Foto de perfil de Prometeu

Prometeu

Barcelona,

16 Relats, 13 Comentaris
3205 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Vaig néixer un dia d'hivern del 93, a l'Esquirol, un poblet d'Osona.

Sempre m'ha encantat llegir, però això d'escriure és cosa nova, de fa un parell d'anys. El batxillerat humanístic (o humorístic, com diem) m'ha nodrit de literatura i ànsies d'escriure. Ara mateix estic a Girona, estudiant Llengua i literatura catalanes.

M'encanten els Esquirols (el grup de música, es clar), Ovidi Montllor, i alhora el punk castellà o el heavy metal. Sóc fan de Tolkien, de Patrick Rothfuss, però també de Maragall, d'Oliver, de Carmen Laforet, Màrius Torres...
M'agrada fumar herba, ballar reagge, tocar la guitarra, caminar per la muntanya, dormir sota les estrelles, llegir vora el foc a l'hivern...

Bé, espero que algú gaudeixi dels meus escrits, jo amb els vostres m'ho passo bé quan tinc una estona.

Entre tots hem d'intentar mantenir la producció literària catalana, en aquests temps en què sembla que els llibres hagin passat a ser simple paper.

Últims relats de Prometeu

Últims comentaris de l'autor

  • Prometeu | 26-03-2012 | Valoració: 9

    i menys amb aquesta manera d'escriure, que delata una persona sensible i empàtica. Escriure ajuda moltíssim en aquests moments, i s'ha d'intentar redactar el cantó positiu. Ànims, que mentre surtin les paraules no podràs estar sol :)

    Salut i força!

  • Prometeu | 08-03-2012 | Valoració: 9

    Molt bon relat, mostra perfectament el sentiment de pèrdua al final d'una relació, i com s'ha apagat tot. D'altra banda el final és esperançador, per tan crec que és del tot arrodonitc, amb les dues cares més destacades de l'amor. Estic en una relació molt intensa, però veig com els meus pares acabaren així i cada dia em fa més por que arribi aquest final. Potser si que per sempre és massa temps, però si no s'apunta a l'infinit no es pot arribar a la Lluna :)

    Salut i força!

  • Prometeu | 17-01-2012 | Valoració: 10

    El que fan les aparences i el coneixement jaja la falsedat de les persones, aquesta màscara que ens posem per agradar o per quedar bé, l'has arrencat en poques línies.
    Salut i Força al canut!

  • Prometeu | 17-01-2012 | Valoració: 9

    Un acròstic molt enginyós, amb un to molt màgic per les imatges que hi presentes. M'ha agradat molt com flueix d'un vers a l'altre, està molt ben encadenat.
    Gràcies per aquestes bones estones

  • Prometeu | 16-01-2012 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el poema, trobo que desperta molt la nostàlgia dels petits moments de la vida que constitueixen el plaer escollit lliurement, el fer per fer i no per tenir. També hi trobo un amor per la terra que comparteixo plenament amb tu. Realment molt bo :) Gràcies!

  • Prometeu | 24-02-2011 | Valoració: 8

    Comença exactament com La Metamorfosi, però segueix un text gens kafkià. Trobo que és un començament excel·lent per qualsevol relat de transformació. Gregor no hagués fet mai res semblant, encara que fos el tiranosaure rex jaja

    M'ha agradat!
    Salut i força al canut

  • Prometeu | 30-09-2010 | Valoració: 8

    Està bé, no és la representació de tothom però és la visió més comú de la vida, i la més realista.
    Però quan fa ja gairebé quinze anys que vas amb la mateixa gent, i tens una persona al teu costat que et recolza en tot i més pot ser un somni fet realitat, i m'encanta viure-hi.

    segueix així!
    *

  • Prometeu | 23-09-2010 | Valoració: 8

    Està bé el relat, té una construcció perfecte i un vocabulari k ressalta molt bé la intenció, el sentiment que porta. No escrius poemes? hauries de fer-ho, estarien molt bé, n'estic segur :) merci per comentar el meu poema. Hi vaig evocar tot el que és per mi escriure!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: