la vida, a més de coses amargues també en té de dolces. Somnis que t'omplen, que t'il·lusionen... cert que després poder s'esvaeixn, cert. Però saps que durant un temps t'han omplert d'alegria i de ganes de viure. També hi hauran somnis que s'acompleixin, persones a les que creies perdudes que de sobte retovis, sorpreses inesperades que facin lliscar dues llàgrimes per les teves galtes, hi ha un munt de persones a les que encara has d'ajudar i que t'han de donar les gràcies per ser-hi...
El racó dels somnis no és ple d'escombraries, el racó dels somnis és mig buit perquè el puguis acabar d'omplir.

petons i sobretot, somriu i fes somriure!

el que necessita aquest pallasso és tornar a trobar el perquè es va fer pallasso, tornar a veure els somriures que provoca a les cares de la gent que el mira, poder li cal veure de nou la cara d' il·lusió que fan els nens quan el veuen amb la perruca arrissada i de colors, les robes de colors llampants i el nas vermell...

a mi em va passar pel cap més d'un cop fer-me pallassa, encara no ho he fet, però mai és tard per possar-se aquell nas tan simpàtic.
Si mai arribo a ser-ho espero no trobar-me en la seva situació, espero no perdre mai l'i·lusió d'allò que fagi.

Petons wapixim, m'ha agradat molt el poema.

a l'època en la que jo estava a l'esbart de Sant Cugat i feiem les mostres de dança catalana per festes. I jo també comparteixo aquest sentiment en prendre part d'una activitat d'aquest típus i més si la fas al teu poble.
Merci per recordar-me aquells moments adormits en la memòria.
Petons

el teu sentit de l'humor, aquest punt cínic que tant m'agradava dels teus escrits. I ara després d'un temps el retrobo, merci per tot.
espero que no deixis mai d'escriure perquè ens deixaries orfes dels teus escrits hirònics però alhora profunds.
molts petons bitxu

no acostumo acomentar gaires escrits, n'he llegit algun teu, per això.
aquest poema és una reflexió, unes paraulesdiga-li com vulguis, que ens fem tots jo crec en algun moment . respecte a la pajarita... crec que ja no cal ni donar-li "protagonisme", despreciar el treball dels altres és la pitjor manera que té d'aprendre... que falta li fa...
moltiximes felicitats, continua així! ptons!

ei solet meu! ja soc aqui, després d'un temsp sense comentar-te res (pro llegin-te sempre, ja sas que em manca el temps). és tendre, i realista, perquè crec que tots alhora son generosos, egoistes amb el que és nostre i poruc si algú ens ho pot prendre. m'ha agradat moltissim, segueix així esbossant-me somriures. ptns!

és un escrit molt maco, tendre, sense rencor, casibé agraint-li d'alguna manera aquesta lliçó que hem apres d'ell però que per contra ell mai no aprendrà. ell és l'au que en sentir el perill amaga el cap sota l'ala, que no lluita...
les marietes però, poc a poc ens refem, reconstruim allò que una ventada s'ha emportat...
a més crec que gràcies a ell hem començat allò que pot esdevenir una bonica amistat

moltissims gràcies wapxima m'ha fet molta il·lusió.

saps que m'agrada molt aquest escrit i no sé si parles del que jo m'he imaginat, pro ho sembla... suposo que ja sas que vull dir...
però tots aquets sotracs que de tn en tant ens fan caure, en el fons són les lliçons amargues que ens dona la vida. les que ens ajuden créixer, les que esgarrapant-nos i fent-nos mal ens fan segui lluitant, i ens demostren que sempre per molt uqe no ho sembli trobarem alguna cosa millor i alguna cosa en que millorar... (se men va la olla... ho sento....) ptonets wapixima!

et menysprees quan dius que no escrius bé, que els teus poemes son mediocres, que no tens riquesa de vocabulari...

en aquets poema reflexes amb poques paraules, perquè més en sobrarien, un petó tendre que si el describisis amb més paraules s'ofegaria...

trobo que és un poema sezill, tendre, lleuger(que no vol dir barat.. sino qu eno es fa pesat de llegir), sensible....
molts petons! i seguix fent-nos gaudir així!

aix..
aviam, jo crec que el poema està molt bé, és més m'encanta i es genial , segur que tots algun cop ho hem pensat ( almenys jo...)
que semnt un sentiment que el podria desfinir ente ràbia, compasió, pena.. no ho sé ben bé..però tu m'entens oi?
però també penso que d'aquestes persones n'aprenem i n'aprenem molt, no és que ens en ensenyin però nosaltres mateixos en treiem un sentit, una lliçó per aprendre...
ens ensenyen és del que ens pensem, no els felicito, ni els dono les gràcies despés de tot ens han ferit i ens han fet mal... però crec que més que despreciar-los hauriem de compadirnosen...
petonets! i si amb aquetsa opinió fereixo a algú ho sento...

potse ni existeix, però, ja que somiar és gratuït (de moment i esperem que per sempre...) spmriare que si que existeix el pètal 31
tu et pots considerar el pètal número 1, 3, 2,, 15 i el 32 (et toca inverntare'l...ja tens feina...) jejeje
ma fet riure moltissim el test, genial la teva dita, m'ha agrdat molt...
x cert, com saps que em fan fàtic els cargols???jeje ei, pro que si a tu t'agraden.. a disfrutar-los ehh!
i no hi havia per tan eh! no calia fer-ne un drama del test que es super divertit! jeje
petnets (recordo lo del CLINC i ho fare, no pateixis!) una abraçada molt forta i reocrda: el 2005: entrar, estar, gaudir, aprendre, somniar, caurei sobretot aixecar-se, estimar.... i d'aquí un any sortir.!

..però encara falta molt perquè pugui arriba a semblarme al Jordi...
no, no ho oblido lo del CLINC! ho fare , ho fer, t'ho prometu!
ptnets!

...perquè m'ho recomanes tu i perquè a més estava incluit a la meva llisteta de llibres per llegir... petons i gràcies!

... amb lo fàcil que és dir t' estimo i lo complicar que ho arribem a fer..

com sempre els teus escrits són fantàstics... sobres les paraules que et pugui posar com a comentari, però saps que m'has fet dibuixar un somriure a la cara de bon matí, merci.
ptons!

les nenes som les dues (logic..) la christy soc jo, la Paika.. tb... el nye es una parida que sic sempre.. que hi farem... la patufa és qualsevol de les dues (depenent de qui ho digui) però normalmen ho és ella perquè li dic jo...

sí que tinc més escrits, però amb temps, que encara s'han d'acabar de fer( potser no els toco però.. per si de cas els deiarem reposar)

m' heu ajudat molt tots els que heu llegit els meus escrits i que els heu comentat, m'heu fet segui penjant coses, aquest lloc és com un món apart, és fantàstic poder entrar-hi i coneixer gent com vosaltres, compartir sentiments i gaurdir llegint escrits d'altes persones... molts petons i moltissimes gràcies!