Foto de perfil de anarkal

anarkal

485 Relats, 1439 Comentaris
260987 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
jo no sóc cap meu autor preferit, el que passa és que no sé com esborrar-me'n. no tinc autors preferits per un criteri propi d'equanimitat.

Últims relats de anarkal

Últims comentaris de l'autor

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Si ens esgarrapem a nosaltres mateixos és que tenim picor! I les ferides es curen! XD! Quin mestre, l'Aleix, oi?


    Sergi : )

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Molt senzillament admirat, et trobo molt versat amb en Quim Monzó.


    Sergi : )

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Una lluna amb una escala d'acer? Em sorprens i afalago els teus versos tan ben amanits de lletra sàvia.


    Sergi : )

  • anarkal | 31-08-2014 | Valoració: 10

    T'otorgo amb el cor el meu petit premi nobel de la pau d'aquesta matinada, doncs només te'l puc otorgar simbòlicament, això si, amb extrema admiració.


    Sergi : )

  • anarkal | 23-08-2014 | Valoració: 10

    És molt bonic. M'ha encantat. Quina sinceritat tan afalagosa!

    Sergi : )

  • anarkal | 23-08-2014 | Valoració: 10

    És un relat hiperrealista. Sí, el que provoca l'absència d'algú estimat que ha mort i de l'estupefacció histriònica del moment pot ésser això o d'altres coses, no tant fortes o pitjors. La sort que depara la vida ens pot deixar amb un cor molt i molt fatigat, injustament.

    Gràcies pel comentari!


    Sergi : )

  • anarkal | 18-08-2014 | Valoració: 10

    M'agrada força la teva manera d'exposar aquesta situació... sembla que, de relat en relat, tan sols parlem de la crisi. Potser valdria fantasiejar de tant en tant... bé, és el que penso. Gran relat.


    Sergi : )

  • anarkal | 13-08-2014 | Valoració: 10

    Són uns bons haikús, frescos i naturals. S'endinsen en la contempació i la comoditat de l'esperit, cosa que trobo fenomenal, a més de la seva construcció.

    Gràcies pel comentari!


    Sergi : )

  • anarkal | 11-08-2014

    Un gran i senzilllament agradable esbós de claredat i d'allò de quan se'n diu que ara em toca a mi i no faig cas si em molesten.


    Sergi : )

  • anarkal | 11-08-2014 | Valoració: 10

    Et puc dir que trobo a faltar contemplar la mar des de la sorra. Els miralls que fa, les ones que s'apropen, el bany, un llibre,... ho trobo a faltar molt. I també la muntanya.

    És un gran poema, qui ho té a prop, ho gaudeix. O no, doncs no s'adona de la subtilesa que emmarques tu del que representa tot això en els teus propis versos. Felicitats.


    Sergi : )

  • anarkal | 07-08-2014 | Valoració: 10

    Un estil poètic romàntic força abominable, amb molta força a les paraules, de desig i necessitat extremes, al límit. Ets un gran poeta romàntic.


    Sergi : )

  • anarkal | 07-08-2014 | Valoració: 10

    Si! Jo sí que ho sé! En la cort de porcs d'humanitat que som! Que fins que no aprenguem a distingir els porcs com es mereixen, les porquetes i els porquets som totes i tots nosaltres! XD! Crec que la cosa va per aquí... de tota manera i com em podràs comprendre, les escoles són infinites!

    Gaudeix, m'ha agradat molt el relat!

    Amb admiració,


    Sergi : )

  • anarkal | 06-08-2014 | Valoració: 10

    Bé, et diré el que penso. M'agrada molt Isaac Asimov per a cabbussar-m'hi, també. De fet, no sé quina és exactament la intenció del relat. Jo crec en la naturalesa i crec que per ella mateixa es pot autoesdevenir en pau. Són teories ( un apunt ) del que m'ha ensenyat la vida, que és tot un yin-yang, almenys la meva. T'animo a que escriguis molt doncs no ho fas gens malament i tot sigui bo per a conservar la nostra cultura. Així doncs: ànims i endavant!


    Sergi : )

  • anarkal | 06-08-2014 | Valoració: 10

    Imagino que la Mare Natura deu estar bastant emprenyada amb l'ésser humà destructor. Imagino que tenim la sort de ser naturals, i que ella ens sabrà comprendre. De caos sempre n'hi ha hagut, i ara salta l'emergència perquè ens fem mal a nosaltres mateixos. Sí, l'ésser humà és egoïsta per naturalesa. Espero que la que ens va fer es faci càrrec de la situació, sinó, seguirà tot cap a pitjor. Ha caigut l'ésser humà en la seva pròpia trampa? No. L'univers també és caòtic, ningú en té la culpa i jo crec en el dia en què la força natural començarà a brillar. Així, malgrat totes aquestes realitats, l'esperança jo la baso en la "mà" que ens va fer.


    Sergi : )

  • anarkal | 06-08-2014 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu to crític d'aquest relat cap a les andròmines supèrflues que utilitzem els humans obeïnt galantejos que no ens imposen del tot i hi ha qui creu que això dóna vida. Luxe? Hauríem d'anar totes i tots despullats i potser, no ho sé del cert, ens mostraríem tal com som.

    Agradabilíssim relat i bona escomesa sobre aquest tipus de coses que no serveixen, a parer meu, absolutament per a res.


    Sergi : )

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: