en aventura i d'embolic en embolic. Em sembla fabulós que vagis posant una mica d'ordre en aquesta casa de mags i embolics... però estic preocupada pels efectes secundaris d'aquell pot vermell que va prendre la nostra "Alícia", perque el teu personatge em recorda Alícia en el pais de les maravelles només que aquí és en el país dels embolics. Estic impacient per llegir la continuació!
Enhorabona...

reflexions que tan ben estructurades ens dones a conèixer les teves inquietuds i tan sols em queda animar-te a que tiris endavant el projecte: és una gran feinada però intueixo que estas prou enganxat al personatge com per seguir posant fill a l'agulla sobre aquesta novel.la històrica. Jo vull encoratjar-te per que ho tiris endavant!

troballa que he fet: el teu conte és fascinant i ple de vida, una vitalitat que va més enllà de les paraules i els sons. "Només es pot matar allò que vol morir" Tens tota la raó. Enhorabona, perque el teu relat fa eriçar la pell.

el teu relat: vas endinsan-te en les peripècies de l'escriptor fins que trobes que aquest inspector quotidià és un babau que no deixa fer al nostre escriptor. El més alarmant és el final. Bon "FI". Ha estat un plaer trobar-te!

espero que aviat facis la continuació perque vull saber que li passarà a la protagonista després de prendre´s el líquid del pot vermell de manera tan inconscient. Molt bon relat i ple de suspens, enhorabona!
Reb una abraçada encoratjadora molt forta!

ventafocs del segle XXI. M'ha encantat perque és molt dinàmic, agitat i descriu molt bé els sentiments i pensaments d'una adolescent que vol viure la vida. Enhorabona pel teu relat i , reitero, que m'ha agradat descubrir-te.

i rialler que tens...una vegada més el teu protagonista s'ha "quedat compost i sense núvia": la senyora espevilada li ha pres la jaqueta. Et felicito un altre cop perque llegir-te és assegurar-se una bona estona!

Sí, unes reflexions molt enertades i un retrat socials molt verídic. He disfrutat molt llegin-te un altre cop...com sempre, un plaer!
Salut

a mi també m'agraden els relats senzills, que no siguin soporifers, que diguin moltes coses amb poques paraules, que tinguin imaginació i molta sensibilitat... en fí! de totes maneres i fent una reflexió paral.lela, em pregunto si t'agradarien els meus relats o estan en la banda dels soporífers. M'agradaria saber-ho! Enhorabona per aquest relat i compartir-ho amb nosaltres.

exposa amb molta lucidesa la situació actual després de la sentència i desprès del 10-J. Tots pensem... i ara què? Els polítics són nefastos perque tampoc saben què fer, segur que es plantegen la mateixa pregunta i no saben aportar cap resposta.
Un plaer llegir les teves reflexions!

tristesa , enyor i a la vegada, valentia per tal de saber oblidar amb molta dignitat. Al menys tot això és el que m'ha inspirat a mi el teu text. Un plaer llegir-te.

autocrítica...però no deixis mai que aquesta sigui destructiva: viu, riu, observa i racionalitza fins que al final arribis a la conclusió que ets única i intransferible. Recorda sempre aquesta dita anònima: "Tot el món veu el que tu sembles, però, només alguns saben qui ets".
Seguiré llegin-te

Aquest poema ben podria ser una oració adreçada a tots els Déus que en el seu nom han deixat que vessi tanta sang innocent. Et felicito per l'idea d'enviar aquest missatge como qui l'envia en una ampolla i el tira al mar. Et seguiré llegint...

tan ben escrita i exposada...Penso exactament com tu respecte a aquestes pastors, líders de la corrupció que ens envolten i ens cremen les il.lusions.
Enhorabona i una vegada més constato que és tot un plaer llegir-te!

com és el foc...Ara feia temps que no visitava el teu espai, i com sempre és tot un plaer: esclatant a la festa i a l'estiu. Una vegada més enhorabona!