Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

21 Relats, 91 Comentaris
9674 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El meu bloc és: La reconciliació. Bloc de Vicent Llémena i Jambet. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del català, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seves frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seva Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Petites joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 10-01-2014 | Valoració: 10

    En un futur com el que comencen a veure totes les persones els darrers anys ens podem esperar un final apocalíptic com el del conte, de fet una estampa així seria difícil d'oblidar, i és com una vella defensa de la memòria dels barcelonins salvant-se i preocupant-se per l'eternitat, molt bon conte, de fet fet pel·lícula el guió seria inenarrable, perfecte, magnífic, per a estar-se i veure-la la pel·lícula amb la família o el que en quede en la casa prop de la llar de foc i asseguts al butacó.

    Molt bo.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Magistral micro-conte d'una violació i és que hem arribat a un punt, tot i que sempre hem estat en un punt concret i violent, que el jovent no té el punt de recolzament en una figura eix que limite les frustracions, no m'estranyaria que en les guarderies passara el que tu has relatat tan magníficament, allò femení, la manca de límits és de tant en tant tallada d'arrel per allò masculí i, és en aquests moments que tot s'enfonsa i comença el nou començar després de fer-se tangible l'odi que ha creat aquesta neteja, espere que no arribe allò masculí a traure els canons mai perquè allò femení pose els límits en el sentit comú, per cert, el menys comú dels sentits.
    Un conte meravellós, angoixant i perfectament relatat en el que ja veia córrer els infants i la xiqueta pels corredors i l'escala, com si d'una bona pel·líucula o la vida real es tractara.
    Molt bo, espere que el fet d'escriure'l puga exorcitzar-lo.

    Una abraçada des de València

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Magistral micro-conte d'una violació i és que hem arribat a un punt, tot i que sempre hem estat en un punt concret i violent, que el jovent no té el punt de recolzament en una figura eix que limite les frustracions, no m'estranyaria que en les guarderies passara el que tu has relatat tan magníficament, allò femení, la manca de límits és de tant en tant tallada d'arrel per allò masculí i, és en aquests moments que tot s'enfonsa i comença el nou començar després de fer-se tangible l'odi que ha creat aquesta neteja, espere que no arribe allò masculí a traure els canons mai perquè allò femení pose els límits en el sentit comú, per cert, el menys comú dels sentits.
    Un conte meravellós, angoixant i perfectament relatat en el que ja veia córrer els infants i la xiqueta pels corredors i l'escala, com si d'una bona pel·líucula o la vida real es tractara.
    Molt bo, espere que el fet d'escriure'l puga exorcitzar-lo.

    Una abraçada des de València

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 09-11-2013 | Valoració: 10

    Jo sóc de culpable tant com d'innocent, d'innocent perquè a força de sentir els governants que jo he "posat" m'hi he cregut innocent del que ells feien, i culpable perquè quan un està a favor d'un governant és responsable del que fan.
    M'explicaré Carme, mira jo vaig votar només una vegada a la vida a un partit que va poder governar en termes de macro-govern, i aquest govern va seguir amb una guerra d'Espanya a l'estranger, no et diré quin partit, tots ho sabem ja, i no hi ha setmana o si més no mes, he de donar-me descans de la meua consciència, que no pense en el que vaig fer, jo sóc part no alíquota sinó part directa de la mort de tanta gent, jo també sóc culpable.
    I de fet en el fet d'existir som ja culpables, no com els que manen, ni tan sols com els executors que tenen menys culpa, però sí com una mena d'executor que ho sóc, jo he estat executor d'una guerra que no volia, tot i ser enganyat per un partit, d'ací la part d'innocència que em pertany també.
    No em considere un filòsof, però un de bo no vota mai, en el fet de fer política, un bon filòsof no la fa mai, en el fet de fer-la ja som de culpables.
    Tot i que Crist va morir pel fet de que no ens sentírem culpables d'existir, de llegir, de votar, de viure, però no ens oblidem mai viure és jutjar, i viure és ofendre.
    Ara la ignomínia dels qui ens enivien a una guerra fredament des d'un despatx és evident, no té nom.
    Una abraçada i dir-te que m'ha encantat el teu relat, però disculpa si em sent culpable per una sola vegada, perquè tots els dies intente no sentir-me d'existir, és un esforç que faig i fem sinó no podríem viure.

