Quina frescor de prosa, quina agilitat! Més enllà de la seua adscripció anarquista- en la qual difícilment ens podem trobar- està clar que el senyor Bonamusa tenia talent. I, el més important, que no el va utlitzar, decorativament, com una flor de gerro; en la defensa de les idees, a la defensa de l'ètic i hi sumà la sublim perfecció de l'estètica.

Respecte la conclusió de barrejar Déu en tot això em sembla bastant simplista i molt característic de, malauradament, l'esterilitat efectiva del pensament anarquista. Així mateix, quan surts amb el típic cinisme d'estigmatitzar el nacionalisme com un dels set pecats capitals, a més de suat i ressuat, és massa fàcil; això de buscar una pàtria asèptica on no arrelar-se, sempre ho he trobat poc creïble. En fi, només cal recordar, amb honroses excepcions, el paper de la CNT-FAI a la Guerra Civil; en el purisme del "social" no només vam perdre el País, sinó, també el "social". Perquè, molt els pesi a alguns, sense terra no hi ha pa.

Després del discurset, només dir-te que m'ha agradat molt com escrius. Esperaré els teus nous escrits.

Una abraçada,

Parsimònia

És un bonic divertimento que va més enllà d'escriure per escriure; els jocs de paraules donen corda al poema i el fan caure gairebé d'un sol traç.

La culminació- "Sóc tu"- és genial. En el fons tots som en els altres. Tots venim dels altres i intentem, en la mesura que ens és possible, "encendre" el viure dels altres.

Una abraçada,

Parsimònia

Sovint ens fixem en coses absurdes per jutjar els altres. Cal dir, també, que potser és que som absurds de fàbrica. I la veritat és que normal normal, sortosament, no hi ha ningú; ser una bèstia asèptica seria avorrit i força trist.

Per cert, treballes molt bé amb el diàleg. Segueix així.

Estimades,

Parsimònia

Respecto que Pandora al Congo és una bona novel·la, entretinguda i amb un Sánchez Piñol àgil i que, amb un argument tot i que al final bastant previsible, aconsegueix bastir una estructura literària gairebé perfecta.

Ara bé, no puc estar més en desacord quan dius que La pell freda és "ràpida i senzilla". En tot cas, si és vol, se'n pot fer una lectura simplista. La Pell freda és literatura en estat pur, universal. Tot d'un traç hàbil on es dibuixa la història, on ens dibuixa.

En tot cas, em considero "Sanchista" a seques. Esperant amb delit la culminació de la trilogia.

Una abraçada,

Parsimònia