Foto de perfil de Remoh

Remoh

Barcelona,

22 Relats, 11 Comentaris
16472 Lectures
Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
No tinc una llarga vida que serveixi d'exemple per a ningú. Només vull viure tot deixant viure.

Últims relats de Remoh

  • Somni de primavera

    Remoh - 20-05-2016 - 242 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Durant la vida ens trobem amb moltes traves. Però sovint no ens adonem que són gràcies a elles que avancem. Es podria dir que la vida es un camí de traves i nosaltres només escollim la direcció o anclar-nos-hi o no. més

  • Desconectant

    Remoh - 04-10-2015 - 273 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El llarg camí cap a la reconexió més

  • Els moments

    Remoh - 04-03-2007 - 770 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tendresa i dolçor, tendre i dolça. Amb tocs amargs, mai empalagable... També sues sal i olores rosa. Però res d'això importa, ets molt més que olors, gustos i tactes... Ets tot aquest món, el que vull compartir amb tu. més

  • La flama

    Remoh - 03-03-2007 - 865 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Hi han dies que l'ànima et pesa, camines arrossegat pel terra, però és en aquest moments quan una frase reviu tot el que el teu cor amagava... més

  • Aquest vespre

    Remoh - 20-10-2006 - 898 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Què he de fer per que la no s'acabi aquest vespre? Moltes vegades ens fem preguntes. I moltes altres vegades aquestes preguntes ens porten a coneixe'ns millor, a avançar... més

  • Llavis dolços (2na part)

    Remoh - 19-09-2006 - 941 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Retrobament més

  • Un poeta estrany

    Remoh - 19-09-2006 - 848 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Saps? Dono una pasa i m'he n'adono que me'n queden vint-mil… Però no em canso… Sóc constant en aquesta lluita que és la vida. Sent conscient que sempre i sempre serà igual i que sempre ha sigut així… Passaran anys i planys, el món es cremarà moltes voltes abans que aprenguem, que no hem de aprendre res, només comprendre el que ja sabem… més

  • Llavís dolços

    Remoh - 23-08-2006 - 991 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Aquesta nit que t'he conegut i reconegut... més

  • Ara (i un altre cop)

    Remoh - 30-06-2006 - 914 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Semble que sempre estem disposats a cometre errors i pocs cops som valents, per disposar-nos a corregir-los. més

  • Camina, nada i vola!

    Remoh - 10-06-2006 - 854 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Camina, nada, o vola! Però no deixis mai de moure't, de canviar, d'aprendre... Pensa que ja tindràs temps d'estar quiet al cementiri... més

  • arrels

    Remoh - 09-03-2006 - 1017 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Torno a trepitjar la terra que m'ha vist créixer, el meu poble, la meva pàtria; un jardí em diu què sóc. Les arrels que surgeixen dels arbres que he estimat, d'on m'he alimentat. Amb els animals que he compartit aquesta terra i aquestes arrels em faig un, un animal més en un jardí florid per les esperances. més

  • Lluís Llach es retira

    Remoh - 18-02-2006 - 972 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una cançó de Lluís Llach... Un home que es retirarà després de tants anys de dir el mateix: visqueu! Un home que no estima un país, un home que estima tots els països i cap alhora. Una ment jove sempre dins la tendresa d'un cos amb nàfres dels anys viscuts. No pateixis, que malgrat el pas dels anys, ni tú ni les teves paraules no caduquen, tot segueix tant vigent com el primer dia, com la primera vegada que vas declar que no estimes un país ni llengua ni una cultura. Sinó una manera d'entendre què és un país, què és una cultura. Què hauria d'ésser almenys... Aquest deixar intuir que diu més i més intensament que qualsevol paraula cridada molt fortament. Aquesta veu potent que canta baixa per timidesa. Gràcies per existir, la teva veu morirà mai. més

  • Breu repos

    Remoh - 12-02-2006 - 778 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un petit grà de sorra. més

  • Premises del tren

    Remoh - 25-01-2006 - 839 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Què passa els Metropolitans que al matí hem de agafar la puntual Renfe? més

  • Podria estimar

    Remoh - 02-01-2006 - 812 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Hi ha tanta gent que abraçaria. Tanta pell que rosaria. Tantes ments diferent, intel·ligents, plenes, vitals. A tanta gent podria estimar i només sóc capaç d'estimar el meu ego. més

Últims comentaris de l'autor

  • Remoh | 04-10-2006 | Valoració: 8

    Molts entenen que viure es tenir-ho tot. Una casa, una bona feina, una relació estable... Però després que hagin passat els anys i hagin aconseguit els seus proposits molts se'n adonen que els hi falta alguna cosa... Res és com havin somiat, potser és perk el somni se'ls ha menjat i la por els ha consumit l'esperit. Carpe diem... M'agrada molt com escrius.

  • Remoh | 24-08-2006 | Valoració: 8

    Tots ens hem trobat en situacions semblants, que sembla, com dius tu, que la vida et porti i no alrevés... Però són fases que el temps canvia.

    Moltes felicitats per el teu primer relat, n'esperem més...

  • Remoh | 24-01-2006 | Valoració: 10

    Nina, no et conec, ni tant sols hem parlat. Però cada cop que et llegeixo alguna cosa desperta en mi, alguna cosa que no m'aprevia a pensar. Alguna cosa que ja sabia, però que tú m'expliques i em fas comprendre. M'emociono, penso que no estic sol. M'emociono i penso que ningú està sol. Que tots som capaços d'estar molt acompanyats, però desgraciadament també molt sols, rodeixats de persones i sols.

    Ets capaç d'escriure el que alguns ni ens atrevim a pensar.

    Moltes gràcies.

  • Remoh | 28-09-2005 | Valoració: 9

    No t'havia llegit mai. M'agradat molt de debò. Trovo que si aquests sabéssin llegir els hauries deixat avergonyits. Moltes felicitats!

  • Remoh | 28-09-2005 | Valoració: 10

    Sóc genial quan realment sóc jo. Quan tanco els ulls a la consciència i em torno encara més incult.

    Quant no intento ser valent ni fort, ni tampoc obedient. Quan deixo enrere tot el que m'han ensenyat i em torno una criatura menys previsible; quan sóc més humà.

    Quan deixo de predir i jutjar actes/persones. Quan veso i em deixo ser vesat.

    Oblido i respiro, m'abandono i em permeto ser viu.



    Pau

  • Remoh | 22-09-2005 | Valoració: 10

    Hostres estic glassat... noia quina força que tens! Tens la capacitat d'escriure uns quants mots i canviar la cara d'una persona quan els llegeix. Segueix descrivint sentiments que ho fas molt bé.

    Pau

  • Remoh | 19-09-2005 | Valoració: 10

    Moltes felicitats RainBow_CoLouRs trobo que has sabut captar perfectament lleugeresa d'una paraula tant sua i pesada alhora com llibertat. Si em permets una petita crítica, no crec que la lluna ens vigili, això és el que ens diuen perquè ens auto reprimim i no siguem lliures; la lluna plora mentre ens veu patint per culpa d'aquest món que em creat, quan veu que em deixat de ser persones per a ser numeros.

    grÀCies per ensenyar-nos a jugar.

    Pau

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: