ricardet

35 Relats, 33 Comentaris
8836 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Últims relats de ricardet

  • We are all dead (Tots estem morts).

    ricardet - 10-03-2019 - 94 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El silenci era més espès que un brou d'olla ple de substància, però ningú no podia reparar en això. They are all dead. We are all dead. més

  • Esquizofrènia, debilitat i la idea de Déu.

    ricardet - 05-03-2019 - 27 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Déu és la necessitat de la seua existència. Sovint ens sentim immersos en una gran buidor i soledat; sentim por i necessitem un Pare que ens òmpliga l’existència, ens acompanye i protegisca. Eixe Pare és Déu per a qui sent d’aquesta manera. En aquest sentit, algú va dir que els més fort més

  • El tango, la vida i la mort.

    ricardet - 12-01-2019 - 227 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    De sobte vas alçar el puny i vas rebre un tret en el crani com la gossa del jove indigent. La bala era autèntica i real. Sentires un murmuri vague: «Assassins! Assassins!» més

  • Al meu oncle Santiago

    ricardet - 13-11-2018 - 60 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El teu funeral, quan vas ser un octogenari, va ser civil, sense misses ni capellans, sense crucifixos conforme al teu pensar, amb pasdobles i poemes d’amor de Neruda que es repetirien pocs anys després en el sepeli de la tia Pilarín. més

  • Billy el Tocapilotes.

    ricardet - 17-09-2018 - 150 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Efectivament, en obrir els ulls en un lloc conegut, la sala de tortures de la Comissaria Central, el tal Billy li va pegar un altre colp dels que fan perdre el sentit. - Rojo separatista, ya te tengo de nuevo, solo que de esta sales metido en un ataud. més

  • Un detectiu amb sort.

    ricardet - 13-09-2018 - 463 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai de la vida va tenir una dona com aquesta que va tirar-se com una lloba cap el seu penis i començà a xuplar-lo fins que va estar a punt d’ejacular més

  • Vaig somiar

    ricardet - 28-08-2018 - 222 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Havies tornat, no sé com però tornaves a estar i em vaig posar a riure de felicitat. En el nostre petit món tan sols estàvem tu i jo. més

  • NO ETS NINGÚ

    ricardet - 28-08-2018 - 220 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un pressentiment et va fer saber que eres mort, feia uns minuts l’autobús havia acabat amb tu. més

  • La lamentació d'Amfortas

    ricardet - 19-08-2018 - 130 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    (Inspirat en "Parsifal" de Wagner) Sóc l'ésser més roí de la terra, el més miserable, el més trist. més

  • UNA XIQUETA EM VA CRIDAR DES DE LA FONDÀRIA DELS TEMPS

    ricardet - 02-08-2018 - 335 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Em trobava en un estat d’entreson. Enmig del silenci més pregon una veu de xiqueta menuda em va despertar dolçament: «Vine, pare, vine amb mi.» més

  • Què collons hi fot jo ací?

    ricardet - 25-07-2018 - 193 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    91 anys. Assegut a la mateixa cadira de sempre. Sense vista, ni quasi oïda, amb poques neurones, jo li parlava d’això i d’allò però no responia. De sobte em va agafar les mans i les ficà entre les seues. Em mirava molt tranquil i amb un gest d’alegria, que mai no oblidaré, que es més

  • El captaire i l'home bo.

    ricardet - 23-07-2018 - 113 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Fa molt de temps, en un país llunyà vivia un home que tan bo era que havia renunciat a tot per ajudar els pobres. Vivia sol per ser totalment lliure. No volia pertànyer a cap ramat. Hi havia heretat dels seus pares una caseta i unes terres de conreu. Encara que estaven situades en un lloc que li més

  • Pare, escolta'm.

    ricardet - 20-07-2018 - 383 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Tu ets mon pare i vas ser el meu primer mestre. Sense haver anat a penes a escola, vas ensenyar-me a llegir i escriure, a sumar, restar… i les paraules de la llengua que tant m’estime: pare, mare, germà, casa, rosa, cel, muntanya… més

  • El llop i la cerva.