    Un fort petó d'amic i una abraçada i gràcies per passar-te per la meua casa, salutacions des de València de

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 09-11-2013 | Valoració: 10

    En paraules de carrer, hui anomenades de carrer i fora de la poesia i que en altres temps havien estat de la filosofia grega, sigues tu mateix, beu-te la teua sang com si fóra un got de vi brindat amb la mà esquerra, la de l'inconscient, la de la veritat.
    Molt bon poema i molt expressiu, i trobarem l'esquerra, el discurs de qui diu que vol ser escoltat i podar les diferències, tan necessari com molest si s'hi genralitza, però ja et dic, absolutament necessari, com tu bé exposes en aquest brindis al Cel.

    I dir-te que el bar "El parotet" existeix i està a l'Avinguda de la Plata de València, saps que parotet vol dir "libel·lula" en el català-valencià de la ciutat de València?
    Doncs ja ho saps, una abraçada ben carinyosa des de Russafa, València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 15-10-2013 | Valoració: 10

    Hola Aleix, acabe de llegir el teu nou conte, i no sé si prendre-m'ho com una crítica a tot el que està passant al vostre país o com una lloança, o potser siga, com bon escrioptor que ets una barretja de les dues coses alhora, de fet el turisme és el vell i nou cranc i càncer que pot portar-nos a la fi, amb o sense independència, perquè si no es fan polítiques lingüístiques adients i el turisme segueix creixent, per moltes arrels que assolim o reassolim en l'arquitectura de les ciutats, la llengua, el tret més important de catalans i valencians se n'anirà en orris, al meu poble ja va caure Oriola, després l'Alacantí, el Baix Vinalopó i ara està caient la ciutat de València.
    Jo no sé si una independència ens faria oblidar que no hem de deixar la llengua dels nostres pares i iaios, però el que sí sé és que el teu conte m'ha portat a la València, sense parlar d'ella, de la meua joventut, amb els seus carrerons vells i descrostats i la seua, per a mi i per a tu tant volguda llengua.

    Una forta abraçada i salutacions des del barri de Russafa de la ciutat de València

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 22-05-2013 | Valoració: 10

    Hi ha un tipus d'amor, per una altra banda irrenunciable que consisteix en el record, el record en aquest cas de cada estiu, cada lliçò que ens va donar amb el llenguatge inefable de l'essència.

    Una abraçada i seguix estimant Aleix

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 05-05-2013 | Valoració: 10

    Sí, sembla que l'amor és un prendre i donar sense donar massa importància a les formes, he, he, he...
    He rigut un munt de la manera que expresses la bipolaritat que arriba a ser trina entre gaudi, desig i amor, Eros, Thanatos i amor, m'ha agradat, perquè en el fons la parella, les parelles s'assemblen finalment fins en el nom.

    Una abraçada ben afectuosa


    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 05-05-2013 | Valoració: 10

    El que ens fa volar, Joan, és un món possible i impossible alhora que fa que visquem sota la paranoia masculina del viure, però sota la llibertat que ens dona ser peribles. Viure és l'únic que tenim i hem de transitar-ho. Eternament.

    Una forta abraçada a Mataró i a tu

  • Vicent Llémena i Jambet | 29-11-2012 | Valoració: 10

    ... el poema que ens duu a la primavera, quina meravellosa estació, tot i que ara la necessitem com mai per la crisi i per que estem arribant a l'hivern, no de les nostres vides, però si de l'any, i amb els apocalíptics, que no saben que no parla la realitat, sinó el seu instint de mort, és a dir, que veritat i mentida no és l'important del discurs sinó la seua intenció, amb la fi de la Història i el dia final del calendari maia.
    Ens fan falta poemes com aquest en els que canviem de vestit i ens fem més mimetitzats amb la natura, amb la família, amb l'entranyabilitat de la democràcia, que de ben segur, i pel teu poema ho sé, perviurà a la futrua aliança entre amo i ciència.
    En fi que m'ha agradat un munt que hages passat pel meu bloc i m'hages comentat, ja no sabia res de tu i sempre et tenia en el record, espere que tornes a comentar.
    Jo vaig fer un pagament dels meus articles, poemes i contes a la meua psicoanalista i em vaig desfer d'ells en format digital i en paper i també a la xarxa, i els hi vaig esborrar tots que els hi vaig donar com a pagament, estan ben guardats, però ja no són meus, ja no els puc tenir.
    I és per això que veus molts menys contes i escrits a la meua casa, però els refaré, de ben segur, lent però segur, com cal que visquem, fora del gaudi que ens fa anar tan veloçment.

    En fi ambelma, una abraçada i allò dit, a veure si publiques una altra cosa, t'espere, una abraçada i un petó d'amic des de València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 22-11-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest passeig per la Barcelona dels trenets i dels metros, i també m'ha dut a la memòria el trenet de fusta, de l'estació del pont de fusta que diem ací a València o anomenàvem aquella estació, jo que hi vaig anar quan era xicotet amb mon pare, encara recorde els Poblats Marítims pels que passava el tren fins a en dur-te a la platja de la Malva-rosa on després t'hi banyaves i prenies el sol i et podies prendre un sepionet i unes tellines als restaurants de la vora de la mar.
    Quins dies aquells remenant les golfes d'aquesta lameua família i la meua ciutat1

    Una abraçada valenciana i russafenca de

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 03-11-2012 | Valoració: 10

    El desig, el gaudi i l'amor com a ciment de tots tres amb la voluntat en moments determinats Sergi, són, tu ho saps el que conformen la nostra estabilitat, si has trobat una dona, segueix amb ella, tu sabràs millor que jo que l'estimes i que et farà ser una persona feliç.
    Et desitge tan si ja la tens com si està a prop teu la millor de les sorts, i amors, una abraçada d'amic que ja feia molt de temps que no ens llegíem, i és que estic una mica fora de RC, tot i que de tant en tant, o una vegada al més més o menys publique un relat, però ja només relats.


    Salutacions i gràcies per passar-te per la meua casa i dir-te que seguirem en contacte amb RC i espere que per molts anys, amic.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 28-09-2012 | Valoració: 10

    ... s'omplirà de geranis i de sol. Molt optimista aquest poema en el que et vesses amb tota la teua força pels camins de la nostra llengua, la que podem parlar des de Roses a Elx, passant per l'Alguer, l'Aragó, Múrcia i Perpinyà.
    Tenim una llengua que malgrat tot encara viu, i es parla i es parlarà, jo sóc optimista també, fixa't que ací a València ciutat encara es molt parlada.
    Sabies que al Carx a Múrcia, a la província de Múrcia es parla també el valencià?
    segurament va ser la repoblació de la Corona d'Aragó o els emigrants en certes èpoques de les comarques del Sud de la Comunitat valenciana que hi van anar.
    En certa època em contaven els iaios que a l'Alguer hi havia molta gent, els que hi anaven ho sabien i ho veien, que parlava la nostra llengua, i era una joia, deien, veure que tan lluny de la nostra casa es poguera un entendre's i parlar.
    Allò simbòlic, les llengües són un dels regals que la vida ens ofereix, jo que parle tres, amb el català-valencià, em sé ric en valors simbòlics, i tot i pensar que no sóc d'aquells que dominen quatre o cinc, cada volta que aprenem una llengua nova una part de nosaltres canvia, a mi em va canviar l'aprendre la de mon pare la meua manera de viure, ja pensava des de diferents punts de vista.
    Espere que no es perga aquesta visió de la realitat que no es contenta amb veure només una cara i aposta per una visió holística, seria tot un luxe.

    Bé hui et convide a fer la volta en Carro als Països Catalans com fa molt de temps es feia, no sé ara, no tinc dades però sembla que ja és una qüestió del passat, però tu i jo la tornarem a rememorar, a traure-la de la memòria col·lectiva.

    Una forta abraçada i fins un altre relat

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 28-09-2012 | Valoració: 10

    Mai no sabrem o potser si? els motius que van portar al protagonista al suïcidi o a l'assassinat, que ho deixes en suspens per a que ens adonem d'on pot arribar un amor, amb la disjuntiva, si era pel possible amant i per tant assassinat o per la bogeria d'estar massa enamorat, que també podia arribar a ser i per tant seria un suïcidi.
    Està clar que hi havia un amant, però amb la teua mestria ens ho deixes penjant.

    Bon relat, que m'ha fet gaudir i patir, les dues coses alhora, aquesta és la veritable literatura, la de suspens.

    Una forta abraçada

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 19-08-2012 | Valoració: 10

    Per un moment he olorat el no de la dona, potser que li diu que no vol fer l'amor o potser que, i açò és menys probable, li diu que ja no l'estima.
    Però es nota la gran estima de la dona i de l'home que per Edimburg passeja amb les botes calentes i fora tanta pluja i fred, com si l'escalfor de l'amor donara una fora on tot fóra més fred i inhòspit.
    Molt bon poema, lluny de casa a l'Escòcia dels guerrers indomables, a la Gran Bretanya d'allò enigmàtic, cruel i entranyable.

    Vicent

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: