Paika

barcelona,

11 Relats, 67 Comentaris
17062 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Diguem que soc una estudiant de 16 anys que es passa els dies amb un llibre a les mans i escoltant música, quan no, està amb els amics.
M'encanta el mar i sempre que puc faig una escapada allà on sigui.
Vaig descobrir fa un parell de mesos el que ara és una de les coses que més m'agrada fer, escriure.
No m'agraden els rellotges, em fan sentir controlada; i m'inquieten molt els miralls...
tinc devilitat per les marietes,les margarides, els solets i m'encanta fer fotos dels meus ulls, un petit toc narcicista que tinc...
Procuro portar sempre alguna cosa de color taronja i un somriure a la cara i contagiar-lo als altres.
Per cert, soc piscis,cosa que em fa tenir molts canvis d'humor (però procuro controar-los).

Últims relats de Paika

  • Caminem sense oblidar

    Paika - 24-05-2005 - 1599 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema el vaig escrire pensant en tots els companys dels que ara, en acabar el curs, deixaré enrere... És una mirada als anys que erem petits i una mirada al futur que ens espera. més

  • El fumador

    Paika - 10-01-2005 - 1307 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per a tots els fumadors, els que només ho han provat i pels que no fumen però els pateixen a ells (els fumadors) més

  • Laga

    Paika - 10-01-2005 - 1459 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El títol és el nom de la meva playja preferida, una petita cala del País Basc, per si mai hi passeu... He posat aquest títol perquè la veritat no sabia quin posar-li i ja que aquesta platja és tan maca i tan especial per mi... més

  • Què és el temps?

    Paika - 09-01-2005 - 1314 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    més

  • somnis humits d'una nit d'estiu

    Paika - 03-01-2005 - 1664 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • 30 pètals té la meva margarida

    Paika - 30-12-2004 - 2015 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Per a totes aquelles margarides despullades per algun pobre enamorat. més

  • Tic-tac...clock...shhh!

    Paika - 29-12-2004 - 1733 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

  • Caiguda lliure

    Paika - 26-12-2004 - 1758 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per a tots aquells que en algun moment de la vida han caigut (espero que us hàgiu pogut aixecar). més

  • LLARIM (vindria a ser mirall vist des d'un mirall, però l'ordinador no m'enten...)

    Paika - 18-11-2004 - 1447 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cap nota d'advertiment similar a la dels llibres està impresa a la nostra pell que prohibeixi la nostra còpia (ho he comprovat.) Aquest és un dels molts escrits paranoics que faig de tant en tant; si, m'intriga el mirall, un objecte tan habitual de veure a tot arreu, m'inquieta. Se que només consta d'una fina capa que reflexa les imatges i un vidre que protegeix aquesta capa màgica, però darrere seu, té alguna cosa que m' intriga. El dia que descobreixi què és seguiré aquest escrit, o no, tan se val. més

  • Soledat

    Paika - 15-11-2004 - 1425 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En una d'aquelles tardes en les que ets sents una persona petitíssima en aquest món tan gran, en que ets sents perdut i sense saber on anar, en una tarda com aqusta vaig escriure aquesta reflexió que no se encara si està acabada i que tampoc té títol. més

  • Embriac

    Paika - 15-11-2004 - 1341 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • Paika | 06-07-2005 | Valoració: 10

    la vida, a més de coses amargues també en té de dolces. Somnis que t'omplen, que t'il·lusionen... cert que després poder s'esvaeixn, cert. Però saps que durant un temps t'han omplert d'alegria i de ganes de viure. També hi hauran somnis que s'acompleixin, persones a les que creies perdudes que de sobte retovis, sorpreses inesperades que facin lliscar dues llàgrimes per les teves galtes, hi ha un munt de persones a les que encara has d'ajudar i que t'han de donar les gràcies per ser-hi...
    El racó dels somnis no és ple d'escombraries, el racó dels somnis és mig buit perquè el puguis acabar d'omplir.

    petons i sobretot, somriu i fes somriure!

  • Paika | 06-07-2005 | Valoració: 10

    el que necessita aquest pallasso és tornar a trobar el perquè es va fer pallasso, tornar a veure els somriures que provoca a les cares de la gent que el mira, poder li cal veure de nou la cara d' il·lusió que fan els nens quan el veuen amb la perruca arrissada i de colors, les robes de colors llampants i el nas vermell...

    a mi em va passar pel cap més d'un cop fer-me pallassa, encara no ho he fet, però mai és tard per possar-se aquell nas tan simpàtic.
    Si mai arribo a ser-ho espero no trobar-me en la seva situació, espero no perdre mai l'i·lusió d'allò que fagi.

    Petons wapixim, m'ha agradat molt el poema.

  • Paika | 05-07-2005 | Valoració: 10

    a l'època en la que jo estava a l'esbart de Sant Cugat i feiem les mostres de dança catalana per festes. I jo també comparteixo aquest sentiment en prendre part d'una activitat d'aquest típus i més si la fas al teu poble.
    Merci per recordar-me aquells moments adormits en la memòria.
    Petons

  • Paika | 03-07-2005 | Valoració: 10

    el teu sentit de l'humor, aquest punt cínic que tant m'agradava dels teus escrits. I ara després d'un temps el retrobo, merci per tot.
    espero que no deixis mai d'escriure perquè ens deixaries orfes dels teus escrits hirònics però alhora profunds.
    molts petons bitxu

  • Paika | 27-01-2005 | Valoració: 10

    no acostumo acomentar gaires escrits, n'he llegit algun teu, per això.
    aquest poema és una reflexió, unes paraulesdiga-li com vulguis, que ens fem tots jo crec en algun moment . respecte a la pajarita... crec que ja no cal ni donar-li "protagonisme", despreciar el treball dels altres és la pitjor manera que té d'aprendre... que falta li fa...
    moltiximes felicitats, continua així! ptons!

  • Paika | 24-01-2005 | Valoració: 10

    ei solet meu! ja soc aqui, després d'un temsp sense comentar-te res (pro llegin-te sempre, ja sas que em manca el temps). és tendre, i realista, perquè crec que tots alhora son generosos, egoistes amb el que és nostre i poruc si algú ens ho pot prendre. m'ha agradat moltissim, segueix així esbossant-me somriures. ptns!

  • Paika | 24-01-2005 | Valoració: 10

    és un escrit molt maco, tendre, sense rencor, casibé agraint-li d'alguna manera aquesta lliçó que hem apres d'ell però que per contra ell mai no aprendrà. ell és l'au que en sentir el perill amaga el cap sota l'ala, que no lluita...
    les marietes però, poc a poc ens refem, reconstruim allò que una ventada s'ha emportat...
    a més crec que gràcies a ell hem començat allò que pot esdevenir una bonica amistat

    moltissims gràcies wapxima m'ha fet molta il·lusió.

  • Paika | 20-01-2005 | Valoració: 10

    saps que m'agrada molt aquest escrit i no sé si parles del que jo m'he imaginat, pro ho sembla... suposo que ja sas que vull dir...
    però tots aquets sotracs que de tn en tant ens fan caure, en el fons són les lliçons amargues que ens dona la vida. les que ens ajuden créixer, les que esgarrapant-nos i fent-nos mal ens fan segui lluitant, i ens demostren que sempre per molt uqe no ho sembli trobarem alguna cosa millor i alguna cosa en que millorar... (se men va la olla... ho sento....) ptonets wapixima!

  • Paika | 05-01-2005 | Valoració: 10

    et menysprees quan dius que no escrius bé, que els teus poemes son mediocres, que no tens riquesa de vocabulari...

    en aquets poema reflexes amb poques paraules, perquè més en sobrarien, un petó tendre que si el describisis amb més paraules s'ofegaria...

    trobo que és un poema sezill, tendre, lleuger(que no vol dir barat.. sino qu eno es fa pesat de llegir), sensible....
    molts petons! i seguix fent-nos gaudir així!

  • Paika | 05-01-2005 | Valoració: 10

    aix..
    aviam, jo crec que el poema està molt bé, és més m'encanta i es genial , segur que tots algun cop ho hem pensat ( almenys jo...)
    que semnt un sentiment que el podria desfinir ente ràbia, compasió, pena.. no ho sé ben bé..però tu m'entens oi?
    però també penso que d'aquestes persones n'aprenem i n'aprenem molt, no és que ens en ensenyin però nosaltres mateixos en treiem un sentit, una lliçó per aprendre...
    ens ensenyen és del que ens pensem, no els felicito, ni els dono les gràcies despés de tot ens han ferit i ens han fet mal... però crec que més que despreciar-los hauriem de compadirnosen...
    petonets! i si amb aquetsa opinió fereixo a algú ho sento...

  • Paika | 31-12-2004

    potse ni existeix, però, ja que somiar és gratuït (de moment i esperem que per sempre...) spmriare que si que existeix el pètal 31
    tu et pots considerar el pètal número 1, 3, 2,, 15 i el 32 (et toca inverntare'l...ja tens feina...) jejeje
    ma fet riure moltissim el test, genial la teva dita, m'ha agrdat molt...
    x cert, com saps que em fan fàtic els cargols???jeje ei, pro que si a tu t'agraden.. a disfrutar-los ehh!
    i no hi havia per tan eh! no calia fer-ne un drama del test que es super divertit! jeje
    petnets (recordo lo del CLINC i ho fare, no pateixis!) una abraçada molt forta i reocrda: el 2005: entrar, estar, gaudir, aprendre, somniar, caurei sobretot aixecar-se, estimar.... i d'aquí un any sortir.!

  • Paika | 30-12-2004

    ..però encara falta molt perquè pugui arriba a semblarme al Jordi...
    no, no ho oblido lo del CLINC! ho fare , ho fer, t'ho prometu!
    ptnets!

  • Paika | 30-12-2004

    ...perquè m'ho recomanes tu i perquè a més estava incluit a la meva llisteta de llibres per llegir... petons i gràcies!

  • Paika | 30-12-2004 | Valoració: 10

    ... amb lo fàcil que és dir t' estimo i lo complicar que ho arribem a fer..

    com sempre els teus escrits són fantàstics... sobres les paraules que et pugui posar com a comentari, però saps que m'has fet dibuixar un somriure a la cara de bon matí, merci.
    ptons!

  • Paika | 30-12-2004

    les nenes som les dues (logic..) la christy soc jo, la Paika.. tb... el nye es una parida que sic sempre.. que hi farem... la patufa és qualsevol de les dues (depenent de qui ho digui) però normalmen ho és ella perquè li dic jo...

    sí que tinc més escrits, però amb temps, que encara s'han d'acabar de fer( potser no els toco però.. per si de cas els deiarem reposar)

    m' heu ajudat molt tots els que heu llegit els meus escrits i que els heu comentat, m'heu fet segui penjant coses, aquest lloc és com un món apart, és fantàstic poder entrar-hi i coneixer gent com vosaltres, compartir sentiments i gaurdir llegint escrits d'altes persones... molts petons i moltissimes gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: