Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

480 Relats, 1429 Comentaris
258582 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Em sento com una font d'emergència instigant el meu cervell a descobrir massa coses arraconat. Si les meves il.lusions vitals, que són la vida i l'amor, em fallen, sóc trist, ensopit i tremolós davant els grans maleïts himnes falsos que provoquen les veus odioses dels qui promulguen tan sols i creen, al mateix temps, la set, la fam, la maleïda guerra,... aquells qui no mereixen res de res, els amos, els fratricides, els virtualitzadors, els tecnòcrates,... però si la vida i l'amor em somriuen, això em fa oblidar el parany desanimós que provoquen. Tanta informació, tanta mediocritat televisiva, tant de control matusser... no. I em sembla a mi, o bé, millor dit asseguro, que s'equivoquen expressament.

Dins de la meva soledat enorme, últimament em manquen forces per a parlar. Però seguiré lluïtant, treuré forces d'on pugui, em respectaré tal com sóc i aguantaré sabent que mai hi ha un final, que tot perdura en essència i faré la meva xafogosa vida més alegre, sempre hi ha algú, sempre un viarany que duu a algun lloc inesperat, potser agradable, on agradablement em dirigeixo, no em fallaré a mi mateix doncs fallaria a tanta gent amb qui he compartit coses... l'amor, l'amor és l'únic en el que crec.

M'agraden molt Balzac, Pío Baroja, Charles Baudelaire, Charles Bukowski, Camilo José Cela, Miguel de Cervantes Saavedra, Paulo Coelho, Homer, Alejandro Jodorowsky, Jack Kerouac, D.H. Lawrence, Ramon Llull, Naguib Mahfuz, Henry Miller, Joanot Martorell, Quim Monzó, Edgar Allan Poe, Philip Pullman, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Bram Stoker, J.R.R. Tolkien, Virgili, Voltaire,...

Els meus activistes preferits són Rosa Luxemburg, Ghandi, Nelson Mandela, Malcolm X, Desmond Tutu, Kropotkin,...

Biològicament sóc força partidari de Darwin, Lamarck,...

Els filòsofs que més admiro són Immanuel Kant, Krishnamurti, Locke, Karl Marx, Montesquieu, Friedrich Nietzsche, Plató, Sòcrates,...

Sóc un gran admirador de Miles Davis, Charlie Parker,...


Agraeixo a Aleix de Ferrater, d'aquí de relats, la idea d'escriure la següent poesia meva al meu mur:

MUR INVISIBLE

Mur que t'estens
en l'infinit,
quina és
la teva incògnita
que mai et veig?

Alegria i sorpresa?
Somni o tristor?
Res d'això?
On ets, mur?


Sergi

Últims relats de Sergi Elias Bandres

Últims comentaris de l'autor

  • Sergi Elias Bandres | 23-07-2014 | Valoració: 10

    La soledat pot tenir horitzons genials. Més encara quan som conscients que hi ha molta gent que està sola. Jo crec en aquell u que formem tots/es els/les solitaris/àries del món sencer.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 23-07-2014 | Valoració: 10

    L'embruixament de les paraules pot ésser màgicament desconegut i positiu. Esgrimeixes una petita poesia que m'ha recordat algun vers de Black Sabbath. I m'ha agradat! : )


    Sergi

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Si, en saben massa, de seduïr. És molt bona la interpretació real que escomet contra la mala causa!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Però realment creus en la divinitat? ... Jo crec que això és que creus en tu mateix. Sinó, el món terrenal es fa manca de sentit per a la persona, siguem al purgatori, a la Terra, o bé a la terra.

    Bé, t'he reptat humilment com crec que haig de fer, les paraules són infinites, imagino que tot també.

    Records, Josep!


    Sergi: )

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Som coses petites que ens movem pel món, qui sap quants han deixat la seva pròpia terra! I sempre ( o no en altres casos ) hi ha el retorn. Viatjar enriqueix molt l'ànima! Escriu i agafa cultura! Si et ve de gust, és clar!

    Per cert, benvingut a relats!!!!!!!!!!!!!!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    És obvi que en una gran urbs, actualment, els edificis ancestrals siguin no aïllats de les vanguàrdies d'edificis més moderns o d'actualitat sòrdida. L'arquitectura vanguardista commou massa a les masses, et lloo per la teva tasca de relats on s'hi veu plasmada una història que no ha de ser mai trencada! XD!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Això em recorda l'Edat Medieval. És increïble com s'ha posat de "moda" el Medievàlia a Catalunya. Suposo que mirem enrere i tenim raó. Fa temps que no només aprenem de la vista a la cultura, de la parla i de la bona vida, qui sí, qui no.

    Sona polític, però el poble es mena i distreu per si mateix. Jo tinc una malaltia al cos que no em permet, de moment, viatjar, i les ganes que en tinc! Només de veure aquestes fotografies... tot llueix!

    Sembla que tornar enrere, a voltes, no és tant difícil. És precisament això el que ens dóna vida! : )


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Em sembla molt bonica l'expansió de la informació que dónes en una web com aquesta. No cal ser cristià ni catòlic per estimar patrimonis on hi queda reflectida la cultura. Així és de bon abast. Veig que saps molt bé el que significa la cultura en aquests dies de contradiccions polítiques que ens fan amarrar a un sí i un no que podrien frustrar moltes esperances, doncs en tres segles canvia tot molt.

    T'ho dic, sense saber si tu ho ets o no, doncs jo no sóc religiós, ni partidari de les polítiques que arriben a ésser un cúmul d'errors on la ciutadania representa la víctima, i tots els polítics virreis de vés a saber què.

    Merci per les teves aportacions culturals, enriqueixen l'esperit.

    Amablement,


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    L'amor adolescent és difícil, tant per unes com pels altres. La mala bava la té qui no és capaç de comprendre's, doncs no comprèn l'altra o l'altre. La idea romàntica de l'amor i la seva dificultat rauen en què la societat ho divideix en cicles per edats, i no hauria d'ésser així, doncs els que pretenen ésser evidents fan de l'amor teoria, antropologia, sociologia, factors econòmics,... la gran trampa d'aquest món.

    El millor és sentir-se lliure! XD!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 22-07-2014 | Valoració: 10

    Tota una passejada pel món del poti-poti. Està clar que qui gasta infla les institucions d'aquí i només faltaria que Wall Street es plantés al port olímpic de Barcelona per unes olimpíades a Madrid. XD! Qui és guiri ens fa pobres i qui és polític també! Sort que l'Aznar sap fer footing! I food tinc el Rajoy! Molt bona empescada, Aleix!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 18-07-2014 | Valoració: 10

    T'escric aquí el comentari a la paret blanca. De fet és un repte d'autosuperació que vaig escriure fa anys, sense l'explicació, que és més recent. Sabem que en aquest món hi ha barreres infranquejables. M'agrada molt el to místic o espiritual o el que sigui, que si l'èter, això, o allò. De fet admiro les teves paraules doncs l'oblit i el record es mesclen en una positivitat enorme, universal, transcendental i fins i tot un sentiment de protesta que crec que compartim.

    Una abraçada, Aleix! Quan pugui et comento!


    Sergi: )

  • Sergi Elias Bandres | 18-07-2014

    Gràcies pel teu comentari a la paret i la seva explicació, que com has endevinat és una reflexió. Si, perquè aquestes poesies les vaig escriure i enquadernar sense èxit fa uns quatre anys, i vaig creure temps més tard que mereixien una reflexió. La primera que ho intueixes i ho raones ( quina deducció! : ) ) ets tu.

    I, doncs, si. Marx m'hauria considerat un romàntic passat de moda. Has llegit a Novalis? Té els Himnes a la Nit. És molt bo. Només l'he fullejat, i això que d'informació d'ell en tinc des dels 15 anys i ara a punt dels 36 no me'ls he llegit!

    Crec que l'Evaristo es cabrejaria o somriuria. Sé que li agradaria. Tenim tantes idees, els humans, que se'ns escapen de les mans. Nietzche l'entendria molt bé, Freud n'escriuria una apunts i Pink Floyd m'enviarien a la merda! Jejeje...

    Merci. Quan pugui et comento! XD!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 30-06-2014 | Valoració: 10

    El final m'ha escomès... mai, potser, deixaré d'existir... pot fer ressonar en mi multitud de dubtes... però deixo això a part.

    Realment no sé si sóc tendre, no sé seduïr, no em miro llibres per a saber com es lliga, el sexe ben poc que m'atrau, l'amor el sofreixo en soledat.
    Sé que això sona a contradicció sobre el que s'estima segons el teu relat i simplement dic, sincerament, el cúmul de realitat que fa que la teva prosa hagi temptejat en mi una trascendència pura i màgica: la dels fenòmens casuals, aquells que espero sota l'ombra d'un existencialisme que m'omple i em buida el cor i cervell, els meus.

    I seguiré trontollant: t'he descrit una realitat directe de la meva personalitat.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 30-06-2014 | Valoració: 10

    Quan un, una,... qui sigui... té encarida la vida a voluntat del seu mal destí, broda les seves seqüències com pot, i si és honrat, no s'acomoda essent això impossible davant el fet que expliques, sinó que marca l'aventura de qui desitja, de la senzillesa, d'olorar un prat, del rierol com a joia, dels amics del ramat, i, fent vida, mai s'atura. Bona ànima que fugí.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 26-06-2014 | Valoració: 10

    Molt bona trama amb fantàstics acoloriments de suspens i del temor final lligat al començament. El joc de les trenes s'enduu un esperit que haurà de renéixer, després d'aquesta derrota. M'ha agradat molt el relat.


    Sergi : )

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: