A veure, jo diria que el més important de tot és una cosa que, curiosament, no es menciona en tota aquesta discussió estèril sobre paraules massa o poc explicites i erotisme fi o no tan fi.
Al meu entendre, el problema d'aquest relat, no és que utilitzi els mots “polla” o “figa”, el problema és que és, senzillament, dolent. M'explico :
Primer: el tema no és original. Certament això, en principi no vol dir gran cosa, però donat que el relat no té res més que aquesta anècdota eròtica, es fa previsible i avorrit.
Segon: donat que només parla d'això, podríem esperar que almenys la forma fos treballada, original, preciosista, o senzillament que estigués molt ben escrit. No entraré en detalls, però és evident que no és el cas.
Marylin, em sembla bé provocar al personal amb temes extrems ( de fet m'agrada fer-ho ). Però això no vol dir escriure com si ho féssim a les pareds d'un lavabo públic.

Estic segur que si t'hi poses seriosament ho pots fer millor.

Salutacions.

Si la solució dels problemes de l'humanitat depenen d'un vividor disfressat de messies com el Sun-Myung Moon, estem arreglats ! Un relat on intentes fer apologia de la secta Moon, de manera subtil però inequívoca ( potser per què quan ho has intentat de manera més franca, la gent t'ha parat els peus ).

Això ja per si sol seria reprovable, però que utilitzis l'obra del Tolkien és senzillament, intolerable.

Agosarat això de fer del suïcidi un motiu poètic. Agosarat i reeixit .

Felicitats, un bon relat .

( mira el teu mail )

D'aquest poema m'ha agradat més el contingut que la forma. No vull dir que la forma no estigui bé ( tampoc t'ho sabria dir, no sóc poeta), però el que sí que crec que el contingut destaca per damunt de tot. És un poema àgil com algun company més amunt ja t'ha dit, però en cap cas penso que sigui “massa real”. Al meu parer no hi ha rés és massa real.

Salutacions.

Un relat molt ben trobat. Amagués perfectament la sorpresa final sense enredar al lector, només induint-lo a pensar cap un camí equivocat per tal que al final somrigui en adonar-se'n de que les coses no eren com ell/a imaginava.

Felicitacions.

Bonica xifra el 70. La suma de tots els seus divisors ( 1,2,5,7,10,14 i 15 ) és superior a ell mateix ( els seus divisors sumen 74 ), el nombres que tenen aquesta propietat s'anomenen nombres abundants.

Els número abundant senar més petit és el 945, i a partir del 20.161 tots el números sencers poden ser escrits com la suma de dos números abundants ....

I per què totes aquestes explicacions? Doncs per desitjar-te un bon aniversari, ben abundant en coses bones. ;)

( i recordar-te que els propers números abundants són : 84, 88, 90, 96, 100, 102 ... )

Un curiós poema dedicat a la causalitat, i potser al determinisme. M'agrada sobretot el final, “en el temps, sense cronologia”, és deliciosament ambigu, què és el temps sense cronologia?

Salutacions.

M'ha agradat aquest relat. Una història que és com un petit conte clàssic, amb un final prou reeixit.

Salutacions.

Molt interessant, aquest poema.
Has sabut trobar-hi el punt just : ni gaire explicit ni incomprensible. Té un aire especial, una mica místic, una mica inquietant. He trobat especialment reeixits els dos primer paràgrafs.

Salutacions.

M'agrada molt, per la senzillesa sobretot, però també per la coherència d'aquestes accions/reaccions. Encara que sembli una ximpleria, trobo especialment commovedor allò de : “Em dius , t'escolto” . Hi ha molt poca gent disposada a escoltar i per tant, realment escoltar gairebé al pas que anem, es podrà considerar una prova d'amor.

Salutacions.

Els miralls no menteixen. O això sembla. M'agrada aquesta mena de poema/autoretrat on el mirall agafa protagonisme. El darrer paràgraf, realment molt emotiu .

Salutacions.

Un relat simpàtic, una situació que més o menys tothom ha experimentat, la primera ressaca. Els amics, l'entorn i finalment, el que realment li dona aquell punt d'originalitat al relat: la menció al llibre preferit del protagonista: el mecanoscrit.

Salutacions.

Les emocions, positives en aquest cas, no són patrimoni d'un moment aïllat, també, com molt bé expliques en el relat, poden perviure en el temps mitjançant el record. Dues imatges ben descrites, enllaçades per la mateixa protagonista i pel record; molt bé.

Salutacions.

És un relat molt tendre. Al començar la lectura he sospitat que “ella” era un gos. Després he vist que no, i al final encara m'has sorprès. He rellegit el relat; és un relat molt ben pensat, sense gaires pistes però sense enganys. Un relat ben dolç que, com a “amo” de dos gossos, em toca molt especialment.

Salutacions.

Astoradora i poètica referencia a la malaltia ( flor negra, rosa maligna -càncer interpreto jo- ) que contrasta amb imatges d'alliberament ( desert, estels, garlandes ). La lectura m'ha tramés un sentiment agre-dolç . Un poema molt maco.

Felicitacions.