Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

24 Relats, 107 Comentaris
11595 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
El meu bloc és: La reconciliació, històries trellat-i-folles. Bloc de Vicent Llémena i Jambet. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del català-valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seves frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seva Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Petites joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 12-03-2015 | Valoració: 10

    Molt bona declaració de principis, espere que els amos d'aquest país siguen condescendents amb tu, com ho han sigut amb mi per a poder fer servir la paraula d'aquest poble, encara, o que encara ho és, malgrat tot, però quan tingues un ensurt per motius de llengua, quan veges que et barren el camí parlant-la pensa que en la teua Odissea l'amo som nosaltres mateixos, l'altre, l'Altre, L'inconscient col·lectiu, Déu, Tot som nosaltres mateixos i no penses en una màtrix, no és tan simple, ho és més de complicat, molt més, gairebé tot és possible, fins fer la teua Odissea en català-valencià, en la nostra llengua catalano-valenciana.


    Malgrat tot.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 07-03-2015 | Valoració: 10

    Pense un sol moment, no més de dos minuts i diga'm: Què li pot passar en el pitjor dels casos? Res.

    ¡Vinga endavant xiquet! Seré masclista, m'hi diran, vull dir, però la vida és així, una dona sempre espera que el baró done el primer pas, si no és així és que no li convé, crega a aquest home que podria ser son pare. Perquè creu que existeixen les guerres? Per diners? No, per l'amor d'una dona.


    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 07-03-2015 | Valoració: 10

    Tot i què també entre Filias, Eros i Àghape hi és l'amor de Sofia, el veritable amor i que pot donar-se entre dos homens o dues dones, aquest és el veritable amor, que té a un pas el de Déu, i sé que vostè, que és jove, em dirà, quin iaio! Però li dic que per eixe camí, el camí de l'amor al saber, de gaudir pel saber està el comès del discurs histèric, tant en homens com en dones i no parle de sexe, que no té res a veure.
    Els altres quatre discursos són el de l'amo, en què vostè estarà sovint en fer l'amor amb la dona que estima, el capitalista, que li permetrà comprar-se un cotxe nou o un nou cederom o fer una empresa, l'universitari, que és el que gaudeix amb la veritat, tan vàlida com la de l'altre discurs, és a dir en un valor d'ús, i el de l'analista, que vol posar a l'histèric al seu veritable lloc, un bon lloc.
    O ha trobat vostè una dona o a si mateix, si és la primera premissa enhorabona i si és la segona també enhorabona, perquè tard o d'hora trobarà la seua dona.

    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüísstic.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 06-03-2015 | Valoració: 10

    Quan jo començava a fer els meus primers partits de futbol vam jugar la meua colla i jo amb ella amb un equip de la ciutat de València que s'auto-anomenava el Júpiter, no era el Júpiter vostre i segurament no estava el nom ni l'equip registrat, però va ser al primer equip que vam guanyar en un camp de futbol que era o ara és la meua casa i, jo jugant de número dos, vaig fer la passada al segon gol i el de la victòria; esporting de Russafa 2 Júpiter 1, quin dia més memorable, encara recorde el gol de Víctor el company que va rebre la meua passada.

    Una abraçada i dir-te que el teu conte m'ha fet recordar un munt.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 01-03-2015 | Valoració: 10

    Fa un regust entre amarg i dolç aquest poema, has agafat des que no et llegisc una gran fermesa, li he vist influències de Salvat Papasseit i de Lorca a més d'algunes més que per por a la pedanteria no les nomene, però m'ha agradat de veres, té entre eixa vitalitat del vitalisme de Lorca i la crudesa i llum de Papasseit.


    Molt bo amic Aleix.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 01-03-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat home! s'està vostè enamorant eh! Ja veurà com l'amor no és tan perfecte com la primera crida, però fa gust tastar-ho, endavant i a per la xicona!

    M'ha agradat la manera de contar-ho, curt, concís i clar.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 28-02-2015 | Valoració: 10

    Jo crec que sempre és una errada carregar amb diners els territoris més pobres, no per res sinó perquè com que no hi ha esperit capitalista i la Comunitat Valenciana no és que siga molt rica, està per la mitjana, com que no hi ha aquesta mentalitat els diners cauen en un atzucac.

    Dons si passa vostè per València el millor que podria fer és anar en Falles, és quan més gent valenciano-parlant hi ha, es respira més la valencianitat de la ciutat, pot anar vostè pel nucli històric i llogar una habitació al centre, pel carrer de Xàtiva hi ha dos o tres pensions bones i no massa cares, i de tant en tant mirar-se totes les falles del centre i baixar cap a Russafa pel carrer d'Alacant, que és al costat de l'estació del Nord, cèntrica ella, i mirar també l'ambient de festa i, mire el que li diré, en aquests dies no hi ha problema de robatoris, de furts de carteres, això ja no li puc dir, vaja amb comptes que hi haurà molta aglomeració de gent.

    Bé, una abraçada i bona estada a València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 27-02-2015 | Valoració: 10

    Ha relatat un episodi de la vida de la Humanitat dels més foscos, dels més dantescos, però amb el que la paraula vol dir de odi, ressentiment, fàstic, desesperança, terror, por, en fi un veritable infern, posant-se en la pell del pobre home, aquella víctima d'un botxí immoral. Molt bo, perfecte.


    Una abraçada i ens seguim visitant, des de València.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 27-02-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat la seua visió de la realitat de la seguretat, jo no sé fins a quin punt cal estar tan segurs i, que li ho diguen a vostè, que va perdre son pare als tres anys, ai! mare, la gent jove no sap el que és bo.

    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Per cert, una rectificació, no es diu "La meua Andalusia" si no el més clar "Andalusia" és molt curtet, és com un haiku.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Per cert, una rectificació, no es diu "La meua Andalusia" si no el més clar "Andalusia" és molt curtet, és com un haiku.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 22-07-2014 | Valoració: 10

    La pèrdua d'una persona a la qui estimes és d'allò més sagnant si no tens un saber, que va més enllà de la lògica, que et diu que la vida és eterna, que estem condemnats i premiats a viure i que podem, mentre tinguem una llapissera i un paper o un clarió i una paret, un lloc on escriure les nostres penes.

    La vida és així, una experiència, que és l'única, l'Única.

    Una forta abraçada a Andalusia, per cert si vas als meus contes veuràs que he fet un poema dedicat a la teua terra, es diu "La meua Andalusia".

    Ves i gaudeix i si no t'agrada doncs je en parlarem, he, he, he...

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-06-2014 | Valoració: 10

    Ha estat un feliç retrobament Eduard, això de tenir-te a RC, feia ja molts mesos que no hi publicava, no per res, més que això per la tranquil·litat dels blocs en què nosaltres som mig amos, mentre que ací no publiques quan vols, però com hauràs vist he deixat la meua obra de microcontes en aquesta plataforma.
    Un moixó perdut en un camí, assedegat, ple d'ira i de pietat, que va més enllà de tenir-les o no tenir-les, veient que les paraules són com equips de futbol, i perdona si he estat prosaic, però que només són entesos pel seu aficionat, i és per això que ens sentim sols, perquè sabem el límit inexorable de la paraula.

    Una abraçada Eduard i fins arreveure.

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 03-06-2014 | Valoració: 10

    Jo opine o sent que no em penedisc de res del que he viscut, arriba un moment en què penses que si no hagueres passat un moment roí tampoc no tindries els moments dels que ara frueixes amb joia.
    Bon poema, la vida, ens ensenyes passa ràpidament i cal mirar sempre endavant com la reflexió que jo he fet, si no ens ancorem en el passat i no vivim.
    La joia deu ser aquesta visió de futur, i de renovació de que vostè parla.
    .
    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València

    Vicent

  • Vicent Llémena i Jambet | 02-06-2014 | Valoració: 10

    ...és a dir, un home de bona voluntat.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: