Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

31 Relats, 155 Comentaris
28131 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 07-04-2020 | Valoració: 10

    La malaltia mental és una manera de gestionar l'angoixa, quan es fa crònica és necessari prendre calmants, més modernament antipsicòtics o organolèptics, fins i tot relaxants musculars o ansiolítics, segons la malaltia.
    Però la part positiva és que l'angoixa, que tots tenim, crònica o naturalment gestionada, valga la fal·làcia naturalista, l'angoixa crea, i crea des de vida, com la unió en l'amor, que no és més que les angoixes femenines i masculines juntades, crea des de la vida a l'art o a qualsevol faceta humana, ja Freud va escriure "El malestar a la cultura", en què ens diu que no hi ha moltes maneres de llevar-nos-la del damunt i manco si esta se'ns ha fet crònica, jo vaig provar la psicoanàlisi i em va anar molt bé, però normalment quan ja se'ns ha fet crònica cal, sense excusa, prendre des de organolèptics a antipsicòtics o ansiolítics, a prescripció mèdica a banda d'una teràpia, que fins i tot la conductista val, no et cregues massa el que jo escric.
    L'escriptura és la millor manera de desempallegar-se momentàniament i en un període llarg d'ella, i de veres, són els que estan atapeïts de palla que coneixen la ditxa de crear, que diu Kalil Gibran.
    Bon article, molt acurat tècnicament i denotativament, m'ha agradat i ens has donat dos quinzets del que és la malaltia mental, espere jo no t'haja decebut tampoc.

    Gràcies.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 06-04-2020 | Valoració: 10

    Les meues arrugues han vingut dels sentiments més foscos i visibles, hi ha persones que no s'enamoren i n'hi ha que no poden viure mirant el matar o morir de qui no s'enamora, jo sóc d'estes últimes, a mi l'amor m'ha fet entendre'l cap al món sencer. No podia viure sense amor. Ara, l'amor també fa patir, però patixes amb esperança, que és una agradable manera de patir, les arrugues les afaiçonem durant tota la nostra vida i ens reflectixen.

    Una abraçada des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 20-03-2020 | Valoració: 10

    El meu nom és Vicent Adsuara i Rollan.
    El meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet.

  • Vicent Llémena i Jambet | 19-03-2020 | Valoració: 10

    Llémena és l'ou del poll, i m'ho deia món pare quan jo era xicotet, pel tamany.
    I Jambet, que ens ho deia, també món pare al meu germà i a mi, junt a gafarrons, és una paraula en valencià, que també existix en francès amb altre significat com a cognom també, i ací a la ciutat de Valéncia era d'origen gitano, la deien els gitanos, però ve de l'aragonès, jambo. En català es diu jan.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 19-03-2020 | Valoració: 10

    El meu nom de naixement va ser Vicente, però com que a mon pare tots li deien, ací a Russafa, Vicent o Sento, que li vaig demanar valencianitzar-me el nom, al que em va donar el seu permís
    Rollan, que no Roldan, ve del cognom francès Rolland, hi va haver una emigració de provençals o francesos a Extremadura d'on és ma mare.
    I Adsuara és un nom que només existix a l'Aragó i al Regne de Valéncia, ve de la valencianització en temps immemorials del poble d'Azuara.
    Es pot dir que sóc un valencià que té la barreja espanyola en les venes.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 18-03-2020 | Valoració: 10

    Sí, he pregat a Déu per la teua dona i els teus i la meua i els meus. Jo pense que hem de pregar i resar a Déu per tot, pel Tot, nosaltres potser també som o podríem arribar a ser el virus de la Terra i cal demana-li a Déu trellat per a viure en el nostre planeta i Terra i per a que ens allunte del mal.

    Jo també he plorat beneint les nostres dones, família i món.
    Gràcies pel moment que m'has donat d'esperança.

    Una abraçada forta des de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 17-03-2020 | Valoració: 10

    No sé qui és la protagonista, però m'ha recordat a les Vestals del Temple d'Afrodita, que, com tota dona grega, havien de fer l'amor per diners i estos els donaven al Temple, les gregues una vegada a la vida ho havien de fer. En certa època, no durant tota l'Hèlade.
    Eren dones que tenien un alt sentit de la moral, malgrat les seues pràctiques, i com no, mantenien, com les monges godes, romanes o cristianes, llevat de les seues pràctiques, mantenien i mantenen la moral a una societat que se'ns esvaix.
    Grans dones les monges o Abadesses i les dones de Déu.

    Vicent Adsuara i Rollan

    M'ha costat llegir-te, es nota que tens un domini del català molt gran o del valencià, la veritat és que no sé exactament quina és la teua llengua dins del nostre domini lingüístic.

  • Vicent Llémena i Jambet | 17-03-2020 | Valoració: 10

    Com estan les coses m'has fet plorar de joia, de trobar-me per segona vegada a Déu en el dia de hui. Sí, com el sarment necessitem de Déu, què seria de nosaltres? i, no vullc ofendre ningú, ni a Déu, però que seria dels nostres desitjos sense Éll?
    Molt bon poema, certer, clar i auster, com es fa la bona poesia.

    Vicent Adsuara i Rollan

    Jo també tinc el batxiller i he segut carter, no et sembla una bonica casualitat? En fi, que havíem d'haver-nos trobat a esta plataforma literària, com no?

    Un abraç molt fort i ens seguirem llegint.

  • Vicent Llémena i Jambet | 25-01-2020 | Valoració: 10

    Potser un do en música siga la nota que més s'acosta a Déu, que serien els hòmens sense d'on, en i la música sense do?

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vaig llegir a la biografia de Juny de Colin Wilson, que el psicoanalista havia diagnosticat un càncer fals per a esperar la reacció positiva d'un pacient diagnosticat amb esquizofrènia, per això va sorgir el conte que el vaig dirigir cap al conductisme.

  • Vicent Llémena i Jambet | 19-05-2019 | Valoració: 10

    Jo també vaig agarrar-li el gustet a nuar-me a la platja a les dotze del migdia a l'hivern, però no era una platja de segona, era la Malva-rosa i la Patacona, platges centriques que estan al costat de la ciutat, fins que vaig conquerir a la meua dona, a partir d'ací com en un conte van vindre policies per a trobar persones nues, jo ja havia, més de cent vegades fet la meua faena.
    I dir-te que tenim a la nostra biblioteca dos fotografies, una a la part esquerra que representa el yin, mirat de front, que és Donís, i una altra a la dreta que representa el yang o Apol·lo.
    Jo, creu-me els tinc molta fe a aquests dos déus i m'han ajudat molt en moments en què els necessitava, i la darrera gran revolució pacífica la farà Donís, doncs ja hem entrat en el huitè any de Déu, Crist i Donís o de la Nova Era, tot i que cada cultura pot anomenar-lo al seu albir.

    Bé m'acomiade de tu, posant en valor el teu poema i la teua metàfora d'As d'oros.

    Una abraçada i ja ens seguirem comentant.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 24-03-2019 | Valoració: 10

    M'ha semblat un conte de tema negre, però el més important no és l'etiqueta, que jo desconec, el més important és l'ambient d'angoixa que es respira, o parles i fas la teua representació amb excelència o ets mort.
    Molt bo, una mena de analogia amb la vida, la sort que tenim els que creiem en Déu és que sempre hi haurà una obra nova, com en una partida d'escacs, o com en els escacs, fins que trobes la més addient.

    Una abraçada a Xàtiva des del barri de Russafa de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 24-03-2019 | Valoració: 10

    M'ha semblat un conte de tema negre, però el més important no és l'etiqueta, que jo desconec, el més important és l'ambient d'angoixa que es respira, o parles i fas la teua representació amb excelència o ets mort.
    Molt bo, una mena de analogia amb la vida, la sort que tenim els que creiem en Déu és que sempre hi haurà una obra nova, com en una partida d'escacs, o com en els escacs, fins que trobes la més addient.

    Una abraçada a Xàtiva des del barri de Russafa de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    És complicat de comprendre, jo tinc l'avantatge de que he estat en ambdós discursos, però ens llegirem i comentarem de totes les maneres, si em publiquen el que propose.

    Bé, bona nit.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Què més espiritual que l'amor, no hi ha espiritualitat amb odi o enveja, jo havia coincidit o millor, havia sentit els llavis de la meua dona, però d'una manera amorosa.
    Ara sé que no volies explicar això sinó sentir Déu o l'espiritualitat, però quan escrius ja se sap, cadascun fa fill seu els mots llegits, ara, disculpa, et deixe el dret a defendre't de la meua interpretació.

    Una altra vegada disculpa.

    Vicent Adsuara i Rollan

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: