Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

27 Relats, 120 Comentaris
15296 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
El meu bloc és: La reconciliació, històries trellat-i-folles. Bloc de Vicent Llémena i Jambet. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del català-valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seves frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seva Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Petites joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 11-02-2016 | Valoració: 10

    Jo sé, Aleix, que les persones que els manca un sentit desenvolupen el sisé sentit, el més important dels sentits, si més no per als hòmens i dones del yang, doncs bé, aquest conte té la fortalesa d'expressar l'angoixa que pot sentir un cec en un món que ja no s'expressa amb l'amor, ni amb les mateixes paraules, jo que m'hi veig, vaig pel carrer i estic en casa de molta gent i només estan de cara al televisor o mirant el telèfon mòbil i jo em pregunte ¿què collons escriuran? si no tenen l'amabilitat de xarrar amb mi?
    En fi, que el món que ens espera, si no el canviem i el fem més humà, ens arrossegarà cap a la fi, jo sóc de totes les maneres optimista, i ja em veus, que solc ser no tant del yin com més del yang i escric expressant-me sempre o això intente, amb el cor.

    Una forta abraçada a Barcelona, aquesta ciutat que sempre ha tingut les humanitats com quelcom important, espere que seguisca en aquest camí i que la meua València i el meu barri de Russafa no es faça "coent", la coentor dels valencians ens ha portat a la més absoluta de les humiliacions, de tot tipus.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 30-01-2016 | Valoració: 10

    Som tu i jo de la vella guàrdia de RC, espere que per molts anys, doncs encara som jòvens i forts, jo et veig fort, et veig així en llegir-te la teua presentació, i ara vaig al teu article:
    Cert, se'ns està fent objectes, objectes de nosaltres mateixos fins i tot, però tu, jo, moltes persones encara estem fora de ser-ho d'objectes, doncs tenim la força o el desig, millor el desig, d'agafar una llapissera i escriure, ens desmarquem d'aquest consum on alguns pensen "consumiu que el món s'acaba", no sabent que el món, si els déus volen, durarà molt, moltíssim i ja estem en la nova revolució, aquella que farà que les guerres siguen malestars en el temps, crisis econòmiques, i tot i que hi haurà de guerres, hi seran xicotetes, i que no ens agafen ací, això espere i desige.


    En fi, bentrobat amic, et veig més ferm i més fort que temps abans i ja ho estaves. Una forta abraçada cap a Catalunya des de la meua benvolguda València i el meu barri de Russafa.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 26-01-2016 | Valoració: 10

    M'ha fet venir al cap a la segona lectura la mare i la dona, aquell amor per la mare que ens deixa esqueixats, però que ens aboca indefectiblement cap a una dona, la nostra.

    Una abraçada Aleix, que tingues un bon dia i un bon any!

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 30-10-2015 | Valoració: 10

    M'ha emocionat aquest espiritual conte, l'amistat és com l'amor de pare o de mare, és d'allò més bell, i aquestes dues amigues ho sabien, potser les ànimes del dia de Tots Sants la van venir a buscar per a dir-li bon dia o bona nit, o simplement per a dir-li que estiguera tranquil·la que no es quedaria sola, que sempre hi hauria un grapat de persones més enllà d'allò material, més enllà de la pols que l'esperarien, amb amor i amistat, i també, per què no? la seua amiga.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 30-10-2015 | Valoració: 10

    Pel que contes, Lincoln era un home amb molta saviesa, és molt difícil arribar a aquesta solució, el més normal és que haguera volgut dir la seua.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 30-10-2015 | Valoració: 10

    On para l'altra meitat? L'altra meitat és el nostre somni, el nostre arribar a l'estació final, el nostre renàixer.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 12-10-2015 | Valoració: 10

    Disculpa, que se m'ha oblidat valorar-te l'altre relat, un 10.
    I en aquest es veu un xiquet que té la mirada de qui ho ha viscut tot, interiorment, però no pot expressar-ho de manera mundana.

    Molt bo també, amargor, però alhora joia és el que destil·la aquet bell poema.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Aquest conte teu, Aleix, m'ha captivat per la sensualitat i el suspense, expliques molt bé, que gairebé els sentim, la bellesa de la dona i l'enomorat, que no se sap si és l'autor del teu crim o simplement un admirador de la xica i és la xica la que fa les morts, però el cert és que ensuma una flaire de crim el que no isca amb ningú, tan bonica com és.
    Finalment ho deixes en el tinter per a que els lectors fem la nostra, acabes mort i la xica fadrina.

    Molt bo, m'ha agradat.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 13-06-2015 | Valoració: 10

    I en arribar a la Itàlia benmenjant i benpensant es trobarà amb tot un seguit de maldecaps que no ha previst i desesperat potser pense en donar la vida per Alà. La vida de l'emigrant pot ser d'allò més dura i ací a Europa veient com la figura paterna, que tant forta mantenen als seus països d'origen, resta diluïda, pràcticament morta, es tornen bojos de soledat i de pobresa.

    Quin món aquest, Aleix, espere que una miqueta tornem als vells costums de saludar-se pels carrers i respectar al pare i mare i família, és el que ens estan donant aquesta gent, una tornada als orígens, l'aprofitarem!

    Una abraçada i gràcies per passar-te per la meua pàgina, Aleix, espere que fruires del meu conte eròtic, el vaig fer ja fa algun temps i el tenia ja publicat ací a RC.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 06-06-2015 | Valoració: 10

    I prompte descobrirà que hi ha un altre univers, que no ens l'han explicat als llibres de ciència, ni de filosofia, o potser en aquesta assignatura sí, però veurà vosté un món infinit, tan plaent com dolorós, però sabrà portar-lo amb amor, perquè estima.
    Donarà gràcies a la vida i al Cel per haver nascut, perquè vosté ja ha passat pel seu infern, ara només li queda el Cel.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 04-05-2015 | Valoració: 10

    Em ve a la ment o al cos, que tan fa, la nostàlgia i l'amor, tots dos barrejats, aquella nostàlgia del que tenim i, que ens fa somniar en somnis que ja hem tingut amb la dona del poema i de les nostres vides, que hem tingut abans de conéixer-la.
    Bon poema, que m'ha recordat també un dia a la platja de Daimús, un xicotet poble barri de les afores de Gandia. Bon poema, una mena de haikú, si em permets que desprén bones aromes, però mai millor dit.

    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic, Aleix.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 24-04-2015 | Valoració: 10

    L'amor sempre és un acostament a la mort, de fet hem de morir si més no simbòlicament per a poder estimar, això ho saben alguns dels qui estimen i tots aquells qui no ho fan.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 24-04-2015 | Valoració: 10

    Perfecte aquest conte o escrit que parla de la "manca" la imperfecció que suposa el paper en blanc, allò roí que fa falta per a que existisca allò bo. Perfecte, una refexió d'una persona que no ha passat per la Història per a menjar hamburgeses i tenir un bon cotxe, ets alguna cosa més, sense deixar de banda ni menystenir als qui són així, és clar.

    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 03-04-2015 | Valoració: 10

    Aquesta sorpresa és de les que canvien una vida i tant que li faria falta agafar el porró i la bota i fer una bona glopada de vi, bon vi del país.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 12-03-2015 | Valoració: 10

    Molt bona declaració de principis, espere que els amos d'aquest país siguen condescendents amb tu, com ho han sigut amb mi per a poder fer servir la paraula d'aquest poble, encara, o que encara ho és, malgrat tot, però quan tingues un ensurt per motius de llengua, quan veges que et barren el camí parlant-la pensa que en la teua Odissea l'amo som nosaltres mateixos, l'altre, l'Altre, L'inconscient col·lectiu, Déu, Tot som nosaltres mateixos i no penses en una màtrix, no és tan simple, ho és més de complicat, molt més, gairebé tot és possible, fins fer la teua Odissea en català-valencià, en la nostra llengua catalano-valenciana.


    Malgrat tot.

    Vicent Adsuara i Rollan

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: