ha de fluir lliure, natural, sense tantes complicacions i prevencions per un futur que ningú sap si lligarà els dos amants o els separarà encara més. La por no duu mai a enlloc. Estic d'acord amb Averrois i Llacuna. Una abraçada!

és el que ens permet construir alguna cosa que creix, es fa permanent i es transforma contínuament en una altra cosa semblant sempre, nova sempre, amb fidelitat i nocturnitat. ricard99

el que ens marca és amb qui despertem dins dels ulls i enfora del cos, a la banda del nostre braç, en silenci somriu... somriu si la desperto i li porto bones notícies: "estem junts". Bon poema!
ricard99

i ens volta pel cap... aquest és l'amor que no sap estimar... amb el cap és impossible i si la pell no frisa, l'ànima no estima. I tan és si és correspost... m'agrada molt el teu poema, m'ha entusiasmat i el rellegiré perquè com tot, repetint l'amor i la lectura aprenem a ser nosaltres. Una salutació, felicitats pel poema i el que ens diu! ricard99

És meravellós llegir-te i anar prenent força en un mateix el valor de l'estima, les raons de l'estima -fora de tota lògica, aquí, a prop i des de lluny- i seguir apassionant-me als teus versos que ens acaronen. Petons! ricard

perquè has vingut, i com sempre les nostres paraules són compartir i complicitat. Ja saps que et llegeixo, encara amb més il·lusió. Petons!