Cert, tot extrem es dolent, tot i que no es sempre com narres. Cal primer ser persones, després ja serem patriotes, sense oblidar que un patriota, es un idiota. Cal defensal allò que ens pertany, lluitar-ho, guanyar-s'ho... no arrabassar-ho.
Relat commovedor al cap i a la fi.

Bo... no tinc paraules... es un text que t'hi fa pensar, però hi ha altres maneres de dir-ho. Tot i així... m'agrada.

La pell de gallina amb el sol record de les seves lleters. Cançó sense edat ni temps, sempre devant de la lluita. Es bo recordar de tan en tan aquells a qui se'ls va intentar arrebatar la dignitat i no ho van aconseguir. Sempre sonarà en el meu cor la seva cançó.

Em recorda amb certa vagança a un llibre d'Stephen King... tot i que realment, es més bona la teva solució.
Morir dolçament... no ser-hi...
Agur!