molt macu i trist... avegades no saps que es millor si cuan et passen coses aixi llegiro mes o no llegiro, pero sempre ajuda, gracies

mentre el lleguia se'm a format l'idea del text i l'as portat com jo mateix me l'ages imaguinat. crec que l'as ben encertat.

Aixo si, el petit ja corre massa... no e spot passar de 120km/h. Es broma he que el text esta molt bé.

Jo la veritat es que ja d'entrada admiro aquelles persones que fan poemes per que com jo em veig incapaç de fer-ne ni tant sols un de curtet com aquest.....

la veritat avegades aquests poemes com el teu, curts senzills "no pk no sigui difisil sino que rebuscat rebuscat no es" i molt ben trobats son els que mes magraden. Inclus es fasil d'enrecordar-se'n d'aquest.
Feicitats.

Primer de tot dirte com tu ho as fet que si recordo la trovada del gener pero no se qui ets pel nick.

Despres que en el text hi han dues paraules en angles... ves a saver que deuen voler di "jo i l'angles" tot i que pel context mo puc imaguinar. Esta ben escrit i ma agradat.

Mira que quan e vist que era un poema he estat apunt de no lleguir-lo perquè ami els poemes.... pero no sabria el que mauria perdut. Molt maco, dedebó.

es una nit calorosa pero, el teu relat despren una fredor que espanta. en acavar-lo ma vingut una esgarrifança. Fred, dur i realment molt ben escrit.
Cuan tel llegeixes alguna cosa set mou per dins.

sinserament segueixo quedantme amb el tabac. Clar que despres per la mateixa recla de tres et planteges entre res i tabac... si es tria tabac suposo que al menys sa de saver deixar "a temps"

Un bon cant a la llengua. Ma fet recordar la part dedicad a ala llengua de: Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Expreses el que tots en algun moment o altre hem sentit. Jo m'hi he sentit però, ara sóc feliç.
Molt bó.

No hi han més paraules per descriure l'amor, en aquest cant a l'amor, a estimar algu... molt bell. Descrius perfectament el que se sent. l'agregu als favorits.

Normalment ens arrisquem o poc o massa, depen de la persona. Personalment poder "dic poder per no dir segur" m'hauria d'arriscar més. Gràcies pel consell.

Senzillament genial. Feia molt de temps que no reia amb un somriure com quan he lleguit el text. Tot i que m'ha fet riure molt parla també d'un tema, tractat de manera molt coriosa, molt important. Pensar, això que es tant nostre i que mai et poden treure..... hi ha gent k malauradament però, no ho fa mai.... prefereix mirar programes de TV sense sentit...etc.
En resum, m'ha agradat molt i l'inclourè en els meus favorits. Felicitats.

Els nens no auren de patir les gerres i els odis...
esta b pensar-hi.
Bon tema i bonic el text també.

La primera capbusada al mar que t'omple de sal, d'aigua, dinmensitat... la sorra set enganxa i et rebosses amb ella.... la primera vegada res molesta, la primera vegada tot es especial... sobretot pels de com deia en LLuís LLach:
"Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà"

Molt bonic.

Gaireb puc escoltar la musica de les gotes de pluja en caure... molt bonic.