Núria

Barcelona,

2 Relats, 18 Comentaris
3411 Lectures
Valoració de l'autor: 9.31

Últims relats de Núria

  • A tu, indigent

    Núria - 21-12-2004 - 1749 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Caminant per una ciutat forastera per mi, Barcelona, va néixer aquest senzill poema on solament tracto d'explicar, amb una estructura molt simple, el que em va anar passant pel cap quan veia l'elevat nombre d'indigents. És un sentiment indescriptible i és per això que vaig escriure aquest poema; per tractar d'alliberar algunes de les meves sensacions. Espero haver plasmat a la composició el que volia dir... Estaria molt agraïda de poder llegir les vostres valoracions. Moltes gràcies. més

  • Incertesa...

    Núria - 17-12-2004 - 1662 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    És la primera vegada que penjo un poema i deitjaria que us el llegissiu i me'n donéssiu la vostra opinió. Senzillament tracto de reflexar alguns dels meus pensaments més recents... Moltes gràcies! més

Últims comentaris de l'autor

  • Núria | 23-01-2005

    Bones Benaflec. Fa ben poc he comentat el "polèmic" relat de la Tiamat i no m'he pogut estar de buscar-ne algun de teu. La veritat és que sort que ho he fet perquè, sincerament, he gaudit llegint-lo: m'ha agradat el teu estil.
    Doncs res, només volia dir-te això: que està molt bé, que ja tinc ganes de poder llegir un nou relat teu i que em sap greu si em et vas prendre malament el meu comentari (no anava amb mala llet, de veritat), però senzillament tractava d'expressar que no havia trobat bé que es critiquessin els poemes dels altres; però de bon rotllo, eh.
    Vinga, a reveure!

  • Núria | 23-01-2005 | Valoració: 9

    Uf... el cert és que normalment no acostumo a fer comentaris més que res perquè fa poc temps que vaig descobrir aquesta web i perquè no escric precisament molt bé com per parlar dels relats d'altres persones.
    Fa força temps que no entrava a visitar la pàgina per una sèrie de raons sense importància i, per tant, no havia tingut la oportunitat de llegir aquest poema fins avui (un xic massa tard...), i no negaré que quan hi he clicat no m'esperava tot el que hi he trobat. Força trist tot plegat....
    Trobo bastant.."patètic".. que hi hagi gent que es dediqui a criticar els poemes dels altres; ja que, en la meva opinió, ningú se sent obligat a llegir res si no vol i, per tant, crec que els comentaris són per fer crítiques constructives, no assessines... També val a dir que trobo molt encertats els comentaris d'en Cesk (endavant!) i millor que no digui què crec d'en Benaflec....
    En resum: jo considero aquesta web com un lloc per expressar els sentiments, per expressar-se en català, per llegir, comentar, millorar... si algú no hi està d'acord i l'únic que vol és passar l'estona creant debats inútils....Adéu si au!
    Per cert, Tiamat, els poemes són per expressar el que un té ganes d'expressar, el que un sent, trobo molt bé el que has fet; de veritat. Pot ser un tema com un altre si és el que tu sents i si, com a mínim, tu li trobes sentit, el poema és...genial
    Vinga, a reveure!

  • Núria | 21-12-2004

    És del tot cert que, pel simple fet de voler quedar bé, som capaços d'amagar-nos en una cuirassa que es fa cada cop més gran; però que interiorment som els mateixos, que els nostres sentiments no canvien.
    M'ha agradat molt el teu poema perquè descrius perfectament alguns dels pensaments que a vegades em volten pel cap (que suposo que també són els de molta més gent).
    Res més, només volia dir-te això: que crec que és un bon poema i que té molt de contingut (sempre vist, és clar, des del meu simple punt de vista).
    Vinga Josep, que passis unes molt bones festes! A reveure!