Foto de perfil de anarkal

anarkal

490 Relats, 1446 Comentaris
263611 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agrada molt Joaquim Amat-Piniella, Bukowski, Céline, Kafka, Tibor Fischer, Kerouac, Melville, Terenci Moix, Quim Monzó, Mercè Rodoreda, Salman Rushdie, Tolstoi,... moltíssimes i moltíssims! D'aqui relats també.

Per a meditar m'agrada llegir a Jiddu Krishnamurti.

M'encanta escoltar John Coltrane, Miles Davis, King Crimson, Bob Marley, Arnold Schöenberg, Bruce Springsteen, Neil Young, Frank Zappa... i molta de brillantíssima música.

Estic molt interessat en el que s'amaga dins l'odissea psicològica escrita pel seu caos explicat de maneres tant diferents. Em pregunto fins i tot si és tan necessària com es documenta en molts texts i volums.

M'agrada dibuixar i pintar.


Sergi : )

Últims relats de anarkal

Últims comentaris de l'autor

  • anarkal | 11-10-2014 | Valoració: 10

    Esplèndid, una estona molt natural que he passat rialler gràcies a la teva dolçor a
    l'escriure. Felicitats!


    Sergi : )

  • anarkal | 09-10-2014 | Valoració: 10

    ... pitjor que l'L.S.D., vaja, així acabaven els alquimistes, morts. Jo, en la meva adolescència vaig ser un alquímic de l'L.S.D., cosa que em va dur, de veritat, seriosos problemes dels quals ara, als 36 anys, em queden seqüel.les.


    Sergi : )

  • anarkal | 07-10-2014 | Valoració: 10

    Que trist, dona, buh... quin sofriment! A mi a vegades em passa. No t'ho pots imaginar com si fos un gat? I quant de romanticisme... i positivitzar-ho amb una poesia medieval de flauta travessera? Vaja... que... si és que no és ficció. Sinó, molt d'ànim i força!


    Sergi : )

  • anarkal | 05-10-2014 | Valoració: 10

    Crec que has descrit perfectament el que es perdia la Mercè Rodoreda, que va tenir molts problemes per resoldre el seu íntim cas si parlem d'això.

    Jo entenc que et va fascinar tot el que veies per allí, i tot el que després no hi és es perd amb massa pressa. I no és teu, però si, és un cas a resoldre. Jo també espero que el resolguin.


    Sergi : )

  • anarkal | 30-09-2014 | Valoració: 10

    Gràcies per l'escalfor. El meu membre s'ha posat ben dur. Escrius l'erotisme d'una manera que m'ha deixat ben atònit! XD!


    Sergi : )

  • anarkal | 29-09-2014 | Valoració: 10

    Entenc la teva perspectiva adornada amb el teu art d'escriure fenomenal. Ara bé, tot i estar gairebé completament d'acord amb tu, Aleix, jo penso que tanta estelada i tant d'orgull català d'aquest poble nostre que regeix, enten-me, la dreta, estan fent que l'opinió del que ara és quasi tota la resta d'Espanya miri això amb certa sorpresa, amb enteniment, amb amor, qui més qui menys amb odi,... a mi el que no m'agrada és la proporció elevadíssima d'esperances polítiques a Catalunya doncs crec que després hi pot haver un cert declivi aquí, mentre l'esquerra espanyola va guanyant punts. Sé que és el poble, però anirem a votar polítics, no sentiments. Tinc aquesta por. Fa goig una estelada aquests dies, però... després? Una frontera? Espero que ens sapiguem entendre entre tots. La teva ética rotunda és brillant, per cert.


    Sergi : )

  • anarkal | 29-09-2014 | Valoració: 10

    Jo dic que l'amor és difícil tal i com s'entén. Crec en l'amistat, en l'amor de l'amistat.

    Són paraules dolces, tendres, molt expressives, arriben, arriben allí on han d'arribar, profundament.


    Sergi : )

  • anarkal | 25-09-2014 | Valoració: 10

    Quin mareig! XD! Potser l'Obama té la mateixa estora i ni s'hi fixa de lo còmode que viu! En tot cas, m'ha entretingut i agradat... la paradoxa del final, per cert, és interessantíssima!


    Sergi : )

  • anarkal | 24-09-2014 | Valoració: 10

    Jo crec que fas una bona crítica a la persistència inhumana a la que ens tenen acostumats dins el cercle contemporani i amb unes vistes de futur que qui és allí dalt no sap que fa ni que coi passa.

    Un bon retrat subliminal i realista de la situació del planeta on vivim. Felicitats.

    Agraït de llegir-te:


    Sergi : )

  • anarkal | 22-09-2014 | Valoració: 10

    Potser ho interpreto malament, no en tinc ni idea: jo hi veig un sarcasme contra el seu sarcasme... si la cosa va d'humor... em pilles en una altra gal.làxia!

    En tot cas, les interpretacions dubtoses són a vegades confusions, i el relat està molt ben amanit, però, psicològicament... bé... en definitiva... no acabo d'entendre el relat.

    L'expressió m'ha semblat genial.


    Sergi : )

  • anarkal | 17-09-2014 | Valoració: 10

    És el món, així com rutlla, que qualsevol s'esvera per res i busquem una llum quan tenim el Sol i la Lluna.

    Però ni de nit ni de dia no aprendrem mai com aprendre... a ser nosaltres.


    Sergi : )

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Si ens esgarrapem a nosaltres mateixos és que tenim picor! I les ferides es curen! XD! Quin mestre, l'Aleix, oi?


    Sergi : )

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Molt senzillament admirat, et trobo molt versat amb en Quim Monzó.


    Sergi : )

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Una lluna amb una escala d'acer? Em sorprens i afalago els teus versos tan ben amanits de lletra sàvia.


    Sergi : )

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    T'otorgo amb el cor el meu petit premi nobel de la pau d'aquesta matinada, doncs només te'l puc otorgar simbòlicament, això si, amb extrema admiració.


    Sergi : )

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: