Que jo sàpiga, tant el Gerard com jo ens sentim més catalans que espanyols, però per coses de la vida el dia que vam començar a parlar per primera vegada ho vam fer en castellà: ell em va veure cara de parlar en castellà i jo li vaig veure cara de parlar en castellà. I vam començar a parlar en castellà, tu. Ho vam intentar deixar (el castellà) perquè sempre tallàvem les converses amb els amics parlant en castellà i flipaven i deien: "vosaltres dos com és que parleu en castellà?". Però va ser molt xungo i ho vam deixar córrer, i continuem parlant en castellà i la gent continua quedant-se parada i preguntant: "com és que parleu en castellà?".
Doncs bé, tot aquest rollo (quasi dura més que el relat) era per poder dir:
Molan las historias tío! Son muy variadas y entretenidas, a ver si vas sacando más! Nos vemos!

Ei, tu per aquí!! M'he llegit tots els teus relats; aquest és el que més m'ha agradat, és molt real i m'he rigut bastant. També m'he rigut en l'Història d'una obsessió, jaja.
Per cert, m'ha fet gràcia això de la teva biografia de la línia de l'horitzó entre el mar i el cel perquè també apareix en l'últim relat que acabo de posar. Doncs res, fins aviat!

M'encanta que escriguis en un context bíblic d'aquesta forma respectuosa, senzilla i bella.
I m'agrada també que el missatge que vols donar també sigui bíblic (Salm 51, 18-19, no és això?)... òbviament, no parlo de la Bíblia com a Llibre de normatives, sinó a quelcom més profund que pel que veig tu ja deus haver captat.
Endavant!
L'afegeixo als preferits.

He llegit "Hi ha gent que..." perquè el recomenaves a l'autor d'"Acte de fe"...

Ara sóc jo el que et recomano que llegeixis un relat meu, "La belleta Maria", que també tracta sobre la fe.

Gràcies i fins aviat!! Vaig a mirar els altres relats teus...

Ignasi

Estimar és patir, però patir amb sentit.

Ja m'ho temia, que no debia ser Sant Boi de Llobregat... aquí els nadals no tenen massa d'especial, almenys en el sentit de extern (internament, el nadal pot ser especial en qualsevol lloc). Gràcies per conterstar-me!

només saludar a l'altre ignasi de la web, aquell que va fer que, en proposar com a nick "ignasi", em sortís allò de "no és possible" o algo per l'estil...
fins aviat amic homònim!

Ho sento, no l'he llegit perquè és bastant llarg, però m'ha fet gràcia que aquest sigui l'únic relat de tota la web en què el protagonista es diu ignasi (com jo).
gràcies!

M'ha fet gràcia que, al buscar "ignasi" (el meu nom), m'hagi trobat amb aquestes línies...
Quina llàstima que no siguin per a mi!
No?

(ho haig de reconèixer, aquest és un comentari d'aquells que es posen per a que et llegeixin els teus relats...)

M'ha fet gràcia que el lloc sigui el meu poble.
Perquè és Sant Boi de Llobregat, no?

Per cert, una sort veure nevar, perquè no passa sovint...

m'encanten les pizzes amb xampinyons!

Inspirat en les profecies de Sant Malaquies? hehe

Només hi ha una coseta, cap al final, que no m'ha acabat de... diu que guanyar-se el cel és esforç... jo diria que més que esforç, és gràcia. És clar, l'esforç és demanar la gràcia, però és Ell qui ens escolta i ho fa tot en nosaltres...
Bé, tampoc vull semblar massa tiquismiquis...

En fi, que m'ha agradat.

M'ha agradat!