Primer, gràcies pel comentari, sempre és agradable de llegir opinions (bones o dolentes), tot i que no em deixo influir per elles.
Segon, el teu poema: té traces bones, traces de M.T. i traces suprimibles (és una opinió).
Per exemple, em sobren alguns adjectius (importants, sí, però sobrers), i alguns altres, sonen a antics (i és una llàstima, tant bonics com són). A mi M.T. no em sona a antic, tot i que potser és culpa de haver-lo mamat força temps (durant un temps sols tenia dos llibres de poemes, de M.T. i de S.P.).
Imagino que l'ús d'aquestes paraules (estança, rònec, frisança, etc) és intencionat. Com he dit, evoquen una sensació d'homenatge, per això de sonar antic, a M.T... Si és així, d'acord.
Un punt poc important però que m'ha sobtat, és l'ús "esporàdic" de la rima: estança/frisança, tebior/no. Jo crec que o bé es rima (tota l'estona), o bé no es fa. Si no el poema queda coix...
Coses interessants: encara que soni repetitiu, les paraules. No les anteriors (o també), sinó les altres: bressol, fètides, latent, feréstec, tebior... M'agrada que la gent usi les paraules, i no sempre i exclusivament les típiques. Els poemes estan fets de paraules, i si només es posen unes 10 paraules sempre, que pretenen dir?
I el millor és el final: el vers final s'acaba de cop, sense acabar-lo (falten síl·labes), i això és el que el fa bo (i el que diu, clar). Es com si l'autor morís abans d'acabar el poema, i l'últim vers només fos un crit final: No me'l prengueu, no.
Per cert, ja estic esmolant els ullals per aquesta nit. Bona. Nit.

Onofre de Dip.

deliciosos, i sembla mentida com tens pocs comentaris. Primer, l'estructura. Es força difícil cenyir-se a una estructura tant rígida, i més si tots els versos els acabes amb plana (ai, Riba!).
Després, el tema. El tema dóna força de si, però... ha estat ja tant rebregat. Però tu li dónes la volta, i tot queda capgirat (a l'altra banda del mirall!).
M'agrada, per suggeridor, l'estrofa

Com qui no mira
Passen els homes foscos
Entre les mates.
És passeig o recerca
D'un rar objecte màgic?

I jo el replico

Com que no el miren
ja passa, obscur, l'ésser
rere las lluna.
No és passeig: és cacera
de la propera presa.


Onofre de Dip

que ens queden els teus textos, i sempre podem anar al teu blog. Del millor que hi ha a ReC, sense cap dubte.
I, potser sorprenentment per a tu, a mi els teus poemes em semblen molt bons. Fins hi tot millors que la prosa, millor que els teus assaigs (ue ja és dir, són meravellosos, tot i que a estones una mica passats de voltes!). Uns poemes com una casa de pagès (no diré com una catedral que encara et sentiràs insultat!).
Doncs la poesia és lliure, i transgressora, ho ha de ser, i la teva va directe a l'estómac (o als collons i al cony), diu el que ha de dir amb una puresa de llengua colpidora, sense embuts i sense traves.
Vaja, que penso passar-m'ho d'allò més bé llegint i rellegint els teus poemes. I, ja em perdonaràs l'atreviment, potser utilitzant-los d'inspiració (divina?).

Onofre