    ricardet - 20-07-2018 - 251 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El llop li va dir: - Se m’acaba el temps. No em faries un bes? I la cerva va acostar el seu musell rosat al del llop i es van fondre en una abraçada eterna mentre va sentir-se per darrera vegada el cant del llop. més

  • Bèsties i bestioles que parlen i no deixen parlar. L’odi al català i Torra.

    ricardet - 18-06-2018 - 304 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Són realment unes males bèsties els qui han insultat al M.H. President de la Generalitat Catalana acusant-lo de nazi, xenòfob i racista. El que succeeix és que aquesta gent és summament inculta ja que desconeix Ramon Llull, creador del català literari i savi reconegut en moltes matèries per t més

Últims comentaris de l'autor

  • ricardet | 11-03-2019

    Gràcies per comentar. Efectivament el relat és el que expliques: somnis i tristesa. Hi ha també records del passat i la por a un futur que ens produirà dolor.

  • ricardet | 28-11-2018

    Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. El que he escrit no és ficció, sinó la trista realitat. Ma mare va morir fa 5 anys i abans d'això jo ja em sentia fatal veient la seua malaltia, el seu dolor. Després li va tocar el torn a diversos familiars. Són coses que sabem que vindran però que quan arriben fan mal. Mon pare, de 91, és el més gran de la família. Afortunadament està bé físicament, però va mal de la memòria. Ho ha oblidat quasi tot. Ara, el seu gust pel futbol persisteix. Sempre ha segut del València C. F. Ell va portar-me al camp per primera vegada quan jo era un xiquet. El València jugava a casa contra el Betis. Van quedar 2 a 1 a favor dels locals. Mon pare ho ha oblidat, però jo no ho oblidaré mai malgrat que no hi sóc aficionat.

    una abraçada a tothom.

  • ricardet | 15-10-2018

    El millor de la vida és insospitat. La resta és sols rutina.

    Gràcies

  • ricardet | 18-09-2018

    Gràcies, Nil. M'agrada mesclar l'oníric amb el real perquè la realitat té moltes direccions.

  • ricardet | 23-08-2018 | Valoració: 1

    No comprenc per què per defensar les teues creences has de faltar a les d'atri. Això denota falta de força en el que dius creure. Per mi, haurien abolir-se totes les religions, ja que són fonts de conflictes i substituir-les per una ètica universal basada en el Dret Humans. Les religions hi restarien per ser estudiades científicament, culturalment i no per fer-ne apologia ni menjar cervells als nens.

    salut i anarquia

  • ricardet | 04-08-2018

    Hola, Montseblanc . Jo crec que el problema és que no som educats en l'acceptació de la mort com a fet inevitable. Pràcticament és un tabú. Encara que sone dur. Hem d'educar-nos de manera que vida i mort siguen una parella unida, així no ens seria tan dur el cop que rebem quan s'acosta la mort; però crec que això és molt difícil. Encara i això hem d'aprendre a acceptar les coes com són. No ens queda més remei.

    Una abraçada

  • ricardet | 27-07-2018

    T'agraïsc molt les teues paraules i m'alegra saber que estàs bé - encara que la feina no sembla deixar massa calés -. Et desig molta felicitat i un toc rosa a la teua vida, Nil.

    una abraçada

  • ricardet | 24-07-2018

    Allò de la muntganya de la mort és invent meu. M'agrada molt el llop i el linx, Caputxeta.

  • ricardet | 22-07-2018

    Moltes gràcies als tres per les vostres paraules. Jo també sóc partidari del suïcidi assistit tal i com es practica a Suïssa. Som els amos de la nostra vida, del nostre cos... i ningú i hauríem de poder triar. Hi ha moments molts dolorosos en certes malalties que no tenim per què patir. Ni la religió ni el codi penal haurien d'estar per damunt de la llibertat de la persona.

    Per altra banda, Nil, som de la mateixa edat, jo un poc més gran, 58. No sé què pensaré quan arribe als 60. En el món hi ha coses molt boniques que gaudir. El problema ve quan es perd la capacitat de gaudir com passa amb certes depressions.

    En fi, moltes gràcies de nou.

    R.

  • ricardet | 05-12-2017 | Valoració: 10

    Esgarrifosa descripció d'un ser terrorífic.

    Ricardet

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: