Doncs, sí. Ben bé li van donar carbasses al primer. Un mor abandonat. L'altre, de remordiments. Què és pitjor?

Molt de contingut. Vola lliure, ocellet! Mai seràs presoner si dins teu no hi ha gàbia.

M'ha encantat. M'agrada molt els sons repetits. La poesia és un joc i personalment m'encanta, sembla críptic, però és preciós. Endavant!

M'he hagut de llegir el poema diverses vegades per apreciar com n'es de bonic. Molt ben recomenat, m'encanta el títol per començar, es despren molt bé el conflicte emocional de voler plorar però no permetre-ho i certament et produeix compassió, de veritat, molt ben trobat. Després el poema, doncs el que més em sorpren es la coherencia, el relat, la historia que expliques en pocs versos... com un petit gest d'afecte pot desencadenar un gran plor guaridor en algú que té tants nusos dins seu.

gràcies pel teu comentari, no en rebo masses i el teu és força elogiós, amb la qual cosa té doble valor. Seguiré llegint els teus relats, doncs aquest teu sobre el vent ha estat molt interessant. Jo parlava només de comel vent m'abraçava en un moment determinat. Tu pel que llegeixo en l'amplia descripció que fas, coneixes realment aquest ens invisible però tan present a les nostres vides i protagonista i actor secundari alhora en molts episodis de la nostra historia vital; el vent. Una abraçada també per a tu i ens seguim llegint!

Hola Joan! Gracies pel teu comentari al meu darrer poema, la veritat es que em fa molta ilusió saber que a algú li produeix sensacions allò que he escrit. El mateix m'ha passat amb aquest poema teu "La papallona sense ales", uff, per començar el titol es molt gràfic i emotiu, et fa sentir compassió per un animal tan bell. Després l'escrit trobo que caça molt bé amb l'esperit del titol i descrius amb bellesa poètica un relat de superació molt comprensible i alhora molt coherent. Trobo que és molt important que hi hagi un missatge o un contingut darrera d'un poema, i el teu el té i emociona. Felicitats i et seguiré llegint!

Aquesta poesia es preciosa. Es tan tendre, tan pura, tan sincerament senzilla. M'agrada molt com escrius, de veritat, creu-t'ho, per a mi, que tampoc soc cap gran expert, tens moltissima sensibilitat, un talent impressionant, un vocabulari amplissim i... M'agrada sobretot quan jugues amb les paraules (sons repteits i conceptes relacionats per a redundar). He estat una bona estona llegint alguns dels teus escrits i la veritat, no entenc com tens tan poques lectures ni comentaris. Apa, una salutació i ens seguim llegint!!! (per si no ha quedat clar, ja tens un admirador)

...jo tinc els ulls verds! No estaras parlant de mi? De totes formes, molt bonic. Pero això de banyar-se a l'hivern...uf, quin fred!!
:-DDD

molt maco

La por no es dolenta. Ens posa les piles, ens fa estar alerta. A que no t'ho havies plantejat mai així? Dons et revelaré un secret: la por pot ser una bona aliada. Nomes cal saber usar-la al nostre favor. Pel que dius venen uns bons canvis a la teva vida, intenta viure'ls amb els ulls ben oberts, amb el cor a cent i deixant que les coses flueixin. No tinguis por de no estar a l'alçada de les circumstàncies, (perquè obviament hi estas), i molta sort en aquesta nova etapa de coneixement personal. La universitat es el moment de coneixer la llibertat. Siauuu :-DD

Jo ara et diria que passis d'ell i busquis algu que sàpiga que existeixes. Des de fora veiem molt fàcil que hauria de fer la resta de la gent, pero es inevitable dir que aixo que comentes ho sent tothom. Enamorar-te d'algu que no et correspon es tan comú com respirar. I de fet sòn moments, aquests en que el cor s'emociona, que ens sentim vius de veritat. I aixo es el que ens enganxa, no el que faci l'altre, sino el que sentim nosaltres. Apa, una abrassada i a enamorar-te tant com puguis!! :-DD

Hola! M'agrada molt com escrius, de veritat! M'agrada com sones de directe, pero alhora les paraules son molt pulides, tens molta riquesa lèxica i sona bé. El mes important es que tingui sentit, que s'entengui el que vols explicar i en aquesta peça ho has aconseguit (en d'altres teves que he llegit a vegades em perdo...). Les teves paraules tenen molta força i mola molt! chauuu

18 anys i ja et sents envellit? ostres, no se que dir, nomes que quan mor una etapa en comença sempre una altra.

histories tristes de gent a qui la felicitat se'ls ha anat tornant amarga. Com ha passat...ai, qui ho sap com l'amor va devenint dolor...

quan ens sentim sols i buits, necessitem tornar a les nostres arrels, a la nostra essència per tornar a donar sentit a la nostra vida. Els llocs especials son una bona manera de retrobar-nos.