en forma de poema o de relat, a aquesta pàgina tan democràtica nascuda de l’idealisme. Així neixen totes les democràcies i altres impossibles.
    Un poemet per ser musicat. Quin vers més paradoxal: l'oblit no fuig... gairebé impossible de ser pensat.

    Espero poder llegir molt més, a partir d'ara.

    Un abraçada,
    Violant

  • Violant Barquet | 04-10-2014

    Un tema etern, tant filosòfic com literari, la incomprensible dualitat de l'ésser humà. Una poesia clara i fluïda, Poblet, com tot el que t'he llegit. Un llenguatge per ser comunicat, planer com els turons del Penedès.

    Tornant a la poesia, s'hi endevina la set de perviure, i més que una idea cristiana, ens proposes la reencarnació, crec, i hi destaco aquests tan ben trobats versos:

    Si el cos nat en sa nuesa
    accepta l’avinentesa
    d’hostatjar un nou esperit
    durador fins l’infinit,
    no salparà en l’orfenesa.

    Una abraçada,

    Violant

  • Violant Barquet | 26-08-2014

    Gràcies pels vostres comentaris, companys

    Aquest relatet que va començar de la manera més innocent (jo volia escriure una història entre dos enamorats que aprofiten l'enterrament de la tieta Immaculada per estar sols, quan de cop i volta se'm va ficar la tieta Lola a l'habitació i ja no la vaig poder fer fora...!) ha agradat molt i crec que és per la tècnica de la "gràcia" que anomena el mestre Txékhov, que consisteix en aconseguir el màxim efecte utilitzant els mínims recursos.

    Sovint, els principiants -com jo mateixa- ens enrotllem massa i no cal. Val més suggerir que entrar en detalls, sobretot si es tracta de relatets curts.

    Una abraçada i gràcies per compartir,

    Violant

  • Violant Barquet | 18-07-2014

    "Tot era prou bo per deixar-se anar i fruir dels seus jocs."

    Entre el títol i allò que el text deixa a l'aire, la ment imagina més del que en realitat es diu, i quan la fantasia es dispara, resulta que només jugaven a l'innocent joc del Tangram!

    Has aconseguit crear un ambivalència, gens fàcil de trobar. Molt ben descrit, aquest enrajolat de masia antiga, potser en un pòrtic sota uns pins centenaris.

    Felicitats, Annalls!

    P.D: el que deies d'haver viscut, jo crec que és el més important alhora d'escriure, més que no pas els cursos d'escriptura i tot això. Quan escrivim sobre vivències viscudes, ho fem molt millor! Aprofita-ho!!



  • Violant Barquet | 15-07-2014

    Aleix, gràcies pel comentari, m'encomanes entusiasme, ets un motor que ens motiva i fa que aquest espai valgui molt la pena

    i aquesta poesia tendre és un reflex d'aquest esperit teu, certa bondat i alegria de viure, un esforç per valorar les coses petites, que són les més grans.

    Avui feia molta xafogor a Tarragona!

    Una abraçada,
    Violant

  • Violant Barquet | 14-07-2014

    o positivista, crec que has retratat. L'agnòstic és el que accepta el dubte, el misteri o la pròpia ignorància sense aferrar-se a cap religió. No perquè no ho vulgui, senzillament no ha sentit la crida que diuen sentir els creients. L'agnòstic, però, pot creure en grans ideals, en el mateix ésser humà, en projectes inexistents, pot i necessita somiar en un món millor, coses totalment invisibles per als nostres ulls.

    Una abraçada,

    Violant

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: