Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

32 Relats, 176 Comentaris
29885 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 23-09-2020 | Valoració: 10

    El Sol ha segut un símbol sempre positiu, des de ser la representació de déus, a ser la matèria primera, sempre positiva, en quant al mes prosaic de l'energia fins la llum de la il·luminació divina, fins i tot una espasa de Damocles que ni tu ni jo, si Déu no vol, vorem caure damunt dels nostres caps.
    Però el Sol és i ha de ser sempre positiu. Ens ha donat i seguix donant-nos la vida.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 12-08-2020 | Valoració: 10

    El saber cap a la nostra amada fa que esta se'ns enamore i és el saber d'ella o d'una persona cap a altra que fa l'amor, és el que la psicoanàlisi anomena transferència.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 26-06-2020 | Valoració: 10

    Això, eixe trobar-se a faltar, eixa tristor de la pèrdua i el gaudi de l'encontre és l'amor. No trobem a faltar a ningú que abans, fins i tot simbòlicament no hem perdut, ja siga perquè se'n va a la faena o a comprar i després el rebem amb eixa angoixa, mare del benestar, mitjançant l'amor entre les dos angoixes.

    M'ha agradat, l'únic és que estàveu fets l'un per a l'altre i ho heu deixat anar, llàstima.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • No em cal cap massatge, gràcies.

  • Vicent Llémena i Jambet | 23-06-2020 | Valoració: 10

    L'amor i la mort estan a un pas, quan arribem al clímax ens adonem d'esta realitat.
    Amar l'ànima d'una persona és més que fructífer, amem el que ella és sense fer-nos crossa del seu cos.
    L'amor i el desig o ganes de viure són eterns.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 23-06-2020 | Valoració: 10

    En este món tots hi cabem, encara que alguns s'entesten en fer fora a algun grup de persones o a una persona en concret.
    La maldat de la intolerància sempre estarà ahi, però si Sant Sebastià ho mira i cuida, tingues sempre fe, Nil, tots hi tindrem un lloc.
    La Bíblia ho diu, si invoquem el més sagrat podrem tindre mil exèrcits a les portes de la ciutat, que no hi podran entrar.
    De vegades jo em dic, com digué Jesucrist, si tinguérem la fe d'un gra de mostassa, la muntanya es menejaria al nostre manat.
    Ànims, Nil, i seguix sent com ets, Déu té un lloc per a tots nosaltres, per exemple Sant Sebastià per a la comunitat gay.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 14-06-2020 | Valoració: 10

    No et cregues massa el que dic, de normal tots treballem per algú, ja siga un esperit o un amo, tot i que estic convençut del que dic no cal que vos ho creieu massa.

    Una abraçada des del barri de Russafa de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 29-05-2020 | Valoració: 10

    Ja t'he afegit, espere que tot isca bé.

  • Vicent Llémena i Jambet | 25-05-2020 | Valoració: 10

    L'amor sempre va a més, des del primer bes a la tranquil·litat de l'alcova on reposen els amants després de fer l'amor amb l'home i la dona que volen.

    Bonic poema, m'ha fet pensar en la meua dona i els nostres moments màgics.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

  • Vicent Llémena i Jambet | 22-05-2020 | Valoració: 10

    Disculpa, Júlia, vaig rebre la teua visita en el feisbuc, però com que no sabia qui eres el vaig esborrar, després, el dia 22 de maig vaig mirar a l'ordinador, doncs sempre escric en el mòbil i en este no tinc el messenger instal·lat, vaig mirar-te en l'ordinador. Intentaré si em dius el nom, que era Bonhome, o alguna cosa aixina, si me'l dones et buscaré o simplement torna a contactar.

    Disculpa, perdona, una altra vegada, em sap molt greu, però només deixe uns poquets al meu feisbuc i tu n'ets una.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 17-04-2020 | Valoració: 10

    Has degut estar molt enamorat de la teua dona, perquè de ben segur que li'ls escrius a la teua dona, si és la persona de la foto de la teua capçalera em sembla bellíssima.
    La meua dona té els ulls verds, talment com jo, i és una casualitat perquè hi ha molt poca gent que els tinga del to en que els tenim nosaltres, l'amor és un miracle.

    Un abraç ben fort des del barri de Russafa de Valéncia cap a Vilanova de Castelló o Castelló de les Gerres o de Rugat, no?

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 07-04-2020 | Valoració: 10

    La malaltia mental és una manera de gestionar l'angoixa, quan es fa crònica és necessari prendre calmants, més modernament antipsicòtics o organolèptics, fins i tot relaxants musculars o ansiolítics, segons la malaltia.
    Però la part positiva és que l'angoixa, que tots tenim, crònica o naturalment gestionada, valga la fal·làcia naturalista, l'angoixa crea, i crea des de vida, com la unió en l'amor, que no és més que les angoixes femenines i masculines juntades, crea des de la vida a l'art o a qualsevol faceta humana, ja Freud va escriure "El malestar a la cultura", en què ens diu que no hi ha moltes maneres de llevar-nos-la del damunt i manco si esta se'ns ha fet crònica, jo vaig provar la psicoanàlisi i em va anar molt bé, però normalment quan ja se'ns ha fet crònica cal, sense excusa, prendre des de organolèptics a antipsicòtics o ansiolítics, a prescripció mèdica a banda d'una teràpia, que fins i tot la conductista val, no et cregues massa el que jo escric.
    L'escriptura és la millor manera de desempallegar-se momentàniament i en un període llarg d'ella, i de veres, són els que estan atapeïts de palla que coneixen la ditxa de crear, que diu Kalil Gibran.
    Bon article, molt acurat tècnicament i denotativament, m'ha agradat i ens has donat dos quinzets del que és la malaltia mental, espere jo no t'haja decebut tampoc.

    Gràcies.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 06-04-2020 | Valoració: 10

    Les meues arrugues han vingut dels sentiments més foscos i visibles, hi ha persones que no s'enamoren i n'hi ha que no poden viure mirant el matar o morir de qui no s'enamora, jo sóc d'estes últimes, a mi l'amor m'ha fet entendre'l cap al món sencer. No podia viure sense amor. Ara, l'amor també fa patir, però patixes amb esperança, que és una agradable manera de patir, les arrugues les afaiçonem durant tota la nostra vida i ens reflectixen.

    Una abraçada des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 20-03-2020 | Valoració: 10

    El meu nom és Vicent Adsuara i Rollan.
    El meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet.

  • Vicent Llémena i Jambet | 19-03-2020 | Valoració: 10

    Llémena és l'ou del poll, i m'ho deia món pare quan jo era xicotet, pel tamany.
    I Jambet, que ens ho deia, també món pare al meu germà i a mi, junt a gafarrons, és una paraula en valencià, que també existix en francès amb altre significat com a cognom també, i ací a la ciutat de Valéncia era d'origen gitano, la deien els gitanos, però ve de l'aragonès, jambo. En català es diu jan.

    Vicent Adsuara i Rollan

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: