Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

30 Relats, 142 Comentaris
25532 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
El meu bloc és: Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 24-03-2019 | Valoració: 10

    M'ha semblat un conte de tema negre, però el més important no és l'etiqueta, que jo desconec, el més important és l'ambient d'angoixa que es respira, o parles i fas la teua representació amb excelència o ets mort.
    Molt bo, una mena de analogia amb la vida, la sort que tenim els que creiem en Déu és que sempre hi haurà una obra nova, com en una partida d'escacs, o com en els escacs, fins que trobes la més addient.

    Una abraçada a Xàtiva des del barri de Russafa de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 24-03-2019 | Valoració: 10

    M'ha semblat un conte de tema negre, però el més important no és l'etiqueta, que jo desconec, el més important és l'ambient d'angoixa que es respira, o parles i fas la teua representació amb excelència o ets mort.
    Molt bo, una mena de analogia amb la vida, la sort que tenim els que creiem en Déu és que sempre hi haurà una obra nova, com en una partida d'escacs, o com en els escacs, fins que trobes la més addient.

    Una abraçada a Xàtiva des del barri de Russafa de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    És complicat de comprendre, jo tinc l'avantatge de que he estat en ambdós discursos, però ens llegirem i comentarem de totes les maneres, si em publiquen el que propose.

    Bé, bona nit.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Què més espiritual que l'amor, no hi ha espiritualitat amb odi o enveja, jo havia coincidit o millor, havia sentit els llavis de la meua dona, però d'una manera amorosa.
    Ara sé que no volies explicar això sinó sentir Déu o l'espiritualitat, però quan escrius ja se sap, cadascun fa fill seu els mots llegits, ara, disculpa, et deixe el dret a defendre't de la meua interpretació.

    Una altra vegada disculpa.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Als quatre o cinc anys és on el xiquet s'enamora de la mare i estima al Pare, però immediatament ha de tindre un enllaç tàcit amb una dona, que serà, amb pretendent, la representació de sa mare, i després passat açò, que és el complex d'Edip arriba una dona lliure que s'enamora del nostre desig sobre ella, fins que fa que nosaltres ens n'enamorem també, i aixina es passa el complex de castració, açò en un baró. Però pot passar que per herència familiar ens enganxem del pare, aleshores no superem el complex d'Edip i esdevenim homosexuals passius, i si per vergonya normalment a no ser prou potent i passat el d'Edip podem caure en el de castració, aleshores som homosexuals actius, tot i que actiu i passiu és molt relatiu, perquè el d'on Juan té una base d'homosexual actiu.
    Les dones els passen a l'inrevés, però hem de vore en quin lloc estem més còmodes, jo vaig passar els dos complexos, però com que a la meua adolescència vaig anar a un col·legi d'hòmens els vaig oblidar, perquè en cada moment els passem ambdós complexes, inconscientment, fins i tot vosaltres, en aquest cas tu.
    Jo vaig tindre la sort des del meu punt de mira, que volia estar en el lloc heterosexual, la psicoanalista només obeeix el teu desig.
    Però tu seràs tan feliç com jo si acceptes la teua "manca", que diu Lacan, si ets capaç de viure amb la teua, com la de tots, insatisfacció.
    L'amor ho fa això.
    I sigues orgullós del teu cos de la teua ment i de la teua ànima, no deus res a ningú.

    Ens Seguim llegint i comentant.

    Un abraç ben fort des de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Va ser Joan Brossa qui va dir que les coses més útils del món eren les més inútils, per això sempre m'ha agradat aquest home. Arribar a la conclusió de què és l'útil i l'inútil és saber què és la veritat.

    Allò útil només no serveix per a amar.

    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Sempre cal donar gràcies, mil gràcies a Déu per tot el que tenim, potser perguem a algun ésser volgut, però és una prova del Senyor per a que trobem el veritable camí, que farem, quin dubte cap, amb els que volem i estimem.
    Molt bon conte, sembla un conte realista, i finalment acaba bé, que és el millor que pot tindre un bon conte.

