Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

26 Relats, 195 Comentaris
17915 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.

Deixo espai als meus altres perfils, en aquest, poca producció afegiré.

Últims relats de TerricheT

Últims comentaris de l'autor

  • TerricheT | 21-02-2024

    Ens mostres, en aquest microrelat, una pinzellada d'una societat que encara té alguns representants en la nostra societat, cada cop menys, la burgesia aviat serà un fet passat històric.
    Veig que t'has pres al peu de la lletra això de no donar més explicacions del compte, en un microrelat. Això està bé. Ara sols et falta que, malgrat a tu et sembli sorpresa, el final, ens ha de sorprendre per un canvi radical de tot allò que abans ens has explicat, i que en el fons, veiem que ens n'has parlat, entre línies.
    Això et puja un nivell! M'agrada, però en un micro costumista com aquest, i no un dic com un menysteniment del micro, és un gènere ben vàlid, ens has de sorprendre per partida doble. Faré més llegides, perquè igual ens has amagat algun detall, entre línies, que no he sabut veure. Ara em fas pensar...

    Treure tot allò que sobra, no vol dir deixar d'explicar algun detall important, que tu el vegis important dins del relat. I com et deia, si una frase, quan la treus, no modifica el sentit; frase fora. Però vigila no eliminar coses amb sentit de cara al final.

    Bo, aquest micro.

    I gràcies per la teva visita al meu relat de la meva mort agradosa i feliç.

    Ferran

  • TerricheT | 18-02-2024

    T'ho diu l'atlantis, crec. I té raó, el ritme d'aquest poema és melodiós, podries ballar al ritme de les paraules.

    Jo tampoc t'havia llegit cap poesia, i t'he llegit algun dels relats, ja fa dies, però no tinc gaire costum de comentar, sempre penso que allò que pugui dir, no ajudarà a millorar el relat escrit i per això no comento, deixo anar un m'agrada a dalt i ja està.

    Estem en un aparador sense vidre, on qui ens llegeix, pot veure'ns nus i sense defensa als seus ulls.

    M'agrada aquesta oda a la primavera, al florir dels arbres fruiters, que cada any, i cada any sembla que dies abans, floreixen amb tota la seva esplendorosa i colorida lluentor.

    M'agrada!

    Ferran

  • TerricheT | 18-02-2024

    Com aquest dubte, en llegir el relat es van descobrint dubtes que viuen amagats com secrets familiars que no agraden, quan els veus amb els ulls de la realitat. Ser negrers, en aquells dies, no era cap cosa forassenyada, com sabem ara que ho és.
    Jutjar el comportament dels nostres avantpassats, amb els ulls d'ara, podria ser injust, ja que no vam viure aquells dies, i no sabem quins eren els seus límits humanistes, evidentment molt precaris, però sempre amb els ulls d'ara. Hi ha gent, encara avui, que aquests negocis no els veuen amb mals ulls, i això sí que és terrible, ja que avui tenim uns nivells d'informació que abans no existien. Pot semblar una excusa, però jutjar coses que no pots valorar no és fàcil. Com jutjar un relat d'altri, és també molt complicat.
    M'agrada aquest relat intimista, de descoberta, fins a la sorpresa final, sorpresa per a la protagonista i també per als lectors, tot i que, més o menys i pel malnom familiar t'ho veus venir. Ben conduit, i ben resolt, deixant obert a la valoració del lector/a la interpretació del descobriment.
    Tinc el dubte si la última frase no li falta una "a" o un "per"; sento rebuig aquest malnom tan distingit.. O potser alguna altra paraula. Ara mateix, no sé si és correcte, o no, però en llegir-ho m'ha sobtat.

    M'agrada com escrius, el teu lèxic, el teu ritme de lectura; fan llegir amb un intimisme agradós tots els teus relats. T'he comentat aquest, però no és l'únic que the llegit, ni comentat, com TerricheT, o com homefosc.
    El teu narrar coses fantàstiques, o també d'un toc mitològic, fa que m'agradin, que em captin l'interès, els teus relats, plens de fantasia i tradició nostrada.
    Tens un estil molt personal, i fas interessant qualsevol tema senzill, o complicat. Aquest relat és un tema complicat, al meu entendre, i com el planteges, té el meu reconeixement.

    Ens anem comentant.
    I gràcies per les teves bones paraules al meu relat de la mort.

    ferran

  • TerricheT | 07-02-2024

    Em deia un mestre de l'omissió que, si d'un micro pots treure una frase i el sentit del micro no perd cohesió, aquella frase (o frases) sobra, treu-la.

  • TerricheT | 07-02-2024

    He visitat el teu últim microrelat del concurs, per tenir-ho com exemple. Un microrelat no és una anècdota, i en aquest teu, està a la frontera del micro i l'anècdota. Un micro ha de obrir expectatives, i donar a entendre allò que no s'explica, dins de les omissions del relat, tot i creant possibles dubtes.

    En aquest teu, no obres cap dubte, ens expliques breument una situació amb un desenvolupament sorprenent, això sí, però que no ens fa pensar més enllà de la situació viscuda per aquesta família tan mitològica.

    Fora de si és, o no, un micro, dir que has desenvolupat bé la situació i has conduit la narració dins de la quotidianitat dels fets familiars mecànics i tradicionals, amb força correcció d'estil. Un micro que es fa llegir, i que demana una segona lectura per copsar detalls que sempre solen passar per alt en la primera.

    És un micro curt, però no intens ni fas omisions que queden descobertes al final, o no són omisions que ens generin dubtes i que al final quedin descobertes. Ja sabem d'entrada que ha pres una decisió, i no dubtem que en un moment o altra ens l'explicaràs.

    Dit això, fer un bon microrelat no és fàcil. No me'n surto ni jo!

    Sot amb la família o els malnoms de febrer.

  • TerricheT | 03-02-2024

    Un micro, micro, que en tots els seus aspectes toca l'aigua. En cada paràgraf fas sortir alguna referència que et fa pensar en aigua, o qui hi viu, dins de l'aigua, i el malnom que tenen, també força remullat, fa que aquest microrelat el trobi rodó, gairebé d'escola pels referents usats i per les paraules triades, que semblen posades per explicar un relat, i hi són per tria personal, cosa difícil, explicar un relat amb les paraules justes i adequades.

    M'agrada i espero que al jurat també els agradi, segur que sí.

    Sort!

  • TerricheT | 03-02-2024

    Un relat fantàstic en la seva creació, i en el gènere, també.
    La gent del concurs t'hauran de posar com exemple de títols originals, això sí. I aquest el trobo genial, tot i que la llatinada potser no és gaire normativa, no sé pas que diria un filòleg de clàssiques!
    Realismes màgic? En català tenim pocs autors, ara mateix, que el conreen, un tal Jordi Massó, potser. Hauràs de fer un recull i portar-lo a "Temenos", segur que se'l miren!

    Enhorabona per la tria, i ja van dos, més enhorabones!

    Ferran

  • TerricheT | 21-01-2024

    Un dia crític, ben mirat. No vols dir que en el títol ho hauries d'haver escrit així? dia-crític?
    Un toc d'humor als déus de l'Olimp, ben trobat i crec que prou reeixit, espero que el jurat el vegi com el veig jo.
    Sort!

    Ferran

  • TerricheT | 21-01-2024

    Joan Colom ha deixat aquest comentari en el veredicte del repte.

    Això de la mort com una dona atractiva ha tingut moltes posades en escena. Potser la que recordo més és la del numeret final de "All that Jazz" (Bob Fosse, 1979) on el protagonista Roy Scheider (interpretant Bob Fosse) acaba en braços de Jessica Lange (interpretant la Mort) en una escena premonitòria (Fosse moriria d'un infart, preparant un musical vuit anys després).
    Un relat en primera persona que es desenvolupa mitjançat un diàleg ben travat. Si prescindíssim del fet que el tema d'aquest RepteClàssic és prou explícit, fins ben avançat el relat un no s'ensuma qui és la interlocutora.

  • TerricheT | 16-01-2024

    Tal com planteges el microrelat, gairebé sembla un assaig, una pregunta que es llença al vent.
    Una encertada reflexió, hi pensaré!

  • TerricheT | 16-01-2024

    Una experiència vital la de la protagonista, ara no sé si en cap moment dius que és ella, o ell, no ho recordo. A diferència d'altres que no han tingut una veu amiga que l'ha fet despertar, o que ha volgut escoltar-la i això l'ha salvat. Algunes vegades, aquesta veu amistosa és rebutjada, per orgull o manca d'empatia. La sort i déu estant dins nostre, nosaltres triem el camí, i si hi ha deus, ells sols observen, perquè tenim un cert lliure albir, o això diuen.

    Un relat per pensar, que al meu humil entendre, amb unes quantes paraules menys, seria més un cop de puny ferm, però sia benvinguda la llargada exacta.

    Sort en el concurs.

  • TerricheT | 16-01-2024

    Volia escriure "sents" de sentir. Els dits!!

  • TerricheT | 16-01-2024

    M'agrada que comencis amb aquesta reflexió de Freud. Et dona peu a llegir el relat amb una altra mirada, i quan arribes al final, se'ns aquella sensació de l'observador callat que res no pot fer per arreglar res d'allò que l'envolta. No sabem si aquell rodamon vol ser ajudat, segurament els serveis socials el tenen controlat, però la nostra tasca, com escriptors, és donar visibilitat a aquella situació, i aquí ho has fet genial.
    Un relat ben travat, engranant els mots amb coneixement, o això sembla. Ben triades les frases llargues, que ens fan respirar amb esforç, i crec que així podem capir millor l'angoixa d'allò que ha observat el narrador.

    Bona feina!

  • TerricheT | 01-01-2024

    Què puc dir d'aquest relat!?
    Una utopia? Una distòpia? Una possible realitat, un avís que ara mateix no podem ni somiar com possible, però que clarament veiem que potser serà la nostra única opció de perpetuar als humans, o sucumbir al nostre propi desastre.
    Tenim un futur fotut.

  • TerricheT | 01-01-2024

    Sembla que aquest mes del concurs, al paradís l'hem vist tots una mica fosc, o negatiu, malgrat que la seva idea sigui lluminosa, la idea d'un paradís on la vida es senzilla i regalada, i que els humans mai no hem sabut valorar, abans però, sembla que preferim viure en la ignomínia d'inferns humanitzats.

    Bon relat, i lectura senzilla i corprenedora amb un final sorpresa obert que dona més alçada al relat.
    Felicitats i sort!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor