No calia la darrera frase per entendre de qué va el joc, no calia escriure: "I és que la política municipal és així a la meva ciutat: un tauler d'escacs mutilat", de fet és un reflex més o menys fidel de la nostra societat i prenent la frase d'en Robert Lee Frost: "els que tenen quelcom a dir, no poden o no volen; i els que no tenen res a dir no callen".
Malgrat tot segueixo jugant a escacs com a "freelance"... cada cop amb menys "força" però potser amb més "mala llet".
s@lut

estimació, discreció, espera...
quina intensitat s'expressen en aquestes línies, quan de desig, quan d'amor...

El temps efímer
que ens ha tocat
com a únic obsequi
en el camí mil·lenari
infinit pel temps dels temps
i finit per naltros.
--- --- ---
m'agrada la teva manera de veure la vida,
t'envejo!
voldria saber expressar el que sento
tan fàcilment com ho fas tu.
Ja saps...
imagino que avui no és un bon dia,
dec tenir les "catecolamines" per terra
...

els teus poemes em fas esgarrifar.
Quanta passió, quants anhels, quant desig...
Has pensat en publicar?

Si aquest batec que sento ...
---
voldria trobar algú a qui fes sentir el que espresses en aquests versos plens de vida, desig, sentiment, sensualitat...
Segueix sent com ets.