per començar m'agradaria dir que creia que aquesta pàgina era per escriure relats de ficció, no per psicoanalitzar-se.
Seguim....ara sembla que ser skin és com ser una especie de mahama gandi. (no em foto si es tracta dskins d'extrema dreta o d'extrema esquerra); el problema es que soluccionin (normalment) els seus problemes a base d'osties. Per molt penosa que sigui la teva vida, per molt que hagis de currar, por molt puta que sigui, ningú té cap dret d'anar forent pallises (ja sigui a homosexuals o a feixistes). Si per combatre el mal actueu igual que el mal, en que us converteix això?¿
Per Dèu, almenys no ens vengueu la moto que sous els nous Gandhi i que la "vostre actitud" ha de ser tol.lerada...

estimat amic, ho que més m'ha impressionat del teu relat (més enllà del fet que escriguis anarquistes i comunistes en majuscules; o que encara creguis que la lluita de classes exiteix); doncs com deia, o que més m'ha impressionat és que donguis per fet que els infants són bons. Et podria donar exemples litararis en contra d'aquesta creença (per començar, potser hauries de revisar "El señor de les mosques"); tanmateix et recomano que et passis per un "chiquipark" un dia laborable. Quedat allí observant 20 minuts (amb 10 estic segur que en tindras de sobres).

Per algun extrany motiu sembla que no et preguntes per que el noi s'ha fet skin. Simplement dones per fet que esta malament (i com tú i l'altre gent sap que esta malament, el noi també ho sap?¿). Per que aquest final?¿ Creus que tots els skins canvien?¿ Realment creus que es així de fàcil que la maldat es converteixi en bondat?¿ Realment sembla que hagis escrit això despres de veure "American History X". Hi ha gent dolenta. hi ha gent dolenta que fa coses repugnants. Hi ha gent dolenta que fa coses repugnants i que no canviara mai (per molt que això t'espalli el final del conte, o de la utupia en que visquis)

per cert tot i que valoro el fet que una dona defensi l'art de fer-se palles, el poema, com a tal no m'agradat massa. (generalment la poesia no m'arriba, cosa que acaba de confirmar-me que realment estic mort per dins :) , tanmateix, el só d'un clavicordi, imperfecte, erratic, enmig d'instruments perfectes de vens, em sembla la mes alta poetica que l'home (o la dona) hagi pogut creat mai....

Realment m'encanta que les dones us feu palles. Realment viure lliurement la sexualitat esta bé. Segurament si la gent es dediques mes a l'onenisme no hi hauria tanta mala llet al món. O potser sí, ves a saber....
Per cert, recordo una escena salvatge de una dona masturbanse: Mullholand Drive, de David Lynch, al final de la pelicula la noia rossa, es masturba (realment no sé si es correcte utilitzar el mot palla per una dona, encara que a nivell de carrer, la idea s'enten perfectament), com deia es masturba, gairebé es mata a "palles" pensant amb la noia morena....i es que l'amor, es bonic, pero també brut i sovint taca......(potser per aixó els personatges de l'Enki Bilal s'enamoren en menys d'una pàgina?)