Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

484 Relats, 1439 Comentaris
260765 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Em sento com una font d'emergència instigant el meu cervell a descobrir massa coses arraconat. Si les meves il.lusions vitals, que són la vida i l'amor, em fallen, sóc trist, ensopit i tremolós davant els grans maleïts himnes falsos que provoquen les veus odioses dels qui promulguen tan sols i creen, al mateix temps, la set, la fam, la maleïda guerra,... aquells qui no mereixen res de res, els amos, els fratricides, els virtualitzadors, els tecnòcrates,... però si la vida i l'amor em somriuen, això em fa oblidar el parany desanimós que provoquen. Tanta informació, tanta mediocritat televisiva, tant de control matusser... no. I em sembla a mi, o bé, millor dit asseguro, que s'equivoquen expressament.

Dins de la meva soledat enorme, últimament em manquen forces per a parlar. Però seguiré lluïtant, treuré forces d'on pugui, em respectaré tal com sóc i aguantaré sabent que mai hi ha un final, que tot perdura en essència i faré la meva xafogosa vida més alegre, sempre hi ha algú, sempre un viarany que duu a algun lloc inesperat, potser agradable, on agradablement em dirigeixo, no em fallaré a mi mateix doncs fallaria a tanta gent amb qui he compartit coses... l'amor, l'amor és l'únic en el que crec.

M'agraden molt Balzac, Pío Baroja, Charles Baudelaire, Charles Bukowski, Camilo José Cela, Miguel de Cervantes Saavedra, Paulo Coelho, Homer, Alejandro Jodorowsky, Jack Kerouac, D.H. Lawrence, Ramon Llull, Naguib Mahfuz, Henry Miller, Joanot Martorell, Quim Monzó, Edgar Allan Poe, Philip Pullman, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Bram Stoker, J.R.R. Tolkien, Virgili, Voltaire,...

Els meus activistes preferits són Rosa Luxemburg, Ghandi, Nelson Mandela, Malcolm X, Desmond Tutu, Kropotkin,...

Biològicament sóc força partidari de Darwin, Lamarck,...

Els filòsofs que més admiro són Aristòtil, Immanuel Kant, Krishnamurti, Locke, Karl Marx, Montesquieu, Friedrich Nietzsche, Pitàgores, Plató, Sòcrates,...

Sóc un gran admirador de Miles Davis, Charlie Parker,...


Agraeixo a Aleix de Ferrater, d'aquí de relats, la idea d'escriure la següent poesia meva al meu mur:

MUR INVISIBLE

Mur que t'estens
en l'infinit,
quina és
la teva incògnita
que mai et veig?

Alegria i sorpresa?
Somni o tristor?
Res d'això?
On ets, mur?


Sergi

Últims relats de Sergi Elias Bandres

Últims comentaris de l'autor

  • Sergi Elias Bandres | 23-08-2014 | Valoració: 10

    És molt bonic. M'ha encantat. Quina sinceritat tan afalagosa!

    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 23-08-2014 | Valoració: 10

    És un relat hiperrealista. Sí, el que provoca l'absència d'algú estimat que ha mort i de l'estupefacció histriònica del moment pot ésser això o d'altres coses, no tant fortes o pitjors. La sort que depara la vida ens pot deixar amb un cor molt i molt fatigat, injustament.

    Gràcies pel comentari!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 18-08-2014 | Valoració: 10

    M'agrada força la teva manera d'exposar aquesta situació... sembla que, de relat en relat, tan sols parlem de la crisi. Potser valdria fantasiejar de tant en tant... bé, és el que penso. Gran relat.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 13-08-2014 | Valoració: 10

    Són uns bons haikús, frescos i naturals. S'endinsen en la contempació i la comoditat de l'esperit, cosa que trobo fenomenal, a més de la seva construcció.

    Gràcies pel comentari!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 11-08-2014

    Un gran i senzilllament agradable esbós de claredat i d'allò de quan se'n diu que ara em toca a mi i no faig cas si em molesten.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 11-08-2014 | Valoració: 10

    Et puc dir que trobo a faltar contemplar la mar des de la sorra. Els miralls que fa, les ones que s'apropen, el bany, un llibre,... ho trobo a faltar molt. I també la muntanya.

    És un gran poema, qui ho té a prop, ho gaudeix. O no, doncs no s'adona de la subtilesa que emmarques tu del que representa tot això en els teus propis versos. Felicitats.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 07-08-2014 | Valoració: 10

    Un estil poètic romàntic força abominable, amb molta força a les paraules, de desig i necessitat extremes, al límit. Ets un gran poeta romàntic.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 07-08-2014 | Valoració: 10

    Si! Jo sí que ho sé! En la cort de porcs d'humanitat que som! Que fins que no aprenguem a distingir els porcs com es mereixen, les porquetes i els porquets som totes i tots nosaltres! XD! Crec que la cosa va per aquí... de tota manera i com em podràs comprendre, les escoles són infinites!

    Gaudeix, m'ha agradat molt el relat!

    Amb admiració,


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 06-08-2014 | Valoració: 10

    Bé, et diré el que penso. M'agrada molt Isaac Asimov per a cabbussar-m'hi, també. De fet, no sé quina és exactament la intenció del relat. Jo crec en la naturalesa i crec que per ella mateixa es pot autoesdevenir en pau. Són teories ( un apunt ) del que m'ha ensenyat la vida, que és tot un yin-yang, almenys la meva. T'animo a que escriguis molt doncs no ho fas gens malament i tot sigui bo per a conservar la nostra cultura. Així doncs: ànims i endavant!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 06-08-2014 | Valoració: 10

    Imagino que la Mare Natura deu estar bastant emprenyada amb l'ésser humà destructor. Imagino que tenim la sort de ser naturals, i que ella ens sabrà comprendre. De caos sempre n'hi ha hagut, i ara salta l'emergència perquè ens fem mal a nosaltres mateixos. Sí, l'ésser humà és egoïsta per naturalesa. Espero que la que ens va fer es faci càrrec de la situació, sinó, seguirà tot cap a pitjor. Ha caigut l'ésser humà en la seva pròpia trampa? No. L'univers també és caòtic, ningú en té la culpa i jo crec en el dia en què la força natural començarà a brillar. Així, malgrat totes aquestes realitats, l'esperança jo la baso en la "mà" que ens va fer.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 06-08-2014 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu to crític d'aquest relat cap a les andròmines supèrflues que utilitzem els humans obeïnt galantejos que no ens imposen del tot i hi ha qui creu que això dóna vida. Luxe? Hauríem d'anar totes i tots despullats i potser, no ho sé del cert, ens mostraríem tal com som.

    Agradabilíssim relat i bona escomesa sobre aquest tipus de coses que no serveixen, a parer meu, absolutament per a res.


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 31-07-2014 | Valoració: 10

    L'acer dels bancs hauria d'ésser oxidat des que es van inventar. A la merda Stalin, de pas. Els bancs haurien de donar menjar i beure, i els polítics a fer de pagesos i prou de maltractar la terra. Això és la contundència amb que m'explico aquí.

    És un relat bellíssim, jo també penso molt en aquestes coses. Putu món que ens desequilibren. Condemnats a mort haurien d'estar els de les butaques. La ràbia que sento. No em vull imaginar què diu el codi penal sobre el quart món i què se'n compleix o no!

    Salutacions del Sergi, un més, com tu i qualsevol! Sé que hi ha massa llibertats i especulacions que maten.


    Sergi : (

  • Sergi Elias Bandres | 31-07-2014 | Valoració: 10

    No sóc independentista. Tampoc sóc federalista ni republicà, i, per res del món, feixista. Sóc anarquista.
    Penso que tot va de mal en pitjor perquè els governs enganyen el poble, aquí i a qualsevol lloc de la Terra. El poder només dóna més poder. Estic a favor de qualsevol tipus de cultura que no sigui violenta i que no violenti a res ni a ningú.

    No crec en el 9-N, no crec en cap Estat. Però vet-ho aquí: crec que la democràcia mundial segueix essent possible! Un món, un poble! : )


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 29-07-2014

    "Després el mur es despulla" ho pots fer servir tan com vulguis!


    Sergi : )

  • Sergi Elias Bandres | 28-07-2014

    Les guerres han sigut sempre i seran o cessaran, no ho puc dir doncs no ho sé... hi ha tanta superpoblació que fa esgarrifança només de pensar les multituds de gent que sofreixen per una cosa o per una altra.

    La filosofia humana, no pas la política, hauria de ser als parlaments on es prenen les decisions, però hi ha molt matusser, vet-ho aquí. Són éssers infrahumans.

    Salutacions!


    Sergi

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: