Foto de perfil de Pilar

Pilar

13 Relats, 33 Comentaris
2596 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Expressar un problema o un fet concret és relativament fàcil; la cosa es complica quan es parla d'un mateix.
Emulant l'admirat Serrat, començaré dient que em dic Isabel del Pilar( nom compost que dóna molt de joc a qui m'ha d'anomenar), casada, major d'edat, veïna de Vilafranca del Penedès (Barcelona); filla de la Isabel (la modista) i del "Julián" ( el paleta i trompetista), de professió comptable, nascuda a "Arroyomolinos" (Càceres).
A més de llegir, "sentir" música, anar al cine, fer de sirena a la piscina i passar tot el temps que puc (i el que no) amb els amics i la família, m'encanta observar el meu entorn i escoltar el silenci sempre que puc.
No "passo de res"; penso que la vida és un camí d'aprenentatge d'allò que és "dolent" i del que és "bo".
Per tal de continuar parlant de mi, estableixo una cita entre el passat i el present extraient la brasa de la memòria encesa. Probablement necessitaria una vareta màgica amb la qual discernir la realitat i la ficció de pensaments, idees i sentiments, ja que s'han anat desdibuixant deambulant per la vida. Espero aconseguir que el que dic no tingui un falç maquillatge d'afectivitat o d'esquerp.

Fa un any, vaig decidir compartir el que m'agrada al món blogaire.
Us deixo enllaços per si voleu visitar-me.

http://aencesadellum.blogspot.com/

http://alanochecer-pilar.blogspot.com/

http://sala-delectura.blogspot.com/

Últims relats de Pilar

Últims comentaris de l'autor

  • Pilar | 17-12-2011 | Valoració: 10

    S'ens fa encara més propera quan és capaç de vestir de bellesa la més punyent crítica social.
    Una abraçada, Joan.

  • Pilar | 17-12-2011

    Gràcies, Joan!

  • Pilar | 21-11-2011

    Jos most!

  • Pilar | 16-11-2011 | Valoració: 10

    Fer la crítica d'un fet tan candent com el maltractament i assenyalar-lo amb un conte que t'atrapa des del principi, no és gens fàcil.
    M'agraden molt els contes i m'agraden moltíssim els que tu espliques.

  • Pilar | 01-10-2011 | Valoració: 10

    que a mesura que aprenies ensenyaves moltes coses amb la teva actitud. Al dia d'avui costa d'entendre com es vivia en una època, que no està tan llunyana en el temps. Sobretot, costa d'entendre i d'acceptar com la "malvivien" les dones.
    Sort de totes les persones que, com tu, van veure la necessitat d'enfilar per un camí en què educar era raonar, parlar, meditar i LLIBERTAT!
    M'ha encantat el teu relat, sirena.
    Un petó.

  • Pilar | 13-06-2011 | Valoració: 10

    Agraeixo am el cor la teva valoració, sempre generosa, sobre el que faig. Sí, sóc la Pilar. Un amic em va animar a apuntar-me al concurs de relats a la ràdio, la qual cosa m'ha permès gaudir encara més del que m'agrada: escriure.
    Com et deia en una de les respostes al blog, va ser una agradable sorpresa trobar-ne el teu, que m'agradessin els esquitxos, i descobrir posteriorment que has estat una de les poques persones que em va descobrir aquí i em va comentar un dels relats.
    Has de saber que l'admiració és mutua i que estic encantada de compartir espais amb tu.
    M'agradarà, si així ho vols, comptar amb tu en la sala de lectura.
    Ens llegim!

    Una abraçada.

    Pilar

  • Pilar | 10-06-2011

    Estic encantada de retrobar-t'hi. Gràcies, Nona!

  • Pilar | 23-05-2011

    Gràcies Marta!

  • Pilar | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Coincidència, sinó sincronització. Espero i desitjo llegir algun dia el desenvolupament de la idea que tenies.
    La d'aquest relat ha estat fantàstica. M'ha encantat!
    Gràcies Marta!

  • Pilar | 20-01-2011

    Veure't aquí, nona. gràcies per comentar.

  • Pilar | 20-01-2011

    Joan. Ara que sé el teu camí, el seguiré per llegir-te.

  • Pilar | 19-01-2011

    La mort és una alliberació.
    Segur que l'Antònia va marxar en entendre-ho així.
    Precioses i sentides paraules, que segur l'acompanyen enllumenant el seu camí.

  • Pilar | 19-01-2011

    Joan. M'alegra que t'hagi agradat.

  • Pilar | 18-01-2011 | Valoració: 10

    en què pares esment al més important de la vida. Probablement davant la por de pèrdre-la i pensar tot el que et queda per assaborir.
    Preciosa carta.

  • Pilar | 21-11-2010

    ha relats, com el teu, que són un mirall on ningú es vol veure reflectit. Això no canvia, però, la realitat que ens assenyala com a depredadors ferotges.
    Felicitats per tot el que has aconseguit dir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: