undetants

0 Relats, 6 Comentaris
1018 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de undetants

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • undetants | 25-04-2007

    T'acabo de descobrir i he quedat impressionat. Ràpidament he anat clicant els altres poemes que tens publicats. Els he llegit i els he gaudit. Em sembla que avui he descobert un poeta. Dels de debò.

  • undetants | 07-04-2007

    Trobo que si aquest relat hagués estat escit amb ratlles curtes, seria, de ple dret, un poema.
    A banda de la forma, m'ha agradat molt el tema: el desig d'amor, pensat, somniat, anhelat, sense que tingui encara un rostre concret, una veu definida, una personalitat específica. Penso que potser sigui una de les formes més sublims, crues i esperançades d'exaltació de l'amor. Sublim, pel que té de desig de donar-se a un altre, quan aquest altre encara no saps ni qui és. Però també expressa, d'alguna manera, la crua realitat de la solitud. Una situació, però, viscuda amb esperança.
    Ai, l'amor!

  • undetants | 07-04-2007

    Nano, ho has clavat! (I no ho dic amb segones, hehe), Passió, desig, sexe, tendresa. Amor. Un relat deliciós, Eròtic, però no només eròtic. Poètic i vital. Les paraules ben posades, que sembla que flueixin soles, la tensió ascendent... i el cop d'efecte final, que dóna un nou sentit a la història però sense invalidar qualsevol altra lectura que n'hagis fer prèviament, abans d'arribar a la paraula "Pau".
    No us fan enveja aquets dos? No? Quina sort! A mi, sí.

  • undetants | 07-04-2007

    Que maco! Trobo que és una d'aquelles històries que et reconcilien una mica amb la vida, el món, la societat. He trobat genial la feliç combinació d'elements de realitat quotidiana (el futbol, les notícies del diari, l'ambient de bar...) amb la pròpia història de seducció. Molt ben construit. I tot plegat amb un rerafons de naturalitat, tolerància, complicitat i un bon rotllo gens forçat.
    Una mena d'harmonia que m'agradaria trobar més sovint pel carrer, al metro o a la cua del supermercat.

  • undetants | 07-04-2007

    És tan real que m'ha fet mal. I si no fos així, malament. Qui no ha conegut (o patit directament) situacions de suprem desengany semblants a aquesta? L'he trobat un relat viu, directe, vigorós. I colpidor. Com ha de ser.