Aquest escrit m'ha arribat, tanta fragilitat davant els altres, em recorda, en part, a mi mateixa. Quasi em poso a plorar. M'agradaria, ara mateix, abraçar-te i dir-te que en sóm tantes les persones fràgils per ser sensibles... però no canviaria la meva fragilitat, una part tan íntima de mi, per res del món. No m'endurirà ningú, no deixaré que ningú em canviï. Em mereixo ser com sóc i sentir com sento...

Que res faci que et converteixis en estàtua de sal.

Que no se't clavi mai al cor un encenall de glaç, que de mica a mica et geli per dintre i ja no puguis plorar mai més.

Petons,

Shikra

Hola Unaquimera,

Es tot un plaer llegir-te perquè saps què vols dir i com expressar-ho. He descobert relats fa molt poc i la veritat és que és tot un món per descobrir. Això m'obra una finestra enorma amb moltíssimes noves possibilitats d'escriptura que ni tan sols m'havia imaginat. Sempre escriuré essent concient de la meva mediocritat, ja que vosaltres sóu uns mestres i un mirall per a mi. I tu, especialment, que t'he de dir, ets boníssima