La narració ubica al lector, ja des del primer paràgraf, perfectament en un ambient (rural i bucòlic) i en una època (desgraciadament, no fa tants anys!) concrets amb quatre pinzellades ben definides i rodones. Les paraules que fas servir, les expressions("puntejant sardanes", "el ball del Ciri",...), i fins i tot el nom de l'àvia, tot està perfectament col·locat per tal de confeccionar un quadre molt concret.
El relat és plàcid i ple de nostalgia, amb una fina capa de melanconia, amb una tendresa que es respira en tots els petits detalls de la narració (el contacte continu entre mare i àvia, com ella la "protegeix" de la impaciència de la Laia, com l'àvia explica la seva història,...) però què acaba de manera sobtada (com els somnis de la protagonista) amb l'última frase que dóna al relat un altre caire més realista, trencant l'ambient de serenor i joia que el dominava fins ara per denunciar un fet què encara avui dia és prou tangible: la discriminació de la dóna. No es pot dir més amb cinc paraules (les últimes).
Molt bo.

El teu conte té l'estil inconfusible d'una faula. Crec que has captat perfectament l'ambient i el to d'aquesta mena de relats: és senzill, evocador i lleuger, però amb un rerafons sòlid i què incita a reflexionar-hi.
El ritme de la narració és tranquil però alhora viu i àgil. Les expressions i frases no són massa llargues ni sobrecarregades per tal d'afavorir la lectura (que realment és fa molt amena!) però suficientment elaborades com per a permetre el gaudir-ne'n més d'un cop (i de dos i de tres).
És un relat força rodó, una mica curt, però potser això és més un atractiu que una mancança. Molt ben tancat, per cert, amb l'última frase.

Com tu bé dius, només són fragments i, potser per això, costa una mica de trobar un argument o una història més definida. De totes maneres, amb la precisió i detall amb què ho escrius tot no dubto que tens la idea força madurada al teu cap. Això si, tots els fragments segueixen un mateix fil conductor, si més no en l'estil, fosc i cru (gairebé cruel) però a l'hora tendre, una tendressa que fa esgarrifar i que trasmet molt. Té un estil bastant de novel·la negre amb un molt bon gust pel detall, fregant el morbo però sense arribar a ser desagradable gràcies a l'ambient tan intimista que es respira.
Me l'he llegit més d'un cop abans d'escriure't això i cada vegada he trobat nous detalls que enriqueixen el text. Suposo que això és bo, no?
Si tenies dubtes sobre si seguir o no, aparca'ls i escriu! Ah, i si publiques, avisa!

M'ha agradat molt, el teu relat. Si que és cert que hi ha certs punts en comú amb el meu (com tu deies) i és molt curiòs com cadascú els interpreta de maneres diferents (segur que algun psicòleg es fregaria les manes analitzant-ho!) i com quelcom tan cotidià es pot veure de formes tan diverses.
D'altra banda, m'agrada molt el to tan càlid que envolta cada paraula i cada frase, com la protagonista deixa lliscar la mirada per la gent que l'envolta i els crea històries pròpies com vestits a mida (em penso que més d'un ho fem això!) tan sols a partir de quatre trets. I el final, potser inevitable, és fantàstic. És com la sensació de passejar pel carrer i de sobte reconèixe't a tu mateix mirant-te des d'un mirall.
Molt bon relat, espero que em convidis a més passejades com aquesta de tant en tant.

Hola Màndalf! Amb més de 37000 relats publicats és pur atzar trobar joies com aquest relat teu (encara que n'hi ha moltíssimes!). M'ha agradat que, a partir d'una idea inicial, l'argument va evolucionant i capgirant-se fins al final (molt ben ressolt, per cert!) i acaba conformant una història més tendre del que sembla al principi, però perfectament rodona. La idea és bona, la realització: impecable. Felicitats! Continuaré llegint-te.

Per ser sincers, no acostumo a llegir gaire poesia (vés per on, no li trobo gaire el qué! Dec ser jo què sóc una mica sabatot) ni literatura eròtica, però aquest poema teu m'ha agradat força perquè es bastant directe i senzill (de fet, TU FAS que sembli senzill). El que ja t'han dit: la última part és genial. Felicitats.

Quina joia de poema! Fa quinze minuts (en un altre comentari, mica en mica me'ls vaig llegint tots) et dic que gairebé tot el què t'he llegit té un cert regust trist i ara em trobo això que és pura alegria! M'encanta quan em porten la contraria d'aquesta manera. Moltíssimes felicitats pel poema!!!
Per cert, l'última frase és genial. L'hauries de patentar.

Aquest relat teu té un contrast que és fins i tot una mica cruel. Primer descrius amb un to molt dolç i evocador, situacions idíl·liques que segur que tothom hem somniat algun cop (m'encanta com jugues amb els mots al segon paràgraf!): una història d'amor gairebé de conte de fades. Però, al final, tornes a la crua i freda realitat (el detall del café expres amb sacarina -beguda més artificial impossible- descriu perfectament aquest diferència abismal entre el somni i la vida real). Del millor que t'he llegit. Enhorabona!

Espero que la teva carta arribi al seu destinatari, ja que ultimament costa bastant trobar-lo. Dóna la sensació que el silenci sigui ara quelcom amarg per a tu, i hi ha una bellessa trista en el texte i en el poema (de fet en gairebé tot el que t'he llegit) que m'agrada molt.
Jo penso que el silenci és més com una refugi, un amic íntim que està allà, esperant a que calli tothom per abraçar-te i protegir-te del soroll agressiu. Ara, a quarts de dues de la matinada, m'envia records per tu.

Molt sovint pensem allò de què "qualsevol temps passat va se millor" i crec que ens equivoquem. S'ha de sentir el dia a dia i aprofitar-lo, no serveix què passat un temps pensem què el que vàrem viure va ser millor que el que vivim ara. La vida sempre ens dóna bons moments, és la nostra memòria la que ens enganya i disfreça el passat amb els seus millors vestits. El teu paradís el portes tu a dintre.
D'altra banda, sempre és bo retrobar bons sentiments, no? Com ara tornar-te a llegir. Gràcies per escriure!

...no és el mateix que estar viu.
Dintre d'aquesta web s'hi troben coses molt interessants, m'alegro d'haver-ne trobat una altra.

Ara feia temps que no et llegia i m'he trobat amb aquest escrit que m'ha encantat, tant en la forma com en el contingut. Poca cosa s'hi pot afegir al que ja t'han dit i al que tu mateixa expliques. La mort és l'únic que tenim segur en aquesta vida i no hi ha més. De totes maneres, el que si que trobo absolutament repugnant és tot el negoci que l'envolta, tant per part de moltes empreses que s'hi dediquen i que tracten als familiars fins i tot amb menyspreu, com per molts dels "usuaris" que critiquen amb mala baba tot allò que, segons ells, no compleix unes normes mínimes de decència. Són les mateixes persones que se'n van a "figurar" a molts velatoris i enterraments. Que se'n vagin a...
Resumint, molt bo el relat (de fet, com sempre) i content de retrobar-te.
PD. Per ser de les últimes de la classe, no vegis com escrius...

Faràs la història del Cabrera per fascicles? És el mateix Cabrera del relat de l'Eva? Sembla que no. Aquest m'ha agradat una mica més que l'altre (tot i ser més curt) perquè, encara que sembla més un acudit, està més definit i és més concret (l'altra també em va agradar, que consti).
No et preocupis tant de si saps o no escriure millor o pitjor (com deies al fòrum), l'important d'escriure és passar-s'ho bé. A disfrutar!!

M'ha encantat. Estirar l'absurd fins l'impossible! Genial. No entenc com ningú ha comentat aquest. El trobo boníssim! Felicitats! Una mica macabre però molt bo.
PD. Per cert, aquest es pot llegir encara que no tinguis 18?

... ja ho se, però és que no li dedico a RC el temps que es mereix. N'he llegit alguns relats teus (de fet et tinc als favorits) i sempre m'agrada molt el teu domini del microrelat. En el teu cas allò de "lo bueno si breve..." es compleix totalment.
M'ha agradat el canvi del to del relat, comença amb una decisió gairebé de conte de fades i acaba xocant (mai més ben dit) amb la crua realitat. Tot un mèrit per un conte de quatre ratlles!
Per cert: és casualitat que el protagonista es digui A.Z.? Potser aquesta sigui una altra història i hagi de ser explicada en una altra ocasió... per Xesco.