    Una abraçada des de València

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Un bonic poema d'amor, per a mi la boca de la meua dona és de les parts del seu cos que més m'enlluerna, serà per això que hem coincidit en aquesta plataforma d'escriptura? Mai no ho sabrem, però l'amor romàntic ha de véncer sempre.

    Un abraç des de València

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Jo he segut hetero, després a la meua adolescència vaig esdevindre homo, i finalment després d'una anàlisi en l'escola de Lacan vaig esdevindre el que veritablement volia, estar en el lloc de l'hetero novament.
    El que vull dir-te és que és tan normal estar en un o en un altre lloc, potser no vas mirar a ton pare com a reacció de l'amor cap a la mare o simplement, no et calfes el cap, Tu estàs satisfet? Doncs del que estigues satisfet pertanys.

    Bon dia de l'orgull per avançat i salutacions des de València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Una vesprada o tarda, com dieu vosaltres al capvespre plena de resignació i de malenconia, però mentre es puga gaudir amb una bona tassa de cafè i un cigarret serà del tot satisfactòria, fins i tot per als que voleu la llibertat anys desitjada per vosaltres.
    Hui m'han aconsellat paciència en un assumpte, i és el que et consolaria, ja el simple fet de poder ecriure i poder-nos comunicar en la nostra llengua valenciana-catalana-balear per molts anys, en vistes a com s'estan posant les coses, ja és un plaer impagable, i amb una població de català-valencià-parlants de més de nou milions de persones.

    Tenim sostre, cafè i un tros de pa, ànims!

    Una forta abraçada des de València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Una vesprada o tarda, com dieu vosaltres al capvespre plena de resignació i de malenconia, però mentre es puga gaudir amb una bona tassa de cafè i un cigarret serà del tot satisfactòria, fins i tot per als que voleu la llibertat anys desitjada per vosaltres.
    Hui m'han aconsellat paciència en un assumpte, i és el que et consolaria, ja el simple fet de poder ecriure i poder-nos comunicar en la nostra llengua valenciana-catalana-balear per molts anys, en vistes a com s'estan posant les coses, ja és un plaer impagable, i amb una població de català-valencià-parlants de més de nou milions de persones.

    Tenim sostre, cafè i un tros de pa, ànims!

    Una forta abraçada des de València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 23-01-2019 | Valoració: 10

    El més important que pot tindre un home és la salut i aquests Nadals que a alguns els sembla un infern, però que ens alleuja de tota la tensió de l'any.
    Bonics versos que em fan pensar si algun dia ens faltara la salut o el Nadal. El caliu amb les nostres famílies ens fan oblidar antics odis i rancúnies.
    M'ha agradat i molt modern.

    Una abraçada des de València ciutat, de:

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 15-10-2016 | Valoració: 10

    I és que tot amor té un preu, ja siga l'amor romàntic, en què ens endinsem en una lluita contra el nostre rival, com en qualsevol acte sexual, ens cal un xicotet sotrac per a que el cos s'encenga i el consumem.

    Molt bon conte, m'ha divertit un munt i m'he imaginat a la Marta, una bella dona.

    Una abraçada des de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 27-08-2016 | Valoració: 10

    Jo pense que hem de pensar que podem pensar en fer la nostra realitat, i que en siga veritable, jo sé que aquesta idea no pot agradar-te, però quan et llegisc em venen ganes de fruir de la nostàlgia, de la fatalitat, i pense, he de dir-ho, fem la nostra realitat, tot i que l'inconscient és un babau, si li dius no, però sí, entén només no o sí, però no ambdues alhora.

    En fi, que m'he embolicat, una abraçada i gràcies per la teua obra aleshores.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 26-08-2016 | Valoració: 10

    Més que l'esgarrifança de la mort jo veig la nostàlgia dels éssers xicotets, que vol dir estimats, volguts, la vida és un camí que el podem dirigir, i el podem dirigir cap a allò trist o cap a allò feliç, tot és qüestió de plantejar-s'ho.

    Una abraçada Sergi, feia temps que no et llegia i m'he retrobat amb tu amb dolor, doncs el teu relat és com la bona poesia, dels que fan sentir. Sentir és la paraula, la més important.

    Vicent

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: