Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

21 Relats, 65 Comentaris
9823 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula

Últims relats de Paula Przybylowicz

Últims comentaris de l'autor

  • Quan he rebut el missatge d'avís d'un comentari m'he imaginat que seria del Kefas. Et voilà.

  • Espero que arribats a aquesta anotació ja tingueu una primera lectura del meu poema, que sigui donada per mi i pels vostres ulls alhora, en col·laboració desconeguda. Voldria, però, deixar donada una petita clau d'interpretació. No és una descripció de l'observació de la lluna, sinó d'un esguard, i de la desaparició de qui se'l mira, capturat per l'espurna de llum reflectida a la nineta.

    Ho deixo escrit sense restar valor a les imatges que en cadascú de vosaltres provoquin els meus mots. Aquesta és, en part, la gràcia de la poesia.

    Paula

  • Paula Przybylowicz | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Et deixo un "m'agrada". No sé què més dir! Doncs això, que m'agrada. A vegades no cal dir res més.

  • voëlvry, te n'has anat a buscar un relat antic. Quina vergonya em fa.. però bé, els tinc perquè fa gràcia veure'ls anys més tard.
    No sé polonès. Tot just he reprès la relació amb el pare després de molts anys, i de moment només en tinc el cognom i quatre mots comptats. Aixo sí, ja li he demanat que me n'ensenyi. Aleshores podrem compartir paraules en aquesta meravellosa llengua.

    Vagi bé!

    Paula.

  • Al meu cap, la noia és d'aquesta bellesa eslava que per aquí no es troba, i els seus ulls són d'un blau grisós, captivador, com els de les dones poloneses que jo coneixo (i de les quals la genètica no m'ha provist). He recordat, inesperadament, l'olor i el gust d'aquesta terra, que em queda alhora tan aprop i tan lluny.

    Gràcies,

    Paula.

  • Paula Przybylowicz | 16-04-2017 | Valoració: 10

    "El bon temps perseguint la tempesta" (escultura d'Apel•les Fenosa)

    Un cert aturar-se en el temps
    és aquest tensar, suspès,
    de la persecució.

    El salt buit,
    infecund.

    Delit immòbil.

    El braç acabat en urpa
    és la pedra
    com sageta estanca.







  • No és centra, és cendra. Disculpeu.

  • Cas amís a les errades ortogràfiques. Llàstima que no es pugui editar.

  • Paula Przybylowicz | 30-03-2017 | Valoració: 10

    Bona nit Israel!

    Una de les aliteracions se m'ha quedat clavada i m'ha pertorbat delitosament: "en la fullaraca afusellada de les fulles sagnants (...)".

    Voldria deixar-te una contestació digna del teu comentari al meu breu assaig, però em vas deixar sense paraules. Al obrir l'enllaç d'avís del correu no m'ho esperava pas, que fos tan extens. És més llarg que el meu text propi! No saps la il·lusió que em va fer que diguessis que t'havia fet pensar, és el més encoratjador que es pot dir a algú que intenta fer de la filosofia la seva vida i contagiar-ho als demés.

    Sempre intento no pensar-me, ni pensar els altres, dins del gènere. Tanmateix hi ha circumstàncies que sempre acaben portant-nos'hi i que transcendeixen les conseqüències més visibles del masclisme. L'àmbit del pensament (i de l'art, per exemple) n'està ple.

    Però bé... Ostres, realment em va impactar el teu comentari! Moltes, moltes gràcies per llegir-me i tornar un assaig com a resposta. (Noti's l'emoció)

    Ja paro, que em faré pesada.

    Un somriure ben sincer,

    Paula

  • Podria estar temptada de dir que la falta de nexes li resta valor, però trobo més productiu quedar-me amb aquesta pertorbació que crea, com una mena de tensió que neguiteja. El bell és meravellós, però el sublim és sempre millor.

  • Intentava expresar la sensació que es té quan es veu una persona de qui s'està gelós. Bàsicament és odi, un odi que un no voldria sentir al no estar justificat. Una reacció molt primària, desagradable i perjudicial; i que semblava atenuar-se al posar-la en paraules. No és quelcom de què em senti orgullosa, estic en procés de gestionar-ho millor.

    KEFAS, el títol és el la primera persona en present d'indicatiu. Llàstima que sigui ambigu.


    Un bon pensament a tots (cony, sona molt cursi, no?)

  • Rellegint els meus comentaris veig que no em refereixo a ningú com a malintencionat, sinó que dic que el comentari d'on tot això ve no és constructiu, i que parla malament del meu text sense més intenció que expresar el rebuig del seu autor.

    Els bons comentaris sempre s'agraeixen, tot i que una bona crítica (d'aquestes que toquen una mica l'ego) és d'agrair molt més.

    En tot cas em disculpo per la meva falta d'humor, simplement és un tipus de comentari que jo no faria mai.

    Pau i salut, companys, i bona nit.

  • Hola Israel, t'agraeixo el comentari mediador. Per desgràcia meva, els insults no sempre venen en forma de paraules malsonants. Un comentari que no aporta res (que podria haver-ho fet, i sempre estic oberta a crítiques constructives) més que dir que el meu relat és "brut", "insípid" i "pudent", em sembla excessivament proper a la gratuïtat. Però bé, potser sóc una mica massa amant del correcte! Els comentaris benintencionats com el teu sí que són sempre d'agrair, i les crítiques constructives, com ja he dit, també.

    Un petó sincer a tu, (i a tota la gent benintencionada)

    Paula

  • Paula Przybylowicz | 24-03-2017 | Valoració: 10

    Hola Israel, t'agraeixo el comentari mediador. Per desgràcia meva, els insults no sempre venen en forma de paraules malsonants. Un comentari que no aporta res (que podria haver-ho fet, i sempre estic oberta a crítiques constructives) més que dir que el meu relat és "brut", "insípid" i "pudent", em sembla excessivament proper a la gratuïtat. Però bé, potser sóc una mica massa amant del correcte! Els comentaris benintencionats com el teu sí que són sempre d'agrair, i les crítiques constructives, com ja he dit, també.

    Un petó sincer a tu,

    Paula

  • LLàstima que en aquesta versió, tan fruit d'un cervell evidentment enginyós, hagin quedat perduts alguns adjectius pel camí. Ja seria absolutament meravellós! T'aplaudeixo company, no tots tenim aquesta capacitat per insultar tan bellament.

    Petons,

    Paula

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: