Tots els tues relats són "preciosos", Albert. M'has deixat corprès. M'encanta l'amargor que desprenen "A tu i a ella" i "Nina", com són de fosocos i tristos. La melanconia que plasmes als teus escrits és deliciosa. D'altra banda aquest últim és dolçíssim i enormement tendre. No paris mai d'escriure.