Em va agradar molt quan el vaig llegir al repte. Però llavors no ho podia dir, ara doncs queda dit. Espero anar trobant-nos als reptes.

tendre i dur a la vegada. Potser sí qe cal ser realistes, però sempre mostrant una sortida; l'ametller florit.
Gràcies pel comentari

Generalement totes les poesies parlen de desenganys amorosos, de desitjos inabastables... en canvi tu fas un poema d'una cosa ben prosaica. El llenguatge és fresc i es llegeix amb un somriure als llavis.
Gràcies pel comentari

estic llegint el llibre "tos els contes" de Mercè Rodoreda i el teu relat, la seva estructura, la seva intimitat, les descripcions... en podria ben bé ser una perllongació. El fet que algú que escriu com tu faci un elogi dels meus contes té un valor afegit per a mi. Ens anem llegint!

Sí senyor, cadascú té els seus propis déus; un músic un futbolista... però n'hi ha que es mereixen aquesta denominació molt que que uns altres. I si hagués de triar un déu del teatre, no seria pas aquell que s'està a Roma!
També vaig participar en aquest repte. Susposo que ens hi continuarem trobant.
Salut!!

Un relat sensual,amb un punt de nostàlgia. S'ha de llegir amb calma i deixar que cada lletra, cada paraula i cada frasse et vagin penetrant suaumnet.
Gràcies pel comentari.

El vaig intitular "L'alegria que passa" en homenatge a Santiago Russinyol, que té una obra de teatre amb aquest mateix títol, i en la que també hi apareix un circ. Tot i això les dues històries no tenen res a veure.

Que palesa el poder d'una mirada, d'un gest.
Un plaer llegir-te!

Per aquest relat i pel que tu ja saps. Salutacions company de repte!

que no havia llegit el teu relat quan veig fer el nano. Però com bé dius tu, tenen moltes semblances. Fa temps que volto per RC però fins fa poc no vaig saber de la teva existència. Ens anem llegint!

encara no has aconseguit lligar-te la cotilla...i ara venen els torrons! jajaja..
Gràcies pel comentari. He llegit el teu poema. T'he de dir que la poesia no és lo meu, però m'ha agradat llegir-te.
Salutacions!!

que em sonaven; acabo de veure que fins i tot t'hi vaig fer un comentari. Collons de memòria! bé, els he tornat a llegir i m'han tornat a agradar.

Descrius una relació entre dues persones molt diferènts, amb interessos i caràcters gairebé oposats. Potser per això s'atrauen tant. Segurament és una situació que es dona amb molta freqüència.
Unes quantes observacions:
Després e cada guió de diàleg hauries de començar amb majúscula, no?
"Plovia a bots i a barrals aquella tarda d'octubre quan ens vam conèixer." millor: Aquella tarda d'octubre, la que ens vam conèixer, plovia a bots ibarrals"
"Anaves corrent, entrenaves per la marató de París, volies baixar de les dues hores quaranta minuts. Eres disciplinat, anaves cada dia corrent des de..." dius dues vegades molt seguides "anaves corrent" El primer jo el trauria.
"més salvatge i animal" no és una redundància? jo treuria "animal"
"La gent que no et coneix creu que ets un nen de ..." hi falta una coma després de coneix.

què tal? vam coincidir en aquest repte, si no recordo malament, em vas guanyar, eh? Sí senyora, un relat molt ben portat. En contraposició als objectius grandiloquents i lapidaries, com les que fan referència a"salvar el món" hi ha aquells més modestos, del dia a dia, com el de la velleta. A mi m'ha agradat, però no facis gaire cas del meu comentari, no en sé gaire de comentar, i no és falsa modèstia.
Ens anem llegint, i potser tornarem a coincidir en alun altre repte.

Vam coincidir en aquest repte. Recordo que, quan el vaig llegir, no em va quedar massa clar qui era qui, o si era present o passat en aquesta història. Veig, pel que diu Uq, que l'has retocat. Val a dir que el vaig llegir sense perstar-hi massa atenció però. Em sembla que hi ha alguna frase que hi faltaria alguna coma. Saps? crec que, en el fons, quan llegim un relat, ja ho fem una mica predisposats a que ens agradi...o no, segons qui en sigui l'autor, no creus? ...i sí, el teu m'agrada. Com poden canviar les coes amb pocs minuts! el teu relat ho deixa ben patent.
Una abraçada a una de les meves comentaristes habituals.